15.10.07

Sobre la bellesa

Atenció! Aviso als i a les possibles navegants que ara parlaré de rugbi (però no només).

Aquest cap de setmana hi hagut les semifinals de la Copa del món de rugbi. Al partit d'ahir diumenge, tot com s'esperava: Sud-Àfrica a la final i Argentina a jugar la final de consolació.

A la semifinal de dissabte però, hi va haver una mica de sorpresa. No dic una sorpresa total perquè en aquests nivells ja no ho són tant. França era qui, en principi, tenia les de guanyar i Anglaterra, les de perdre. Però no va anar així.

Una part important dels afeccionats al rugby no els agrada com juga Anglaterra. Enlloc de practicar un joc obert, a la mà, vistós; Anglaterra juga amb la seva davantera, progressant lentament i els xuts del seu mig d'obertura són bàsics pel seu joc.

No defensaré la vessant pràctica de la qüestió (qui guanya, al capdevall, en qualsevol esport de competició, és d'allò més important, oi?). Defenso que la bellesa al rugbi, i a la vida en general, no té perquè ser necesàriament, una cosa especialment vistosa i lluïda.

La progressió, anar endavant, amb força i contra tots els obstacles (de la vida)sense perdre el control (de la pilota), em semblen una forma de bellesa fantàstiques. I després, que ho remati l'obertura.

P.D. Potser sí que haver jugat de mig de melé em fa veure el rugbi (la vida) d'una altra manera.

PD2. Vint-i-quatre hores tard. Bon aniversari, i a fer-ne molts més!

8 comentaris:

Xurri ha dit...

en veure el títol reconec que la última cosa que esperava llegir era tàctica de rugbi...

m'has sorprés!

Albert ha dit...

Com aviso a la primera frase, és rugbi, però no només.

Arare ha dit...

A França vaig veure algun partit (no ho sabia però en són molt aficionats i tenen un molt bon equip, repeteixo, no en tenia ni idea) em va agradar molt més que el futbol, per què serà?

Albert ha dit...

arare, podria avançar diverses raons per les quals el rugbi et va agradar més que el futbol, però no em vull posar de peus a la galleda...

Arare ha dit...

prova-ho!

Albert ha dit...

arare, jo crec que podria començar per algunes raons de caràcter més aviat filosòfic (això de que el rugbi és realment un esport d'equip, per exemple); continuar per la banda de que, si t'hi fixes bé, pot ser més entretingut que el futbol (hi ha més punts, més fases del joc, no es juga per dormir, etc.), i acabar, amb el tema cuixes i altres elements corporals. Cadascú sabrà on cal posar l'accent. És un suposar, eh? I cuida't molt aquesta lumbàlgia!

Africa ha dit...

Jo pensava que el post anava del llibre de la Zadie Smith!! ...a mi no m'agrada el rugby Albert, ni la seva filosofia. Potser el rugby com a esport, per mirar.lo a la tele sigui maco/entretingut peró el que jo he viscut aqui no m'agradat molt la veritat.....massa semblant a aquelles pelis de Porky's ;-)

Albert ha dit...

És que tu el tens massa a prop potser.... (i en una versió, diguem-ne, porkys).