22.11.07

Montaigne (i2)

Abans d'ahir vaig rebre el segon volum dels "Assaigs" de Montaigne.

Diu al capítol I: "... Ara done a la meva ànima un aspecte, adés un altre, segons el costat on la pose. Si parle diversament de mi, és perquè m'observe diversament. Tots els contraris s'hi troben segons algun biaix i sota alguna forma. Vergonyós, insolent; cast, luxuriós; xerraraire, taciturn; dur, delicat; enginyós, babau; afligit, amable; mentider, sincer; savi, ignorant; i liberal, i avar, i pròdig, tot això ho veig en mi en alguna ocasió segons el costat que em veig; i qualsevol que s'estudie atentament trobarà en ell mateix i en el seu mateix judici aquesta volubilitat i discordança. No tinc res a dir de mi enterament, simplement o sòlidament, sense confusió i sense mescla, ni en una paraula."

Per diversos motius, aquest fragment em va fer pensar en algun(e)s de vosaltres i molt, en mi mateix.

7 comentaris:

Xurri ha dit...

és bó, el montaigne

:)

Albert ha dit...

Veus, ara sí que coincidim ;-)

violette ha dit...

Ara yin, ara yang...

perdona, no he pogut evitar ;)

Montaigne l'encerta tant!

un petó!!

Albert ha dit...

Passa res. Yin-yan, i anar fent....

nimue ha dit...

doncs jo no he llegit res de Montaigne... confesse...

Albert ha dit...

Passa res, tampoc. Es pot viure eprfectament sense saber res de l seva existència i dels seus escrits. Ara, si t'hi acostes....

Arare ha dit...

és que el senyor Montaigne ho clava!

aquest llibre va bé per estar-se a la tauleta de nit (i, evidentment, donar-li una ullada de tant en tant, sinó no serveix per res)