I en el número 1 del nostre hit parade particular, des de fa una setmana
Ha arribat la lluna
Ha arribat la lluna,
amb un vestit blanc,
un collaret d'estrelles
i un barret al cap.
Ha arribat la lluna,
ja s'ha fet de nit,
els nens i les nenes
se'n van cap al llit.
Ha arribat la lluna,
amb un vestit blanc,
un collaret d'estrelles
i un barret al cap.
Autor i intèrpret: Jordi Tonetti
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
jo vull un xiqueeeeet!
fins a quin punt és certa la història aquella que les criatures necessiten estabilitat? no basta amb que les estimes? ains...
Seria molt llarg de contestar tot això. Cadascú, a més a més, et diria la seva. No ho sé. A nivell pràctic, si més no, jo crec que dos progenitors millor que un/a de sol/a. Però ja m'imagino que hi ha tota mena de variants. De l'estabilitat, no en sóc precisamennt el rei. Per cert, jo t'hi veig bastant (i no serà per manca de contes). Ànims.
Ja veig que em perdo el "hit parade". El que bombardeja les meves oïdes té uns altres sons.
Contestant a nimue -si m'ho permets- no es tracta d'estabilitat, sinó de poder compensar l'energia que absorveixen i repartir aquest pes -dit en bon sentit- diari i nocturn entre dues persones. Hi ha dies que pot ser asgotador, encara que per sort els altres dies són els que queden en el record.
sembla que te bon gust el teu petitó, es ben bonica aquesta lletra (i suposo que la melodia també)... de ben petits ja ens iniciem amb allò d'haver d'escoltar mil vegades la mateixa cançó que t'enganxa? jo no ho recordo, es clar, però deu ser que si..
sí, al remat tot el món em diu que és millor fer-ho entre dos. Fins i tot (o sobretot) m'ho aconsellen les mares solteres de la família. I de fet jo també ho trobe millor així.
ja veurem! Gràcies pels consells!
Ars, ja ens diràs que "bombardeja" les teves oïdes (ara que si fa mal...).
Hanna, de moment, amb el xiquet, el hit parade és força variable. Ahir, per exemple, em demanava escoltar el Joan Manel (Serrat). No et dic res més.
nimue, les mares solteres que jo conec no ho eren des de bon començament. Estan totes molt cansades, però molt contentes d'haver pres les seves decissions (infant i trencar amb la parella). No vol dir que tothom hi hagi de passar. Sort.
Els meus fills canten cançons en els dos idiomes, fonamentalment. Però les que més dominen quantitativament són les alemanyes. He descobert que algunes són precioses no sols per la música, sinó també pel text.
:)
Aixó de les cançonc es ben curiós, de ben petitons, jo em vaig inventar una per ells, i ja fà 12 anys i encara me la demanen de tant en tant...
Hi habia una vegada una nena petiteta,
hi habia una vegada un nen petitonet,
tots dos anaven , anaven a la montanya, anaven a passejar, anaven a veure el sol,
anaven a veure els estels , anaven a veure la lluna, anaven a jugar al parc de la ciutat i després deia coses referents a el que habíen fet durant el día... fins que em quedava afónica jajajaj
Una forta abraçada i gràcies per els petons!!
Ars, trobo que és una sort aixòde dominar més d'un idioma.
Aigua, quan tornis, avisa'm (per correu-e, per exemple). Petó
Caram! aquesta no me la sé!!! la lletra és molt bonica..
El hit parade de l'estiu a casa nostra inclou una llista de grans èxits, a saber:
-Anem cap al zoo (aquella que sortia a l'anunci, un pèl matxacona potser?). Amb infinites versions que s'inventa el nen tot solet que passen per un "el pare ens portarà al lecalón" enlloc de "el pare ens portarà al zoo al diumenge".. bé, no segueixo, segur que podeu imaginar la resta..
-Un esquimal perdut en el desert.
-Sóc el Rovelló (el dels dibuixos), de moment arribem a la primera estrofa.
-La de "Hi ha una mona en el terrat".
-La dels 5 gats que esperaven un ratolí.
-Una cançó de diferents instruments que jo cantava de petita, que parla dels violins, la trompeta, el clarinet i les timbales.
-Melodies vàries de la Patum, amb preferència pels Nans nous, els Nans vells i l'Aliga.
-I els sempre eterns "Gegant del Pi" i "Sol solet" que no ens els traiem de sobre..
Què et sembla?
Si al repertori li afegeixes les dances que ell mateix s'inventa ja és per portar-lo a les Rambles i passar el plateret. Creu-me!
Sigues bentornada, Grigri. Llàstima que potser seria explotar els nens i això és lleig, perquè n'estic segur que montem una paradeta a les Rambles i ens forrem. ;-)
Publica un comentari a l'entrada