27.11.05
Cap de setmana diferent.
Doncs sí, ha estat un cap de setmana diferent. D'entrada, ja ho he explicat al darrer post, divnedres vaig sortir a sopar amb gent de la feina (a la majoria només els conec de vista). Va contra totes les meves íntimes conviccions, però de tant en tant, escampar la boira també va bé i, fins i tot, vaig conèixer una persona que em va agradar força i amb qui vam tenir una conversa ben distesa (precisament l'única persona que no era de la feina). Dissabte al matí vam fer "les compres" de la setmana, però em vaig notar cansat (la nit abans tampoc havia anat a dormir massa tard). De fet, fa dies que em sentia cansat. Al migdia va trucar un dels tiets del petit i ens va proposar de passar-lo a buscar i endur-se'l de cap de setmana a casa l'avi i l'àvia berguedans. I vam dir que sí. Resultat, les primeres 24 hores en un any i mig sense xiquet. Ja sé que hi ha qui el troba a faltar molt i que l'endemà escurça les "vacances" per tornar abans. M'agradaria dir que això també m'ha passat a mi però lamento informar-vos que no ha estat així. Dissabte a la tarda vaig dormir tres hores (no recordo ni quan el tiet en qüestió va passar a buscar el xic). Després deu hores més a la nit. Avui diumenge al matí m'he llevat tard, he esmorçat amb tota la calma, he fet papers, he organitzat l'estudiada que tinc pendent, he fet neteja a casa, m'han pres el pél, m'he tret la barba i m'he dutxat dos cops. Després he preparat l'amanida del dinar (la compi ha fet el segon) i he baixat al pis de la tieta on ens hem repartit els mobles i altres andromines i he fet un altre viatge de "mudanzas". He arribat a casa que encara no eren les set i el petit encara ha arribat uns minuts més tard. Diuen que s'ho ha passat d'allò més bé, que ha dormit i menjat bé, l'avi i l'àvia contents i jo, encara que he molta feina, descansat. A sobre, ja tenim les reserves per anar cap a Brussel·les la setmana dels ponts. Només ens falta l'allotjament però ja hem enviat els mails pertinents. Ja m'està bé un cap de setmana diferent, encara que sigui un cop cada any i mig!.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Albert, potser falta la crònica de la intimitat amb la compi????
No em malentenguis, que em refereixo a que no està el pati per anar desperdiciant oportunitats de sopar i xerrar tranquils, com dos adults..., i no només, però principalment. O no?
Bé, estic contenta que hagis descansat molt. Crec que t'estava fent falta.
Ptonassos.
Aquesta part no l'he comentat, tens raó. No hi va haver sopar perquè havia quedat, ella, amb una amiga, pe`ro hi va haver altres coses que no s'expliquen. ;-)
ei, molt bé! un cap de setmana diferent sempre val la pena.
i de fet, pensava com la xurri, aqui falta una mica de crònica de parella, sense voler ser cotilla (o si...)
Noies, parella n'hi va haver, però tampoc un excès. Dissabte a la tarda jo estava rebentat i vaig, bàsicament, dormir. Vam tenir una estoneta per fer el ronso al capvespre. Al vespre-vespre ella va sortir a sopar amb una friend (anglesa de les del te, però bona persona ella). No vaig tornar a dormir immediatament perquè ja sabia que a les dotze em trucaria perquè l'anés a buscar (matemàtic, i és que ja ens coneixem de fa uns quants anys). A la nit, vam dormir junts, que no és poca cosa amb el petit pel mig. Diumenge al matí, cadascú les seves coses, però amb alguna carantonya i algun riure, també. Vam dinar a casa, que ja portem massa duros gastats, però ens vam fer un bon aperitiu. Després de dinar dos rombos i després cap a BCN a recollir caixes i més caixes. Potser no és massa compi, però en comapració amb el que tenim normalment, ja és molt. No sé si he dit massa o massa poc. Espero no haver ferit la sensibilitat de ningú. Hi ha prou cotilleig HannaB?
Hola albert!
Quina enveja... la veritat és que de tant en tant senta la mar de bé un break de criatura.
Per molt que te l'estimis, poder tenir temps per dedicar-lo a tu mateix i/o a la teva parella no té preu..
M'ha fet gràcia això dels avis bergadans... el meu pare és fill de Berga!!
mira, una altra coincidència...
eii, gràcies pels detallets! pensa que a part de llibres, també agrada llegir sobre sentiments (especialment positius) i amorrrr!
petons
dos "rombus"... juas!!
Es clar que si, s'ha de riure, Albert!!!! Detalls just en la seva mesura. Com diu la Hanna, ens interessen també (més?) els sentiments!!
Publica un comentari a l'entrada