Llibres d'estiu

Mentre m'atreveixo a enfrontar el meme del tres, deixo per escrit els meus fracassos lectors estivals, que ja m'hi havia compromés.

Me'n vaig endur quatre llibres a la Cerdanya la setmana passada. No és que sigui optimista de mena. És que mai sé què em vindrà de gust llegir. Per tant, em vaig agafar "Home lent" de JM Coetzee, l'acabava de començar; "La ciudad de los ángeles caídos" de J Berendt, l'acabava de comprar; "Els detalls del món" de Mesquida, per entrar-hi i "Cien años de soledad", perquè un cop cada cinc anys, més o menys, el rellegeixo.

Coetzee. M'agrada molt l'autor, especialment "L'edat de ferro" i "Esperant els bànbars", però no he triomfat gaire amb aquesta darrera novel·la. No m'agrada, especialemnt, el que sembla que és el punt fort de la novel·la (rescatar un personatge, E.C., d'una altra seva novel·la que sembla que fa un paper a mig camí entre personatge i narrador). Hi continuo. Ja veurem si canvio d'opinió (les últimes pàgines, per allò de les reflexions sobre la solitud, em van agradar més).

Berendt. Vaig llegir la primera pàgina. No em va atrapar. Ho he deixat per a més endavant.

Mesquida. N'he llegit el primer apartat. A cops m'interessa i em deixo portar per la prosa volgudament illenca. A cops el trobo "insufrible". Com que són escrits molt curts i, en principi i si no m'equivoco, independents; aniré fent i m'aniré quedant amb els que més m'agradin.

Márquez. Vaig llegir, una altra vegada, la primera frase (una de les millors de la literatura universal, diuen). Com que és un llibre que m'ajuda a l'evasió, però que vull llegir amb una mica d'atenció, he decidit, també, posposar-ne la lectura.

En fi, ja ho veieu, després de "Història del amor", de N. Krauss, no he tornat a triomfar gaire.

PS. Avui he rebut un mail del Club de lectura virtual on, el nou "animador" ens proposa la lectura del mes: "La meitat de l'ànima", de Carme Riera. Una mica perquè estic despistat i una mica perquè no he llegit res de l'autora, he mirat la minibiblioteca que tinc darrere l'ordinador. I, efectivament, el llibre hi era (ara ja no hi és perquè me l'he endut a la tauleta de nit). Me'l va regalar la meva mare pel Sant Jordi de 2004. Ja no ho recordava. El llibre està dedicat al seu fill preferit. Touché.