29.5.06

Baudelaire

No és cap post de crítica literària. Això ho deixo per a d'altres, més entessos en la matèria. De fet, si us dic la veritat, Baudelaire em costa. Tinc l'edició de "Les flors del mal" de X. Benguerel, d'edcions Proa, com toca, però no me l'he fet mai sencer. Em costa. Suposo que es tracta d'una qüestió relativament senzilla. Diuen que Baudelaire és el primer poeta modern. És qui va "modernitzar" la poesia, a nivell de temàtica i ens la va situar més pròxima després del romanticisme i aqueles coses. Bé, ni idea. Ja he dit que no m'hi entenc. En tot cas, les seves flors, a mi em costen perquè, per molt modernes que siguin, una bona part d'elles continuen tenint formes clàssiques. A més a més de la forma, que no és poca cosa, suposo que jo ja petanyo a una sensibilitat més aviat posmoderna (Inglehart?), tant a nivell temàtic com de forma. Però la reflexió bàsica del post, i d'aquí el títol, si que és collita Baudelaire. Resulta que fa dies que vinc anunciant que visc escindit. En les darreres hores, la mort de la meva mare i les vint setmanes d'embaràs que portem, en són un bon exemple. No és només això. Tinc el cap a una banda i el cor a una altra. Em fastiguegen els polítics, però m'interessa la política. Vull llegir, però he d'estudiar. I en tinc un munt com aquestes. Baudelaire va dir allò de "l'horror de la vida i l'èxatsi de la vida". No he sabut mai si agafar-me aquesta dualitat dialècticament, però és que no se m'acaba d'acudir la superació de tot plegat (o vaja, la superació l'associo amb la mort, i ja es veu que no anem bé). En fi, que sense exagerar com Baudelaire (no penso caure en un beure desmessurat, el consum d'opi, l'enamorar-me un número excessiu de cops i no sé quantes coses més), em veig una mica atrapat. Suposo que amb el temps, tot s'anirà posant a lloc.

PS Avui, a la feina, m'han donat mòbil nou. Goita, ja tinc càmera al mòbil.

7 comentaris:

Hanna B ha dit...

ai el baudelaire el tinc com un trauma pendent, mira que m'agradaria poder dir que l'he llegit... però res!
totalment identificada amb l'horror i l'èxtasi, em passejo sovint pels dos cantons, suposo que és qüestió de saber que cap dels dos dura massa (per sort), que les dualitats són més riques que el terme mig (no?)
en tot cas, celebro que no siguis exagerat, és una virtud dins el món de la dualitat..
petons

Anònim ha dit...

yo tampoco lo he leído. aún y así lo recomiendas?

Albert ha dit...

HannaB, petons centrats per a tu també. Saber que existeixen i viure els dos cantons de la vida està bé però, penso com tu, sense exagerar...
Issis, quant de temps sense saber res de tu (i jo poendent d'un viatget a Honk-Kong). Baudelaire, jo no me l'he fet, no m'acaba d'enganxar. No te'l puc recomanar. Si tu t'atreveixes, ja diràs el què.

C. ha dit...

Amb el temps tot es posa al seu lloc. Amb certa tendència a anar penjant, això sí :)

Ei, pel que fa a la política i els polítics, tinc un escrit al cafè que et pot agradar. Va, que convido! ;)

miquel ha dit...

A mi també em costa Baudelaire. Les seves experiències em són llunyanes. Potser de tant en tant alguns versos, algunes imatges...

Jo no hi crec gaire en les dualitats, sempre m'ha semblat que tot està ple de matisos abans d'arribar als extrems oposats. En fi, que dec ser poc passional i una mica escèptic.

I parlant del temps, jo el veig unidireccional, però amb certa tendència a repetir cicles.

Ànims.

Anònim ha dit...

"Les flors del mal" és un d'aquests llibres que corre per casa meva. Si a tu que t'agrada tant la poesia, et costa, pronostico que serà un d'aquells llibres que jo no llegiré mai. Tot i que mai sóna massa tremendo.

En quant al tema polític, uf! porto dies donant-li voltes al referendum de marres... suposo que fins el mateix moment de votar no sé què faré. Però votar, votaré. Això sempre.
(Vaig a intentar reconciliar-me amb el meu blog)

Albert ha dit...

Merci, litus. He passat pel cafè i t'hi he deixat un
comentari/pregunta.
pere, bastant ídem amb Baudelaire. Tot i q ue sóc un dels inventors de la idea del continuum, Hegel i Marx em continuen fent gràcia; però tampoc m'he decidit. tema tmeps. Has llegiut "Les hores" de M. Cunningham. Lligaria molt amb la teva idea, crec.
Ego, tampoc sóc un forofo de la poesia (sovint no hi arribo), no et creguis. Ara, estic totalment d'acord amb tu. "mai", és exagerat. De política, és només que volia escriure una meva opinió perquè estic tip que tothom em vulgui imposar la seva. El millor de tot plegat és la teva doble notícia: la reconciliació amb el blog i el que hi expliques ;-) Petonàs, ja ho saps.