L'illa del tresor. M'acabo de quedar de pedra. Acabo de descobrir aquest programa de Joan Ollé i Joan Barril al 33. De veritat que no sé pas a quin món visc. Bé, de fet, l'he migdescobert. Quan en Vila-Matas, el "convidat" d'avui, ha acabat la seva primera disertació, un que jo em sé ha començat a plorar com un desesperat i m'ha trencat la soirée cultural. Vila-Matas estava explicant com va descobrir, cap als 18 anys, que les coses tenen un final, així, en general. El meu petit el deu haver escoltat i potser s'ha espantat (tranquil, noi, que de pare i mare en tens per una bona estona...). Bé, a part de les disertacions del convidat, el programa inclou diversos talls amb "reflexions" dels Joans. Tot plegat molt teatral, que d'això es tracta. Per cert, m'agrada com escriu en Vila-Matas i, per això, avui el programa em semblava interessant. Jo no m'he pogut estar a mirar-m'ho, però la primera impresió ha estat molt bona. Miraré si el proper diumnege ho tornen a fer i elaboraré una mica més el meu comentari. Mentrestant, aquí queda.