Avui és dilluns i comme d'habitude (m'agrada aquesta expressió) aquesta nit la passarem amb el meu xiquet fent unes cerveses (és broma, quedi clar). La seva mare és a un Euroconcert al Palau de la Música i no vindrà a dormir. Total que els dilluns tarda i nit, el petit queda confi(n)at a la meves mans. Doncs a primera hora de la tarda hem sortit a passejar que feia solet i hem passat per davant la meva feina i hem saludat. Després hem anat a veure els gegants de la ciutat (Joan i Marieta) i hem xerrat amb una coneguda que ens ha explicat moltes coses de les seves nenes. Després hem anat fins a casa la meva mare. Allà les coses s'estan posant dures, però la presència del petitó anima al personal. Quan tornàvem ens hem trobat amb una amiga meva (bé, ens vam enfadar quan teníem divuit anys i ens vam estar tretze anys sense parlar-nos, però ara ja ho portem molt millor....) que també té una xiqueta. Ens hem estat a veure les moneries que feien tots dos. I continuem cap a casa. Quan hi arribem, berenar una mica, que ja era tard. Jugar i sortir una estona la parc. Com que ja era una mica fosc, no hi havia ningú més, laqual cosa agraim, públicament, el meu petit i jo. Ell, perquè pot jugar amb el que li vingui de gust. Jo, perquè n'estic tip de sentir com xerren les mares que hi circulen normalment (he dit mai que vivim a Sant Cugat?). Després hem tornat a casa tot xino-xano, i mira que fa pujada! Un cop a casa he preparat el nostre sopar; bé, els nostres sopars, i capa la banyera hi falta gent. Un merder d'aigua, xepi-xepi i pessigolles. Després, la crema i les fregues, el pijama nou i cap a sopar. Hem "xerrat" una estona i cap al llit amb el biberó de Tridrink (llet d'arrós, de soja i de no sé quina altra cosa més). El vailet s'ha ben adormit. Res especial, o sí?