Diumenge a la nit. Silenci. Calma. Ara fa uns dies que no he escrit cap post. No tant perquè no hi hagi res per explicar (sempre en tinc el farcell ple) com perquè no he trobat l'estona. El petit de casa continua, de nit, amb la seva otitis. Ahir, la plorera, va ser de quarts de dues fins a les quatre de la matinada. Déu n'hi dó. Avui hem parlat amb la metgesa que el porta i ens ha dit que no l'hem de deixar plorar tant. Apiretal i per avall. Té un anyet i mig i fins ara se n'havia escapat, però ni ell ni nosaltres podem continuar aixi. Després, durant el dia, està fantàstic. Avui, a canvi de no dormir massa a la nit, ha fet una migdiada de gairebé tres hores.
Amb aquest patí em costa posar-me a estudiar, però ahir vaig fer la primera tiradeta de Sociologia Electoral (ja és una assigntura del cinqué i últim curs!). Avui diumenge he acabat el "Tristani muere" de d'A. Tabucchi. No m'ha agradat massa. Potser no sóc la persona més endreçada del món, però l'he trobat exageradament dispers. Entenc el perquè, però no m'hi he sentit a gust. És una llàstima, El seu "Sostiene Pereira" em va agradar força més, com la peli (em van caure un parell de llagrimots d'emoció al final). Ara estic atacant la novel·la de Gioconda Belli, "La mujer completa" i "El turista accidental" d'A. Tyler. De totes maneres, el meu temps per llegir, que ja havia dismnuit molt. ara encara serà menor perquè la propera setmana reprenc els estudis a distància.
M'oblidava d'una cosa important per a mi. Sabeu el mal rotllo aquell amb una companya de feina que em va doldre molt, doncs cap la possibilitat que estiguem començant a recuperar una més bona sintonia. Divendres, a part de parlar una estona com ja fem últimament (i no només de feina), "em va fer" acompanyar-la amb el meu cotxe fins al seu cotxe perquè anava carregada i havia aparcat lluny. No és una persona que demani massa res, ni tan sols xerra gaire de segons què, però un pas és un pas, encara que sigui només per normalitzar les coses. N'estic content, però també he de dir que em fa por fotre'm una trompada els propers dies.
Ma mare va fent. Els resultats dels últims anàlisis són bons. No ha de tornar a fer controls fins d'aquí a quatre mesos. Fins i tot ha de comentar amb el seu metge de capçalera la possiilitat de tornara treballar. A ella li agrada i crec que l'ajudaria a sentir-se viva i útil. Aquesta tarda he fet el segon viatge fins a casa la tieta. N'he recollit un munt de capses, bàsicament llibres, que he portat fins a casa de la meva mare que farà de magatzem central provisional fins que ens repartim tot el que puguem. Algunes coses, com ara roba, ja les hem començat a donar. D'altres, els mobles, no sabem ben bé què fer-ne. És un pis trist, el de la tieta sense ella. Espero que avancem la feina ràpid i no haguem de fer massa viatges més.
Per cert, ja queden menys dies pel Festival de Poesia Catalana, concretament dissabte 19 de novembre a les 22 hores. Els qui i les qui hi tingueu un interès, reserveu-vos la data. Jo espero poder anar-hi, no sé si sol o acompanyat i, no només el Festival, sinó també a algun dels actes que es fan durant els quatre dies anteriors. M'ha costat trobar el link. Si us agrada la poesia, proveu a http://teatre-auditori.santcugat.org/?go=jN7uAYLx/oIJaWVRC74cU93ygJVYKPpQTc6leLPlkFvt Potser hi trobareu alguna cosa que us interessi.
Apa, bona nit. Vaig a mirar si expliqueu res de nou.