16.7.06

Empatia

Posar-se en lloc de l'altra persona i mirar d'entendre-la, acompanyar-la. Als comentaris al post anterior avisava que no em sento gaire empàtic darrerement. Aquest matí han canviat les tornes. He parlat, per telèfon, amb una persona que m'ha anunciat la mort d'un petit en un accident estúpid. La meva empatia no crec que hagi arribat fins a la família del xicotet, ni crec que els confortés gens, si hi arribés. Jo no els conec massa, som només treballadors de la mateixa empresa. Espero que algú els hagi pogut fer costat. Porto tot el dia desolat i ells, no m'imagino tan sols com poden estar. No dono la raó a Buzzatti. Al contrari, miro de creure en l'empatia.

6 comentaris:

aiguamarina ha dit...

Jo sento que amb creure amb les persones n'hi ha prou.

Una abraçada enorme.

( dol, la paraula desolació es dura )

nimue ha dit...

que dur... és difícil no sentir el dol en casos així.
una abraçada i ànims.

Albert ha dit...

Avui he estat a la cerimonia d'enterrament. Quant de dolor! Quina tristesa!

bitxo ha dit...

(només d'imaginar-m'ho, se'm trenca el cor...)

DIY ha dit...

Aquesta tarda, a la piscina, parlavem de deixar o no als nens anar sols, que no recordavem tanta llibertat a la piscina quan erem petits...jo he afegit.."peró aquets no passen hores jugant al carrer sols com nosaltres"...llavors, A. m'ha explicat aquesta història que ara expliques..."Horroroso, ha estat la meva paraula..." Petó

Hanna B ha dit...

oh, que trist albert! quin desconsol, pobrets...