10.10.05

L'illa del tresor. M'acabo de quedar de pedra. Acabo de descobrir aquest programa de Joan Ollé i Joan Barril al 33. De veritat que no sé pas a quin món visc. Bé, de fet, l'he migdescobert. Quan en Vila-Matas, el "convidat" d'avui, ha acabat la seva primera disertació, un que jo em sé ha començat a plorar com un desesperat i m'ha trencat la soirée cultural. Vila-Matas estava explicant com va descobrir, cap als 18 anys, que les coses tenen un final, així, en general. El meu petit el deu haver escoltat i potser s'ha espantat (tranquil, noi, que de pare i mare en tens per una bona estona...). Bé, a part de les disertacions del convidat, el programa inclou diversos talls amb "reflexions" dels Joans. Tot plegat molt teatral, que d'això es tracta. Per cert, m'agrada com escriu en Vila-Matas i, per això, avui el programa em semblava interessant. Jo no m'he pogut estar a mirar-m'ho, però la primera impresió ha estat molt bona. Miraré si el proper diumnege ho tornen a fer i elaboraré una mica més el meu comentari. Mentrestant, aquí queda.

2 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
pere ha dit...

El programa, en general, no està malament; depèn del que et puguin interessar els convidats. El que esmentes no el vaig veure tot perquè vaig arribar tard. Em va semblar més interessant per la visió de la vida que es desprenia del que anava dient en VM que pels aspectes estrictament literaris.