22.7.06

La bellesa dels petits moments

Com que no m'atreveixo a parodiar Seifert (Tota la bellesa del món), ni Mesquida (Els detalls del món), ho deixo com ho he escrit al títol del post. A més més, sóc conscient que, amb alguns els comentaris que us faré ara (numerats entre parèntesi), potser no quedaré massa ben parat.

Anem per feina. Ahir vam "enxufar" el petit amb el seu tiet i cap a casa la iaia (1). Demà hi ha dinar familiar a l'Alt Berguedà, la qual cosa significa que aquesta nit ja hi serem. No és una gran separació, però és una mica d'oxígen. Com a descàrrec, us puc assegurar que el nostre petit, amb el seu tioet, la iaia i els cosins, s'ho passa d'alló´més bé (ahir eren quarts d'onze de la nit i corria i cridava com un boig a l'era de casa els avis). Doncs aquest matí, ben dormits i esmorzats hem baixat a BCN a recollir un portàtil i papers diversos. Quan hem marxat de casa, hem deixat la rentadora (quin gran què de la Humanitat!) en marxa i quan hem arribat he anat per estendre la roba. He de dir que les feines de la casa en general, nom'agraden (2). Estendre la roba no és del es pitjors (planxar és al capdavant del rànquing, fins i tot, quan em vaig emnacipar ja fa uns quants bastants anys, pagava la meva germana perquè ho fes de tant en tant). De totes maneres, en la distribució de tasques domèstiques (3) vigent, aquestes (ni planxar, ni estendre la roba) no em toquen a mi. Les circumstàncies actuals (necessitat de descans de la meva compi i la nena que va dins) però, han fet que aquest matí m'hi hagi posat jo (a estendre la roba). I m'ha agradat. Ho he disfrutat. La musiqueta que m'acompanyava, jo solet, la caloreta que feia, però encara no massa, l'olor del suavitzant, els calçotets del petit, ..., tot plegat que encara hi he trobat una mica de bellesa. Petita, si voleu, però bellesa.

PS Disculpeu, si he ofés algú.

7 comentaris:

Arare_ ha dit...

M'ha agradatmolt el post. A mi, de les feines de la casa, la que m'agrada més és la de tenir cura de la roba: classificar la roba per colors, posar la rentadora (com bé dius, gran invent de la Humanitat) la classificació prèvia és perquè la primera vegada, quan feia uns dies que havia anat a viure amb el meu primer partenaire, li vaig deixar tots els calçotets de color de rosa!
En fi... que l'etapa final - la planxa- és una de les que m'agrada més. De la casa no hi ha res més que m'agradi fer, això no vol dir que no m'hagi tocat fer-ho, que per molt que es reparteixi, alguna vegada toca pringar!

petonets planxats

Hanna B ha dit...

oh albert! planxes? té un mèrit enorme amb aquestes calors! pensa que planxar és un plaer per a mi i fa ja setmanes que no tinc el valor d'endollar la planxa! ara ho plego tot i punt (no creguis que no em costa, que no és el mateix)
me n'alegro de que disfrutis d'aquest petit plaer (deus tenir aire condicionat, potser?)

nimue ha dit...

doncs, no, jo no planxe mai... només quan hi ha alguna cosa molt concreta que està exageradament arrugada i el meu criteri sol ser prou laxe. Ja procure comprar roba que no s'arrugue...

Albert ha dit...

STOP!, STOP!, m'he molt mal expressat! Estava estenent la roba, no planxava pas!!!

Grigri ha dit...

Jo a casa també tinc repartiment de tasques.. I com que la que no suporto és rentar plats (no pots engegar el renta-vaixelles cada dia!...l'altre gran invent de la Humanitat, després del llit i la rentadora...).
El meu company va triar voluntàriament fer-ho, perquè diu que a ell sí que li agrada..
a mi m'ha tocat planxar!
No hi disfruto, però el considero un mal menor. Normalment em poso davant del televisor i vaig fent..

Tema seguretat:
Tot el dispositiu consistia en donar-li tota la informació de la que disposava de tu a la meva mitja taronja (mail, bloc, telèfon, nom de pila,..), i la promesa de que si passava res el trucaria al mòbil.. I de que quan acabés la trobada també seria puntualment informat del meu/nostre estat.

És el que té tenir una parella patidora.. ;)

Ja veus, tot plegat molt lluny del què es veu a les pinícules. :D

T'ho vaig dir en privat però també ho faré públicament. També vaig passar una bona estona, tot i que els petitons interrompessin la conversa en tantes ocasions! jejeje..

Arare_ ha dit...

Ohhhhhhhhhhhhhhhhh! Mi goso en un poso (el noi NO planxa!
No importa, t'estimem igualment, veritat, noies?
:)**

Albert ha dit...

Grigri, i jo que pensava que portaves una càmera digital o un sensor d'infrarrotjos i que des d'un satèlit m'estaven apuntant amb un canó megatrònic.... jejeje Ai, aquestes parelles...

Arare, el noi no planxa, però la noia tampoc gaire, que consti...