Divendres tarda: xiquet, al parc i a fer encàrrecs per ma mare (bàsicament, al CAP).
Divendres vespre: el tiet del xicotet el passa a buscar i se l'endú cap al Berguedà. Sa mare i jo aprofitem per fer un sopar ràpid a una formatgeria (de fet, anavem a un frankfurt, però com que no hem pogut aparcar allà a la vora...).
Divendres nit. Treballo. Plego gairebé a la 1 de la matinada. M'espero despert a casa, llegint i mirant la tele, fins a rebre l'sms conforme s'ha acabat tot i ha anat bé.Tanco el mòbil i a dormir.
Dissbate matí. Esmorzar ben aviadet i de compres (m'arreglen el rellotge i capses, capses i més capses). Quan tornem ataquem la "síndrome del niu". Em quedo amb molta menys roba ,però amb espai en algun armari. Ja es tractava d'això, diuen. Continuarà.
Dissabte tarda. Descans després de dinar, estudiar (en el meu cas, "conflicte social i conducta desviada"...) i al vespre, cap al Berguedà.
Diumenge matí. Passa el matí sense fer gaire res. Alguna passejada pel riu amb el petit i aun seu cosinet. No hi ha grans camps tan a la vora del riu, però sí que hi ha moltes roselles (penso en alguna de vosaltres).
Diumenge tarda. Pugem fins a Fígols a veure com van les obres de restauració del cobert. El sogre era "paleta" i s'està arreglant la casa on va nèixer. Quan baixem, passem per la Nou a veure un amic meu (d'aquella glorisoa època del rugby), però no hi és. Llàstima, fa un any ben bó que no ens veiem (sort del correu-e).
Dilluns matí. Continuem de vacances. Passem per la Fira de Berga. El dia del treball ja se sap, al Berguedà toca Fira.
Dilluns tarda. Una estona a un parc amb el petit i una estona amb el CSCD....
Dilluns nit. Tornem cap a casa, tardet, que no volem fer cues.
Dimarts matí. No he anat a treballar. Avui tocava l'amnio. Ara ja som a casa, sense fer massa res, però mirant de tenir cura de la futura remare.
I ho deixo aquí. És un post "tonto", però volia explicar-me a mi mateix en què estic invertint LES HORES. Glups, també he llegit, of course.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
constatat queda que les aprofites bé, les hores. alguna cosa intrigant en el teu post, però si ha acabat bé, ja me n'alegro, moltes felicitats i ànims als repares :)
M'has pillat. Ja t'ho explicaré. Petó, mentrestant.
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿ M'espero despert a casa, llegint i mirant la tele, fins a rebre l'sms conforme s'ha acabat tot i ha anat bé.Tanco el mòbil i a dormir.?????????????????????????????????
Estic amb Hanna B...ets un bon conductor d'intriga....o serà que jo soc molt curiosa??? Molt relaxants les escenes de camp...és maco trobar flors avui dia oi que si?Petó
Mira, jo no em considero una persona curiosa, ni tinc ganes de saber més enllà del què ens expliques. Cada cosa al seu moment.. I tu comparteix exactament el què vulguis compartir.. :)
Fa un parell de diumenges vem sortir en bicicleta amb el petitó i vem passar per un camp on hi havia roselles, vaig parar-me a agafar-ne una i li vaig donar al meu fill. Va estar tan content que va anar la resta de trajecte amb la flor ben agafada i amb un somriure d'orella a orella, tot cofoi...
aaaai, com desitjo que arribi el cap de setmana per estar tot el dia amb ell!
Xurri, a la meva feina organitzem activitats que d'altres gestionen, però els resposnables i persones de contacte continuem essent nosaltres. Total, que no fa falta que hi siguem al 100%, però com que fa un mes vam tenir problemes, crec que valia la pena esperar el final de l'activitat i assegurar-se que acaba bé (a part, al polític responsable que tenim per sobre, li agrada rebre un sms l'endemà al matí epr saber com ha ant tot per si de cas ha de fer declaracions...)
DIY, no et preocupis, via mail, quan estigui més segur sobre com explicar.vos i explicar-me l'intringulis, també t'ho faré saber. Les roselles m'agraden especialment, tan fràgils, tan poca cosa, tan vermelles, tan "vulgars",... Un record molt potent associat a les roselles forma part de l'intringulis.
Gri-gri, t'entenc perfectament. Avui mateix el xic més aviat ens ha esgotat; però quan posa la cara amable... Encara m'has de dir el què d'aquell teu lloc preferit de la Cerdanya....
El meu pare és de Fígols i tinc molts records, molt entranyables, de Berga, de Lourdes de La Nou i de tota aquella zona que cites... m'ha sobtat, també, que et confessis admirador de les roselles... efímeres però que tenen alguna cosa... no m'estenc més. Salutacions cordials des del meu mar.
Publica un comentari a l'entrada