5.10.05

Amb un bon gripassso a sobre però aguantant el tipus tant com puc, escric aquest post, en principi, curt. He acabat la lectura de "Un matrimoni amateur" d'Anne Tyler, autora, entre d'altres, d'"Un turista accidental" (algú recorda la peli?). El llibre repassa la llarga vida d'una família, com s'enamoren els procreadors, com van tenint descendència, què els va bé, què no, com desapareix una filla, com la tornen a trobar al cap dels anys, com adopten el nét, com se separen, com ell es "reajunta", com ella mor, un retrobament final, etc. Tot plegat vist des de la perspectiva dels dos protagonistes, però també d'altres personatges emparentats a la novel·la. N'escullo, com sempre, un fragment que he trobat a la pàgina 314 de les 318 que té el llibre, i diu així: "Desitjava haver habitat més la seva vida, haver-la fet servir millor,...". Parla el prota, un tal Michael, quan ja passa pels 80 anys. El llibre m'ha recordat, per aquesta mena de visió d'auca familiar, no pel desenvolupament, "Afers de família" de R. Mistry. Aquest segon "passa" a l'Índia, si no ho recordo malament, i no té gaire res més a veure amb el primer que el "tema familiar". I, aprofitant que parlem de famílies, i per aquells i aquelles que hi estigueu interessats/ades, que passeu per aquí i que no en tingueu constància directament, sapigueu que Neris ja és a casa des d'ahir amb una mica de febre i "pachuchilla". La seva mare se'n cuida. Ho comento per si algú no en tenia notícies i s'ha preocupat, una mica, com jo ho he fet. RECTIFICO: NERIS JA S'HA RECUPERAT DEL TOT. VISITEU EL BLOG DE TRES QUE HA PENJAT UN POST NOMÉS UNA MICA MÉS TARD QUE JO AQUEST.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracias.
Manzanas.
Amore amore.

Albert ha dit...

A descansar!!!

Xurri ha dit...

Gràcies per la resenya (es diu així?) del llire i millora't de la grip!
Qué be que la Neris i la tres ja han passat el "sustu" més gros...

Anònim ha dit...

A mi em va encantar la pel·lícula "El turista accidental" - a més, és una d'aquelles que van donant cada x temps pel cable i la torno a veure. Diu coses molt sàvies com per exemple "Lo importante no es cuanto quieres a una persona, sino la persona que eres cuando estás con ella". El prota està terriblement enamorat de la seva ex-dona, però quan estan junts es fan mal constantment sense voler. En canvi, coneix a una altra dona a la que clarament estima menys, però que no obstant, el fa més feliç. Amb quina et quedaries?
Només per aquesta antiga reflexió, em penso que em compraré aquest nou llibre que dius de l'Anne Tyler...
Cuida't!!! Petonets.

Albert ha dit...

Xurri: m'has fet dubtar, però el DIEC diu que "ressenya". De totes maneres, què més voldria jo que els meus escrits es puguin considerar "ressenyes"!

Ego: planteges un bon dilema, em sembla. El llibre que comento ara, també te'l pots mirar una mica així. Jo no en tinc la resposta decidida, a cops penso una cosa i, altres cops, penso que una mica més de tranquilitat, tampoc es osaria malament a la meva vida. De totes maneres, el temps, el "roce" i els 2esforços" o decissions preses, també fan la seva feina (no podem estar dubtant sempre).

nimue ha dit...

que complicat tot això de les famílies... ains...
cuida't molt Albert! i que et millores! :)

Hanna B ha dit...

un altre llibre a la llista (que no para d'engreixar!)
que et milloris albert! segueixo recomanant couldina a tothom que la necessiti.. cuida't!!