26.5.06

La meva posició sobre l'Estatut

Serà aquest un post no-simpàtic als ulls de molta gent, imagino. I ho serà per una de les dues següents raons: perquè hi ha moltíssima gent tipa del debat sobre l'Estatut i, sobretot, crec, de les giragonses de tot el procés; i perquè no compratiré, finalment, l'opció que tanta gent en el món blogaire sembla que ha pres o la que dona suport. Tampoc vull fer un post massa llarg amb gràfics, taules compratives, etc, etc. En corren a patades per la blogosfera i per tants fòrums com vulgueu. El que intento respondre'm és: què he de votar el proper 18 de juny: sí o no. No anar a votar és una possibilitat, legítima, però que no va amb mi. Si m'ofereixen l'oportunitat de fer constar la meva opinió, penso fer-ho, com pràcticament sempre ho he fet fins ara. El pas següent, per a mi, és entendre què votaré. Crec qe la pregunta, en el fons que no en la forma, és: aquest Estatut sí o aquest Estatut no. I aquí surt la part pragmàtica del meu ésser (ara estic exagerant). En la meva opinió, l'Estatut que se'ns proposa és clarament millor que l'actual. Crec que facilitarà l'accés a més recursos, establirà uns capítols de drets i deures clars, la situació de la llengua millorarà, es detallaran competències, etc, etc, etc. Per tant la meva opinió és sí. Que aquest no és l'Estatut que va sortir del Parlament amb el no sé quant per cent de suport, d'acord; que hi falten competències importants, d'acord; que és un menyspreu per a les nostres institucions i per a nosaltres com a poble/nació, segur; que els partits se'ns rifen, o dit d'altra manera, que cadascú ha jugat segurament més pels seus interessos que no pas pels del conjunt de la ciutadania, d'acord també; però sóc com sóc, pràctic. Treballo a l'administració pública local i em menjo, us ho asseguro, molta merda (i que ningú s'ofengui, amb els uns i amb els altres, l'he menjada la merda, vull dir). Però continuo pensant que, a part del sou que no és poca cosa, jo tinc una certa capacitat d'incidència. Puc millorar determinades coses. Puc vetllar perquè una sèrie de programes no s'oblidin, per exemple, dels més desafavorits. Això vol dir col·laborar també en el panem et circem, però és un preu que estic disposat a pagar. Amb aquesta proposta d'Estatut em passa una mica igual. No és el que voldríem molts, però crec que ofereix més eines, i m'agradaria aprofitar-les, o que s'aprofitin (pel bé del conjunt, això no caldria ni dir-ho, oi?). No sé massa quina és la proposta concreta d'ERC: tornem a començar? Em sembla que ja n'hem tingut ben bé massa prou. Que s'aprovi, que es facin noves eleccions al Parlament i que la majoria de govern que es conformi (Déu ens agafi confessats), desplegui les noves competències, les noves polítiques, i ja anirem avançant mentre tot plegat avanci. Ei, és només una opinió i no massa formada i molt menys definitiva; però ja n'estic una mica cansat de veure tants focs d'encenalls i de no haver opinat mai, encara.

2 comentaris:

Hanna B ha dit...

sembla molt lògica la teva postura, el que passa es que crec que anem tots cremats amb el tema statut, hi hem desofegat tensions i mals rotllos i esperances.... nose com acabarà!

Grigri ha dit...

Jo avui per fi m'he baixat el text en pdf i miraré de donar-li una ullada abans del gran dia...

La veritat és que jo em sento més propera al sí perquè penso que l'important és que per primera vegada hem demanat a madrid el què volem sense complexes. Aquest gest, per mi, ja és molt. Que el què ens hagi retornat sigui el germà pobre del què havia de ser és quelcom amb el què tots més o menys ja comptàvem..
El govern de Catalunya ha fet un gest per millorar la meva condició de catalana i ara crec que em toca a mi correspondre el gest..

Tot i que és cert que al final de tot el procés he acabat ben farta de tota la pantomima dels partits polítics. Em desagrada profundament veure que l'estatut sigui una eina més per la campanya electoral de cada partit. Sense la presència d'ERC al govern el PSC no hagués plantejat res semblant. I el mateix per CIU, després de tants anys de govern no han fet res similar.
I en canvi ara resulta que si tenim estatut és tot gràcies a ells... Tothom posant-se medalles. Tots a la foto. Em fan un fàstic tots plegats!!!

Però tot i així crec que ens convé el sí. Per allò del "peix al cove". I perquè la victòria del NO ens portaria tants problemes!! Com distingir el No dels que els sembla un estatut insuficient del No dels què els sembla excessiu...
Bé, potser seria més just dir que el sí és l'escenari menys dolent!! ;)

apa que t'he fomut un rollo... i això que tinc aparcades les polítiques!