Ho intento, però aviso d'entrada que no crec que em surti massa bé; u, perquè no hi he pensat mai, dos, perquè no tinc massa imaginació, i tres, perquè n'he llegit alguns de vostres fantàstics i comparar-me....
Las tres cosas que harías si fueses millonario
1. Donar una quantitat indecent de diners a una ONG perquè arreglin alguna cosa, com a mínim, alguna cosa.
2. Posar el negoci de llibreria-cafeteria que sempre ha dit que volia tenir la meva compi (i posar-m'hi a treballar).
3. Esponsortizar actes culturals diversos, concerts, llibres, etc, només perquè em ve de gust.
Las tres cosas que dirías en voz alta si supieras que nadie te recriminará o contradecirá
1. Aneu a cagar (a la feina)
2. No m'atabalis (a ella)
3. Dona'm la mà (a ella)
Las tres cosas que cambiarías de tu vida, de ti mismo
1. La meva poca sociabilitat (en vivo y en directo).
2. El sentiment de ràbia que em domina massa sovint.
3. Tenir una mica més de tot (alçada, diners, amics, inteligència,..).
Las tres cosas que cambiarías a tu alrededor
1. La polis i tot el que ha plogut des d'Aristòtil; és a dir, l'ordre mundial.
2. La programació de les televisions
3. La por.
Las tres cosas que querrías que te pasasen antes de morir
1. Com diu Isabel Coixet: tornar-me a enamorar i que s'enamorin de mi.
2. Con diu Katrin: desitjar el que ja tinc.
3. Com diu Arare: viure, viure i viure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
:)
crec que el dessitg de sentir el cuquet, els nervis, l'emoció... etc
sempre el durem a dins,
Una forta abraçada !!
que bonica la frase d'Isabel Coixet...
em sembla que series un bon mecenes tu! :)
aiguamarina, i que duri....
nimue, més que una frase, és la idea que jo en vaig teure de "Things I never told you". Com que ara mateix, com a mecenes estic bastant limitat, de moment m'he demanat a la meva llibreria preferida un llibre que encara no tinc d'una tal JZ. Ja et contaré.
glups! doncs a veure què et sembla! :)
No et preocupis massa. Ni sóc massa bon lector, ni la meva opinió compta mssa. A més a més, m'han dit que fins al setembre, res de res (les editorials...).
A mi els memes em posen de mal humor. Si ja em passo mitja vida decidint...llavors hi sóc de nou en un dilema.
Uff, nimue, em sembla que volia dir: "Mi vida sin mí". Ara estic fet un embolic.
No li diguis a ningú, que ets poc sociable. Ja estàs canviant el desig!
Un petonet.
m'ha fet gracia que els teus desitjos milionaris no impliquin luxes ni extravagancies (els meus tampoc... només una mica)
jo al comentari de la katrin li afegiria: i deixar de desitjar el que no tinc (que és tant cansat i inutil...!)
Doncs no sé, Arare. Potser ho podria canviar per tenir un control molt més important sobre el que em surt quan obro la boca...
Hanna, em sembla que amb viure còmodament (ara potser sona malament...) en tinc més que suficient. I tens tota la raó del smón en l'àmbit dels desitjos. Són com dos desitjos complementaris. M'ho apunto pèrquè em sembla que em fa força falta. Ai, si em conegués a mi mateix una mica millor...
Katrin afegiria deixar de sentir ràbia.
Sembla que no t'agrada.
Però diries coses fortes, de poder.
Gaudir i oblidar
no sembla mala opció.
Això de la ràbia és difícil. Es veu que és una expressió dels meus sentiments pròpia de la meva naturalesa (i no només meva, naturalment). La ràbia, en general, fa anar força malament (a la feina, amb la parella, les amistats i, sobretot, amb un mateix...). Però així com ser miliionari seria un cop d'atzar, "domesticar" aquesta ràbia i convertir-la en alguna cosa més "portable" em sembla que és feina meva. No ho deixeria a uns dels tres desitjos...
Publica un comentari a l'entrada