Els Coldplay i la rutina

Són les onze tocades quan començo a esciure aquest post. Avui he fet el primer exàmen de la setmana, segon d'aquest ronda. No m'ha anat gaire bé. Tot i que la primera pregunta l'he contestada llargament, no estic massa segur d'haver-ho fet prou bé, prou clarament. La segona molt pitjor. Em preguntaven sobre la mercaderia i la seva dimensió ideològica. Home, suposo que és fàcil dir-hi la teva, que és el que he fet jo; però encara em pregunto a quin de la dotzena de llibres que m'he empassat per preparar aquest exàmen, parlaven d'això. O sigui que hi he posat el que m'ha semblat. Per tant, i amb una mica d'optimisme, si jo fos el corrector, em posaria entre un tres i un cinc (com que és una optativa, igual no volen "matxacar" als qui ens hi apuntem, tot i que s'han d'escollir dues optatives entre tres possibles, i una és sociologia de la religió que pel nom....). En fi, quan tornava de Terrassa, que és on he fet l'exàmen, cap a casa, he posat el segon CD dels Coldplay (A rush of blood to the head). Ara fa uns dies, a la ràdio, van posar el "fix you", un dels temes que més han sonat del seu tercer CD, i m'ha vingut de gust tornar-los a escoltar que ja fa un temps que no ho feia. I, per variar últimament, m'ha tornat a agafar la "tonteria". Un servidor té una vida que es podria qualificar com de bastant "normaleta". Feina a l'administració, parella, un nen petit, estudiar, llegir, de tant en tant, teatre o un concert, etc. Res de l'altre dijous, com la majoria de la gent, crec. Però en determinats estats anímics, com el que m'han facilitat els Coldplay, un servidor no és creu ni millor ni pitjor, però té la sensació de viure molt més intensament que en d'altres moments. Us sona alguna d'aquestes frases: "And I crawl back into your open arms", "Nobody said it was easy", "Come back and sing to me, to me, me", "I'm going back to the start" o, la que m'agrada més (o menys, segons com es miri) de totes, "I'll miss you, so", per dir-ne només algunes. I és que en mig de tanta rutina, continuo sense sortir-me'n d'una de les meves rutines més pertorbadores (estava a punt d'afegir esquizofrènica, però seria fer-ne un gra massa i tampoc estic tan descentrat com això). Sort en tinc d'altres rutines fantàstiques com, ara mateix, passar els dilluns a la nit sols, amb el meu xicotot. I és que ens ho passem pipa.