Em preguntaves avui si som amics (no ho recordo exactament, potser deies "si encara som amics?"; té la seva importància però ja se sap que arribo fins on arribo). Aixs!
Potser t'hauria d'haver dit que això ho hauries de saber tu o qualsevol altra barbaritat, però com que sóc com sóc i, en aquest aspecte, una mica massa sincer i bastant poc hàbil, t'he contestat el primer que m'ha passat pel cap. Ja saps que a mi m'agradaria que ho fossim (encara que, també ho saps, m'agradaria observar una certa reciprocitat en tot plegat, digues-me interessat).
De fet, a mesura que hi penso (no puc evitar-ho diu el vescomte de Valmont) vaig trobant tot de coses que et podria haver dit, aprofitant el moment, o tot de coses que no se m'havia acudit pensar, tant personals com laborals.
De les segones, per exemple, pensar que l'amistat a la feina és una cosa i l'amistat-amistat una altra. O no?
.
Tu m'has explicat un secret (bé, no es pot dir als quatre vents, però tampoc sóc ben bé el primer en saber-ho...). El secret continuarà essent-ho, per a mi, fins que el que m'has explicat ja sigui del domini públic. No pateixis.
Els dos petons del final, potser desafortunats, han estat perquè me n'alegro per tu, encara que et pugui costar creure-ho. Estic segur que te'n sortiràs.
Als qui poasseu per aquí us proposo que em digueu si esteu a favor o en contra de reconvertir aquest post en un mail durant aquest cap de setmana i enviar-lo a la meva amiga.
Què en penseu? Voteu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Jo li enviaria. Pel que puc llegir, tinc la sensació que han quedat moltes coses per dir (per part teva) a la conversa que heu mantingut, així que crec que tu et sentiràs més alleujat si li envies aquestes impressions per mail. Segur que ella també t'ho agrairà. Un petó :)
Si en tens el dubte, no hi ha dubte: que es converteixi en mail. 2 a 0, de moment
Jo també penso que no estàs del tot satisfet amb la situació així que..encara que no sigui recíproc, potser ho hauries de fer per tu. Vaig llegir que, quan tries conseller també estàs triant el consell o la resposta, així que si penses que la que vas donar no ha estat del tot encertada, encara estàs a temps...ara...ha de ser per mail?? Sembla que, a part del consell, hi ha més coses que t'agradaria dir a aquesta persona no? Perdona el rotllo...una mica m'he trobat així també no fa tant...petó i sort :)
Hola :)
voto per un post reconvertit en mail, o per una trucada, o per un café, sempre he pensat que res com poder tenir temps i moments per dir les coses.
Però si. voto.
petons.
Jo prefereixo que el que li hagis de dir li diguis mirant-la a la cara.
T'asseguro que és molt més efectiu.
Un petonet.
Què estem, 4 a 1?
Gràcies. Suposo que es nota que estic mirant carregar-me de valor, oi? Encara no he decidit si ho escric o si ho dic. Si ho escric potser quedarà més clar que vull dir, però també una mica més llunyà, encara que potser és la manera d'assegurar-me que arriba. Sé però, que tampoc contestarà i jo que m'estaré retaratant per escrit. Si ho dic, com que no domino massa l'art de la paraula, és fàcil que m'emboliqui, que no digui realment què vull dir, que em guanyi un cert menyspreu... No ho sé. Ara que ja hi he donat unes voltes i se'm van acudint més i més cosetes, ja decidiré sobre la marxa. Gràcies, de totes maneres, per les vostres opinions.
Ei, la meva opinió segurament ve tard. Però com han dit una mica més amunt, cada vegada sóc menys partidària de dir les coses per mail.
La persona que ho rep ho llegeix posant-hi el to que li sembla en aquell moment. I això sempre és font de malentesos.
Segons quines coses millor dir-les de viva voce!
Resumint: crec que millor que li diguis o sinó sempre et quedarà el cuquet rosegan-te del què t'ha quedat al pap. Però la via del mail pot portar-te problemes.
Jo no conec la teva amiga, però depenent del seu caràcter o de si la vostra relació ha passat per moments complicadots i guarda cert ressentiment, pot quedar tot esbiaixat!
apasiau
I sí noi, quines coincidències!
Segur que ens en sortirem.
Resumint, diré que he fet un pas endavant. Avui hem xerrat una estona, no massa en profunditat, evidentment; però crec que tinc les idees una mica més clares, ara. Diré també, per orientar qui vulgui, que m'ha servit un comentari de Dan al darrer post de grigri. Com que a la feina estic de trasllat, he aprofitat i he llançat un parell de coses al wàter. Aclareixo que no eren somnis. En qualsevol cas, és preferible tocar de peus a terra i, com diuen els Placebo (m'agrada la sentència): things are what they seem. Endavant!
Publica un comentari a l'entrada