17.10.05

Avui és dilluns i comme d'habitude (m'agrada aquesta expressió) aquesta nit la passarem amb el meu xiquet fent unes cerveses (és broma, quedi clar). La seva mare és a un Euroconcert al Palau de la Música i no vindrà a dormir. Total que els dilluns tarda i nit, el petit queda confi(n)at a la meves mans. Doncs a primera hora de la tarda hem sortit a passejar que feia solet i hem passat per davant la meva feina i hem saludat. Després hem anat a veure els gegants de la ciutat (Joan i Marieta) i hem xerrat amb una coneguda que ens ha explicat moltes coses de les seves nenes. Després hem anat fins a casa la meva mare. Allà les coses s'estan posant dures, però la presència del petitó anima al personal. Quan tornàvem ens hem trobat amb una amiga meva (bé, ens vam enfadar quan teníem divuit anys i ens vam estar tretze anys sense parlar-nos, però ara ja ho portem molt millor....) que també té una xiqueta. Ens hem estat a veure les moneries que feien tots dos. I continuem cap a casa. Quan hi arribem, berenar una mica, que ja era tard. Jugar i sortir una estona la parc. Com que ja era una mica fosc, no hi havia ningú més, laqual cosa agraim, públicament, el meu petit i jo. Ell, perquè pot jugar amb el que li vingui de gust. Jo, perquè n'estic tip de sentir com xerren les mares que hi circulen normalment (he dit mai que vivim a Sant Cugat?). Després hem tornat a casa tot xino-xano, i mira que fa pujada! Un cop a casa he preparat el nostre sopar; bé, els nostres sopars, i capa la banyera hi falta gent. Un merder d'aigua, xepi-xepi i pessigolles. Després, la crema i les fregues, el pijama nou i cap a sopar. Hem "xerrat" una estona i cap al llit amb el biberó de Tridrink (llet d'arrós, de soja i de no sé quina altra cosa més). El vailet s'ha ben adormit. Res especial, o sí?

9 comentaris:

mar ha dit...

res d'especial, dius????
això és la cosa més especial del món.
No ho canviïs mai per res, encara que hagis de soportar la xerrameca de les mares del parc... (jo tampoc les soporto)

Algun cop he vingut amb els meus fills, als parcs de sant cugat... són magnífics...

vinga... petons de bona nit


(Em sap greu que les coses allà s'estiguin posant dures...)

Hanna B ha dit...

albert, potser no sembla res d'especial, però es bonic de llegir, passar el dia amb el teu nen i fer-te'n carreg, hi ha tants pares que no tenen temps ni ganes...!!!
abraçada i també em sap greu llegir que les coses es posin dures a casa la teva mare..

*no news about D. Gray..

nimue ha dit...

uau! doncs a mi em sembla tot ben especial! aquesta relació que tens amb la criatura, com ho expliques, les coses que feu...

molts ànims per ta mare!

Anònim ha dit...

Sí que és especial Albert, és tan intens que tens la sensació de que ho has estat fent tota la vida. Està molt bé que portis alegria a casa de ta mare, ànims, una abraçada!

Xurri ha dit...

Agraïr públicament que el parc és buit no fa molt de "Maruju". Encara hauràs de prendre algunes classes més abans de donar el pego com a mamá pija de sancu.
No cal dir que és broma: només buscava un somriure teu, amb fortuna proablement dubtosa.

anyway, que visca la vida i visca l'amor. I que visca les petites fàbriques d'entropia anomenades fills. Abraçades, petons i repartiment d'endorfines.

(S'en poden guardar excedents per als moments més durs)

Anònim ha dit...

Molt especial, aquestes tardes/nits son un autentic regal per disfrutar.

Petons per tots dos, una abraçada a la mama (teva). I pomes, moltes pomes...

Anònim ha dit...

///////////////////////////////////// (<-això és cortesia de la Noni, una de les gates dels meus pares, que ha passat per damunt del teclat).
Comparteixo l'opinió general de que és bonic llegir les cròniques d'aquestes estones passades amb el teu petitó :-) Milpetons!

Albert ha dit...

Gràcies a totes. Veig que els posts del papa fent de papa agraden força. No sempre és tot tan brillant, però fem el que podem. La meva mare avui ha anat al metge i sembla que, de moment, la cosa va bé. En canvi, a la meva tieta, l'hem hagut d'ingressar avui al Clínic. Li han donat dies o unes poques setmanes de vida. I jo encara no hi he pogut baixar (tot i que ella ja no és massa conscient de res, excepte del seu dolor). El meu comentari final al post sobre si la tarda amb el nen va ser una cosa especial o no era només una provocació que, de moment, no ha tingut resposta. Gràcies, una altra evgada, per ser aquí.

Grigri ha dit...

mooooolt especial és!
almenys en el meu cas, crec que les tardes que dedico al meu fill són les més especials de totes... així que no veig perquè no ho hauria de ser en el teu cas!!

així que el teu petitó també li agrada deixar tot el bany esquitxat?? jejeje... xip xap xip xap xip xap xaap xaaaaap xaaaaaap xaaaaaap!! i tots xops...

Tema mares dels parcs: a SantCu i a on sigui. Crec que aquesta sub-espècie fa POR.. jo sempre que me les escolto acabo pensant "fill meu, quina merda de mare t'ha tocat!" perquè la que no explica que fan expressió musical, explica els "manjars" que fa als seus fills per sopar,... en total, que totes són unes mares super-modèliques de la muerte, i guais, i xaxis i modernes..

en fi, millor oblidar-se'n..