6.10.07

Això de la vida parlamentària

Crec que va ser ahir (o potser era abans d'ahir, ja he perdut bastant la noció del temps jo) que, fent zàpping, vaig albirar un parell d'escenes de la vida parlamentària catalana en un telenotícies d'aquests que es repeteixen fins a que te n'avorreixes.

De fet, la cosa, em sap greu dir-ho, no tenia gaire interès. El que em va cridar l'atenció va ser la manca de civisme (per dir-ho d'alguna manera) de tot plegat.

La cosa és que un diputat d'ERC puja allà on es fan els discursets i comença a xerrar tot defensant no recordo quina moció, o proposta, o el que sigui.

En aquell moment, la meitat dels parlamentaris (i parlamentàries, suposo) són dempeus, xerrant entre ells, marxant d'allà (cap al bar, o el desptax, o...).

I aquell senyor continua xerrant, amb evidents manques de concentració, per a pràcticament ningú.

Unes hores abans havia vist les rèpliques i contrarèpliques entre el President Montilla i el diputat Sirera, i després amb en Mas.

I també per aquelles hores, vaig veure com sense cap mena de pudor, els cap de colla aixequen els dits per indicar "als seus diputats i a les seves diputades" quin botonet han de prémer a l'hora de votar.

Proposo:

No cal que feu campanya cada cop que obriu la boca. Estalvieu-nos-ho. Si els nostres representants no tenen l'obigació de ser als debats, de ser educats, d'escoltar per saber què hande votar, de mirar pels ciutadans i per les ciutadanes (i no pels vots que treuran, o no, en les properes eleccions), etc., doncs no cal que hi hagi sessions al Parlament.

Abolim el Parlament tal i com funciona ara. Fem eleccions, repartim "escons virtuals", es passen les intervencions, propostes, mocions en paper (que qui vulgui les pugui consultar, per exemple) i que el cap de colla voti en funció del número de representants obtinguts a les eleccions, i fora.

No ens claen enganyifes. Feu-ho virtualment i, així, com a mínim, estalviarem alguna cosa.

5 comentaris:

nimue ha dit...

doncs sí... sovint ens queixem de circumstàncies que vivim dins de les aules. Però al cap i a la fi són adolescents que necessiten, com tots els adolescents, referents i models. I la gent que treballa al Parlament són suposats adults que es comporten pitjor que les criatures. I damunt els paguem.

Arare ha dit...

Però llavors de què menjarien, home de Déu? En què penses, tu? En el país? I et pensaves que ells també? he he he he... innoceeeeeent!!! aix...

... per què no envies aquest text a La tertúlia? és molt bo i dóna molt de joc...

Hanna B ha dit...

siii siii siiiii, i a més, aprofitem els seus sous per a muntar guarderies i escoles i més metro i més busos i menys impostos.

mar ha dit...

bon dia, albert
M'agrada tenir la casa plena d'amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou "brisalls". Espero que t'agradi.
mar

Albert ha dit...

Però en el fons, una immensa majoria de tots nosaltres, de tant en tant, ens comportem com a adolescents, oi? Ara, és veritat, no ens paguen per fer-ho. (estic fatal, he hagut de buscar la immensitat al DIEC...).

Arare, ja pots dir-me innocent; en aquestc as, fins i tot, m'agrada.
(no sé si enviar-ho a la tertúlia perquè 1) la tertúlia està com està, i 2) vols dir que dona joc? no opina tothom més o menys igual?)

hannaB, d'acord, però ens he,m de posar d'acord on abocar aquests diners....

mar, vaig ser el tercer en deixar-t'hi un comentari. Molt xula aquesta casa nova que tens. Fins la propera setmana!