8.11.07

U2

Avui escoltava el "With or without you" dels U2 a no sé quina ràdio.

Jo no seria tan radical, però costa, de viure, segons com.

5 comentaris:

nimue ha dit...

absolutament d'acord amb tu.

violette ha dit...

Eeeii... Ara m'heu fet pensar en un video que acabo de veure, Albert i Nimue... Però al final sempre surt el sol! Sempre.

Una abraçada, un petó!!

violette ha dit...

http://fr.youtube.com/watch?v=Gzjs3Ej3suE

(j'avais oublié...)

bisous!

Arare ha dit...

ostres, acabo de deixar un missatge que no s'ha processat :(

deia que si, que costa molt viure, però encara costa més morir...

I deia una abraçada molt forta, però molt, eh?

Albert ha dit...

nimue, darrerament tinc com la sensació que, des de les nostes diferents "posicions" a la vida, coincidim moltíssim (si més no en les diagnosis, altra cosa són les "solucions").

violette, em sembla que el final que jo m'imagino no és ben bé el mateix (ja sé que ara parlem de finals diferents). He vist el vídeo. El meu francés és justet, però la llengua, en aquest cas, és gairebé sobrera. Maquíssim i duríssim, les dues coses alhora. Vinga, busquem un punt enmig. Proposo: durant el camí trobarem boires, tempestes i dies assoleiats. És suficient. Per cert, els dies que més m'agraden són aquells de l'estiuet de Sant Martí. Fa solet, però no asfixien. Gràcies pel teu tubesuggeriment.

arare, no m'entenguis d'una forma radical ara. Però em quedo amb aquesta abraçada (i espero tornar-te-la, en viu i en directe, la propera tertúlia).