3.12.07

Per molts anys

Els anys passen volant
Els petits es fan grans
Sembla ahir que vas néixer
I ja tens quaranta-dos anys

Cançó del grandolàs de la casa que avui dediquem a la seva mare.

14 comentaris:

aiguamarina ha dit...

Per molts anys, sí senyor!

:)

Una abraçada

Alegria De La Huerta ha dit...

Quina crueltat això de dir l'edat, no?

Felicitats a qui li pertoca ;)

nimue ha dit...

ooooh! moltes felicitats! quina cançó més xula!

Montse ha dit...

Felicita la mare de part d'una altra mare i digues-li que ara és "a la flor de la vida", encara que soni a tòpic, la flor de la vida no s'acaba mai!!!!

petonets i pastís.

Albert ha dit...

Gràcies, noies.

Alegria, no és crueltat; com diu el meu petit: "va com va".

rhanya2 ha dit...

Felicitats, moltes, moltes felicitats!! I que bonic tot!!

Albert ha dit...

Sense exagerar, Violette, sense exagerar.

Hanna B ha dit...

epppp, derrapo per aquí, una miqueta tard, però amb bones intencions (valen?)
mooltes felicitats!! abraçada virtual inclosa :)

Albert ha dit...

Dona, les bones intencions "se le suponen". Gràcies, per la derrapada.

mar ha dit...

diuen que val més tard que mai:

feliç aniversari!


un petonàs per a tots

rhanya2 ha dit...

Uiix... ara que ho torno a llegir... potser sí que exagerava... massa yang??

;P

Albert ha dit...

Gràcies, mar.

Ho deia per això de "que bonic tot". No te n'estaves enfotent, oi? ;-)

rhanya2 ha dit...

No, Albert, al contrari... és que les celebracions, sense voler, em posen eufòrica.

Una abraçada!

Albert ha dit...

De bon rotllo, violette.