La meva posició sobre l'Estatut

Serà aquest un post no-simpàtic als ulls de molta gent, imagino. I ho serà per una de les dues següents raons: perquè hi ha moltíssima gent tipa del debat sobre l'Estatut i, sobretot, crec, de les giragonses de tot el procés; i perquè no compratiré, finalment, l'opció que tanta gent en el món blogaire sembla que ha pres o la que dona suport. Tampoc vull fer un post massa llarg amb gràfics, taules compratives, etc, etc. En corren a patades per la blogosfera i per tants fòrums com vulgueu. El que intento respondre'm és: què he de votar el proper 18 de juny: sí o no. No anar a votar és una possibilitat, legítima, però que no va amb mi. Si m'ofereixen l'oportunitat de fer constar la meva opinió, penso fer-ho, com pràcticament sempre ho he fet fins ara. El pas següent, per a mi, és entendre què votaré. Crec qe la pregunta, en el fons que no en la forma, és: aquest Estatut sí o aquest Estatut no. I aquí surt la part pragmàtica del meu ésser (ara estic exagerant). En la meva opinió, l'Estatut que se'ns proposa és clarament millor que l'actual. Crec que facilitarà l'accés a més recursos, establirà uns capítols de drets i deures clars, la situació de la llengua millorarà, es detallaran competències, etc, etc, etc. Per tant la meva opinió és sí. Que aquest no és l'Estatut que va sortir del Parlament amb el no sé quant per cent de suport, d'acord; que hi falten competències importants, d'acord; que és un menyspreu per a les nostres institucions i per a nosaltres com a poble/nació, segur; que els partits se'ns rifen, o dit d'altra manera, que cadascú ha jugat segurament més pels seus interessos que no pas pels del conjunt de la ciutadania, d'acord també; però sóc com sóc, pràctic. Treballo a l'administració pública local i em menjo, us ho asseguro, molta merda (i que ningú s'ofengui, amb els uns i amb els altres, l'he menjada la merda, vull dir). Però continuo pensant que, a part del sou que no és poca cosa, jo tinc una certa capacitat d'incidència. Puc millorar determinades coses. Puc vetllar perquè una sèrie de programes no s'oblidin, per exemple, dels més desafavorits. Això vol dir col·laborar també en el panem et circem, però és un preu que estic disposat a pagar. Amb aquesta proposta d'Estatut em passa una mica igual. No és el que voldríem molts, però crec que ofereix més eines, i m'agradaria aprofitar-les, o que s'aprofitin (pel bé del conjunt, això no caldria ni dir-ho, oi?). No sé massa quina és la proposta concreta d'ERC: tornem a començar? Em sembla que ja n'hem tingut ben bé massa prou. Que s'aprovi, que es facin noves eleccions al Parlament i que la majoria de govern que es conformi (Déu ens agafi confessats), desplegui les noves competències, les noves polítiques, i ja anirem avançant mentre tot plegat avanci. Ei, és només una opinió i no massa formada i molt menys definitiva; però ja n'estic una mica cansat de veure tants focs d'encenalls i de no haver opinat mai, encara.