Tres tasses de solitud

Ahir vaig viure tres referències més o menys explícites a la solitud, que no és que em desagradi, precisament.

1. A primera hora del matí, mentre esperava, vaig continuar avançant en el "Mirall Trencat" de Rodoreda. No ho havia dit encara, però des del segon llibre que m'està agradant molt més. Ja n'explicareé el perquè quan en parli amb una mica més de detall. La qüestió és que ahir vaig llegir el capítol sobre la mort de Teresa que em va transportar, una altra vegada, a allò de que en el fons, estem sols. Vaig trobar que l'escena és gairebé dolça. Però amb solitud i fent-se càrrec d'un mateix (s'ha de valorar positivament?).

2. A mig matí vaig anar (vam anar, amb la pubilla de la casa) a veure l'exposició de Hammeshoi i Dreyer al CCCB. No m'hi entenc gaire de pintura jo, però em va arribar prou bé, crec, la importància de la llum en els quadres de Hammershoi i a les pel·lícules de Dreyer. Vaig trobar "curiós", d'una banda, l'efecte que em feia la distància respecte els quadres. En aquest cas, molt més interessant a una certa distàcnia. D'altra banda, també em va frapar la solitud dels personatges, normalment una dona que es veu d'esquena. L'exposició hi és fins l'1 de maig. Si esteu interessats o interessades en el món de la pintura i de la llum, jo crec que s'ha de fer un esforç per veure-la.

3. A la tarda erem a casa el padrí de la criatura fent temps perquè la seva mare acabés una classe de no sé el què. A RAC105 van posar una cançó de Pep Sala (mira que m'agrada poc, ho sento). La cançoneta repetia: "Soledat amiga meva, sempre ets al meu costat". Doncs quanta companyia, oi?

Al vespre, rebentat, em vaig quedar adormit al sofà. No sé si contar-ho com una quarta tassa.

Sempre han tingut bec les oques

No us espanteu. Es tracta només de la reproducció de la frase que he rebut avui de Rodamots. Ara fa una temporadeta, una companya de la feina em va facilitar l'enllaç a aquesta "pàgina". Explicat en senzill, la idea és fer circular cada dia un mot entre els subscriptors i les subscriptores de Rodamots per recuperar o fer més extensiu l'ús de determinats termes o expressions. Jo n'oblido la majoria amb facilitat, però n'hi ha algun que el retinc. El d'avui m'ha fet especialment "gràcia". Vindria a significar, per a qui no ho sàpiga, que de "dolents" n'hi ha hagut sempre. Hi ha dies que els mots rebuts ja els coneixem o potser pertanyen a un camp més o menys especialitzat que no interessa, però de tant en tant, en surt algun d'especialment afortunat (parlo des de la meva perspectiva, evidentment). El link és: www.rodamots.com . A partir d'aquí, feu-ne el que considereu convenient.

Especialització?

Per poc que passeu per aquí, ja coneixeu la meva dèria amb els parcs infantils (i encara en tinc pendent una bona dosi en els propers anys). Avui he anat a buscar l'hereu de la casa a la sortida de l'escoleta i hem anat a espetegar a un parc amb uns generosos sorrals, com d'altra banda haurien de ser tots els parcs inafntils. Ara fa una temporadeta que no anavem "de parcs" a jugar una bona estona (el "fred", els compromisos, la família,...). Aquest parc no l'utilitzem gaire perquè m'hi poso sociològicament nervioset amb massa facilitat. Avui, a nivell d'extracció social hi havia una mica més de barreja (tota la barreja que pugueu imaginar a la meva ciutat, naturalment). He pres però, unes petites notes:

17.30 h. 17 femelles adultes i 3 mascles.
17.45 h. 21 femelles adultes i 3 mascles.
18.00 h. 20 femelles adultes i 5 mascles.

Si tenim en compte que els dos últims especimens de sexe masculí arribats al parc eren un avi que havia vingut a buscar l'àvia que s'estava fent càrrec de la neta, i un jove que venia amb la seva parella i la seva filla i que, en els vint minuts que han estat tot plegats al parc, no s'ha separat ni mig metre del cotxet amb el que havíen arribat tot parlant pel mòbil mentre la seva filla i la mare de la nena jugaven amb totes les andròmines del parc, entendreu que dubti.

És aquesta l'especialització que proposava Durkheim i amb la que sembla que força gent hi està d'acord?

Per a més info, veieu el penúltim post de la tertúlia, perquè ja hi ha tema nou de debat. Animeu-vos a participar-hi!

PS Havia escrit "famelles" tres cops. Mea culpa.

Leave. O leave me to my sorrows! (Blake)

Continuo amb la lectura de "Mirall trencat".

Diumenge relaxat

Considerant "relaxat", tot el que es pugui arribar a considerar "relaxat" passar un dia amb dues criatures petites...



Us deixo tres imatges d'aquesta tarda abans de fer-se fosc.



Jo crec que és fàcil endevinar on és.

Necessito consell (literari)

Un servidor ja ha acabat, amb més penes que glòries, aquesta ronda d'exàmens. Mentre em decideixo a tornar-m'hi a posar (abans m'he de molt ben planificar o no seria jo), he tornat a agafar algunes de les novel·les que tinc a la prestatgeria de pendents. No sé per on posar-m'hi. I les finalistes són: "El sol dels Scorta", de Laurent Gaudé, "Sobre la bellesa" de Zadie Smith i "Rayuela" de Julio Cortázar. Mentre em decideixo, avanço amb "El lado frio de la almohada" de Belén Gopegui (m'acabo de fixar que a la coberta hi ha una orquídea...). S'acceptaríen també d'altres propostes (per exemple, de la Rodoreda, per on es podria començar a llegir?). Opinions? Gràcies.

Tres cafès

La metgessa amb la qui, de tant en tant, fem repàs del meu estat de salut em té dit que deixi el cafè o que, com a màxim, me'n prengui un al dia. Avui, per posar-me una mica en tensió per l'exàmen del matí he fet el de primera hora del dia. Després de dinar, per posar-me les piles i estudiar una estona n'he prés un altre i a mitja tarda, per no adormir-me durant l'exàmen de la tarda, un tercer.

No em preocupa massa l'esprint. Dijous tinc l'últim exàmen. Però i després, com soportaré el dia a dia?


Gent, si passeu per aqui, passeu també per la tertúlia i deixeu-hi algun comentari que sembla que ens perilla algun membre...

Centelles. Fred i calor.

"Sempre el fred i la calor. I nosaltres al mig" deia pere en un comentari fa pocs dies. Doncs això mateix m'ha passat avui a l'exposició sobre Agusti Centelles, les vides d'un fotògraf. M'explico. Una manera de veure l'exposició es dividir-la en dos grans segments: lobra gràfica relacionada amb la República i la Guerra Civil, fotoperiodisme, per un costat, i l'obra relacionada amb la publicitat, potseriorment. D'entrada podria dir que les fotografies de la primera etapa m'acaloren, mentre de les segones, més aviat fan fred. Però això seria generalitzar molt, i com acostuma a passar amb les generalitzacions, erroni. M'explico encara més. Resulta que a les fotografies de la primera època, hom hi troba una manera de fer brillant i novedosa, uns reflexos intenssísims de les visicituds de l'època, etc. Fa calor. Però alhora, Centelles retrata la mort, el dolor, l'angoixa, el patiment. Fa fred. La segona època és necessàriament neutra, freda, però hi he trobat algunes fotografies que també, a la seva manera, destil·len èpòca i d'altres, encara que sigui publlicitat industrial o de chupa-chups, que m'han semblat fantàstiques.

En resum, que les simplificacions tendeixen a deformar les coses i a fer-nos-en perdre el sentit; que les coses una mica complexes, amb mès d'una lectura, ja estan bé; que els qui encara no hi hagueu anat, aneu a veure l'exposició a la Virreina (teniu temps fins el 4 de març) i que, com de costum, pere tenia raó al seu comentari.

Per cert, és probable que jo encara hi torni perquè anar d'exposicions amb un bebé fa que hagis d'anar per feina. I encara més per cert, no sé si felicitar al personal de la Virreina per deixar-me pujar en l'ascensor intern de l'edifici, fins a la quarta planta on era l'exposició; o no felicitar-los perquè el meu cas no deu ser un cas extrany i han trigat...

Dijous 1/02/07, cinc minuts sense llum

Faig pública al bloc una convocatòria que em va arribar via mail ahir diuemhge. Ja sé que no tindrà gaire èxit, que no es canvia res, que és una convocatòria en clau franncesa, etc., etc., etc. Però encara que sigui només perquè hi reflexionem cinc minuts, trobo que és sufient raó per penjar-la. No he tocat gaire res del missatge.

APAGADA UNIVERSAL DIJOUS 1 de FEBRER.....
A VEURE SI HO PASSEU!!

El 1er de febrer del 2007, a tot EUROPA : Participeu amb la més gran mobilitzaciódels ciutadans contra el CANVI CLIMÀTIC!!

A veure si ens posem tots d'acord, si passem el missatge i té repercussió....Posem-nos un post it sobre l'ordinador, a la cuina i al mirall del WC... si convé.

DIJOUS 1 de Febrer DEL 2007,ENTRE LES 19,55 Y LAS 20,00 HORA LOCAL ANDORRANA APAGUEU TOTS ELS LLUMS, L'ORDENADOR, LA TV (encara que us costi).

Són només....5 minuts. Es tracta d'estalviar 5 minuts d'electricitat en tot el planeta i de cridar l'atenció als ciutadans, als mitjans de comunicació i a tots aquells que ostenten algun poder, sobre l'estalvi d'energia, sobre la gran i inutil despesa energètica que estem fet i... la urgència de passar a l'acció. 5 minuts de respir per al planeta... és poca cosa. A nosaltres encara ens costarà menys i... mostrarà als candidats a les properes eleccions que el canvi climàtic és un tema en que cal pensar, en el que hi cal actuar des del debat polític. La repercussió d'aquesta manifestació cívica internacional, serà gran a Europa. Mostrem que el nostre país està homologat també a nivell de revindicacions cíviques. Digem-li al Sr. Pintat i al Sr. Minoves, que el discurs sobre l'escalfament del planeta és important.Per a més informació: http://www.lalliance.fr/ >

I... si el planeta pogues votar?
5 minuts d'aturada pel nostre planeta

I ara en francés, que per a qui ho entengui, potser hi captarà alguina coseta més concreta (presidencialsa França d'aquí a tres meosos...).

L'Alliance pour la Planète lance un appel simple à tous les citoyens, 5 minutes de répit pour la planète : tout le monde éteint ses veilles et lumières le 1er février 2007 entre 19h55 et 20h00. Il ne s'agit pas d'économiser 5 minutes d'électricité uniquement ce jour-là, mais d'attirer l'attention des citoyens, des médias et des décideurs sur le gaspillage d'énergie et l'urgence de passer à l'action ! 5 minutes de répit pour la planète : ça ne prend pas longtemps, ça ne coûte rien, et ça montrera aux candidats à la Présidentielle que le changement climatique est un sujet qui doit peser dans le débat politique.
Pourquoi le 1er février ? Car le lendemain sortira, à Paris, le nouveau rapport du groupe d'experts intergouvernemental sur l'évolution du Climat (GIEC) des Nations Unies. Cet événement aura lieu en France : il ne faut pas laisser passer cette occasion de braquer les projecteurs sur l'urgence de la situation climatique mondiale.
Si nous y participons tous, cette action aura un réel poids médiatique et politique, moins de trois mois avant l'élection présidentielle!
Faites circuler au maximum cet appel autour de vous et dans tous vos réseaux ! Faites le également apparaître sur votre site Internet et dans vos news letters.
Contact/ information : Cyrielle, Les Amis de la Terre : 01 48 51 18 95.
Lire l'article complet sur le site des Amis de la Terre

Per compensar

Si ahir parlava de fred (interior), avui ho faré d'escalforeta (interior, també).

Al vailet de la casa, avui, li costa adormir-se. M'estiro amb ell.

21.40 h. Fa uns minuts que te els ulls tancats i respira acompasadament. De sobte, es treu el xumet de la boca i obre els ulls.

"He de dir una cos(s)a. Et vols casar amb mi?"

Sí, fill meu.És clar que sí.