Show must go on. No tinc massa clar que aquesta sigui la frase adient, però és com la recordo. Si fa no fa, era a mig camí entre el show-business i la vida entesa com un show. Deixant de banda una mica el primer significat possible, em penso que tothom estarà d'acord que la vida, d'una manera o una altra, és una mica un espectacle. I si no, mireu quina conversa més xula he "interceptat" aquesta tarda al parc infantil de torn. Per cert, hi he arribat una mica més aviat per mirar d'integrar-me una mica (eh, Xurri?). Es tractava de dues mares, diguem que la rossa i la morena, que competien a veure quin dels seus dos marits s'estava més dies fora durant la setmana. Una el tenia fora fins dimecres a la nit. L'altra fins dijous. I dels nens qui se'n fa càrrec? Elles, naturalment. Fins aquí pot passar. Hi ha gent que la feina obliga a anar d'una banda a l'altra, viatjar i ser fora durants uns dies. Res a dir. Però la mare morena, quan s'ha vist en desaventatge (i és que a sobre la rossa en tenia dos i un d'ells molt petit) ha reblat el clau i ha continuat "y cuando está en casa, le digo que no llegue hasta pasadas las nueve y así la niña ya se ha ido a dormir y no me lo desorganiza todo". Ha seguit un petit circumloqui sobre aquelles mares que fan que els nens esperin als seus pares desperts fins passades les 10 de la nit perquè si no, només els veurien els diumenges, i no tots, que també hi ha feina, i han arribat a la conclusió que es tractava de males mares. Suposo que quan he arribat al parc (sis mares, dues canguros sudamericanes, una iaia, un iaio i jo, a part dels petits), m'hauria d'haver imaginat de quin pal anaven les coses, però sóc un inconscient. Com que les coses, en el meu ambient més proper, són força diferents, em costa pair determinades expressions de masclisme. Ai, m'oblidava de la conversa de la rossa i la morena quan marxàven. La morena: "¿Y tu en que le hablas a tus niños?" Francament, no entenc massa la pregunta, perquè els nens eren per allà a la vora i bé que es podia sentir en quina llengua s'hi dirigien. Respon la rossa. "Uy, yo en castellano, porque el catalán ya lo hablan en la escuela y con sus abuelos". I el circumloqui posterior anava dedicat a les meravelles que ofereix el castellà com a llengua de comunicació universal i tal i tal. Sort que la rossa estava de força bon veure i he pogut distreure una mica el cap de les meves cabòries.... Qui em mana a mi, continuar vivnt aquí?