Tres llibres i una passejada

Dimarts a la tarda vaig portar l'hereu a casa els avis berguedans perquè hi fes una breu estada de quaranta-vuit hores mentre els seus progenitors feien les seves vistes mèdiques correponents i algunes altres coses. En el meu cas, dimecres, després de tancar un primer tema, em vaig dedicar a passejar per BCN. Bé, Barcelona és força gran. Em vaig passejar per un trocet de passeig de Gràcia (per allà on em deixaven els i les guiris). Un cop arribat a la FNAC vaig entrar-hi amb el propòsit de trobar un llibre en francés que m'havia demanat la meva compi. Un cop "misión cumplida", em vaig dedicar a mirar llibres per mi. Vaig acabar comprant dos poemaris, "Pragari" de Mireia Vidal-Conte, i "Jocs de l'oca" d'Anna Aguliar-Amat. Ara mateix m'acabo d'adonar que tots dues porten guinet al cognom. Potser serà per aixo que les llegeixo. A la FNAC també em vaig fer amb un CD dels Muse. Els vaig comprar, diguem-ne, per recomanació. Com que no en sabia masa res, vaig demanar quin CD m'havia de comprar per un "analfabet" com jo. Un noi de la FNAC me'n va recomanar un, el que vaig comprar, i ja em va avisar: "però no es música fàcil". Continuo el meu passeig fins al Raval. Miro botigues, des de fora. Sobretot de bambes i de música. M'aturo al CCCB. Dino al restaurant. És el segon intent i vaig tornar-ne a sortir mig decebut. A primer ahora de la tarda, passejo una mica pel Raval i em faig iun cafè a la Plaça del Bonsuccés. Entre el dinar i el café, llegeixo els dos llibres. Tots dos crec que estan molt en la línia del que jo he pogut llegir de les autores. Els de Mireia Vidal-Conte m'agraden en la seva conscisió. Potser em va agrdar una mica més l'altre llibre que tinc d'ella, però aquests poemes relacionats amb Praga (i, sobretot, amb algú de Praga) també m'han entrat pñrou bé. Us en deixo només un vers: "Amb tu no construiré res". Prou contundent. D'Anna Aguilar-Amat em costa més triar els versos. El conjunt del llibre respon a la lògica del tauler del joc de l'oca (63 caselles, les oques, la presó,..). En fi, una mica, segons com, com la vida mateixa amb aquelles paradòxes de: "i quan arribes al final, has guanyat?". Els poemes, crec que són més dispersos temàticament, però tenen un fil conductor: la vida (o això m'agrada). Al final, he triat els tres primers versos d'un poema que duu per títol "Benaventurances". Diu: "Benaventurats aquells que no han trencat cap got, / que no van prémer poc ni tampoc massa / la copa amb què brindaven". Substituiu copa per amor i tindreu la benaventura en forma clara i diàfana. Des de la plaça del Bonsuccés cap a passeig de Gràcies altre cop, irecollir el cotxe i cap a casa, passant abans a rentar-lo. Dijous al matí vaig tenir la meva racció de metges (sabeu aquells senyors amb bata blanca que obren la boca i de cada quatre termes en diuen tres que tu no entens? vaja, que ho fan a proòsit, evidentment). Com que no havia pujar a buscar el xicotet fins ala tarda, la resta del matí el vaig dedicara fer tres encàrrecs i a acabar "Home lent" de JM Coetzee, que ja fa dies que tenia la lectura atravessada. No hi ha novetat. El llibre no m'ha agradat massa. Pot ser que, ara mateix, no m'interessi massa la reflexió sobre què significa fer-nos grans, però sobretot, el que no m'acaba d'interessar són aquells pesonatges que trenquen la versemblança d'un escrit. Vull dir, que Asimov pot inventar-se el que vulgui, però els personatges que no se sap d'on surten i que saben massa, en una novel·la, més o menys, real (anava a escriure realista, peròno va per aquí), em destiroten la història i em perdo. EC és el personatge protagonista d'una altra novel·la de Coetzee que, francament, permet el diàleg amb el protagonista d'aquesta, però que m'exaspera. Deixem-ho córrer. De Coetzee es poden llegir unes quantes altres coses més ineteressants,d es del meu punt de vista. A la tarda, al cotxe, mentre enfilava cap al Berguedà vaig reescoltar un CD que em va passar una amiga. Al CD hi ha temes de dos grups. Jo escolto sovint alguns temes de primer (es veu que són i sóc una mica poppy). El segon, quan el vaig escoltar per primer cop, em va semblar massa foscos. No recordo el nom del grup. Alguna cosa així com "Piano magic", però sé que em deixo alguna cosa. Eno, només era per dir que ja he canviat de concpte sobre aquest grup. Em va agradar bastant, especialment alguns dels primers temes, que tenen un punt minimalista. Després de berenar, recullo el petit i cap a casa, amb les cançons de Jordi Tonietti a tota pastilla. Aquetsa nit, després de llegir algun comentari a un post anterior, he estat avalunat les possibilitats de portar el nen al circ 8o a les Rambles) i fer-hi uns diners.... És broma.