27.10.05

Encara no estic curat de tot. Me'n sé d'una que s'ho està passant malament amb la seva filla de dos anyets ingressada amb una infecció i.... I jo encara voldria poder-la ajudar, que em sapigués, d'alguna manera, al seu costat. No tinc remei. Hauré de mirar d'acceptar-ho.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo...
Un abracito para la mama y otro para la niña, pobrecita.

Y besos

nimue ha dit...

besos i abraçades pels malaltets!