Com pràcticament sempre, passen moltes coses. I sovint em trobo que no sé què triar. Life i life. Ahir dimarts, Tots Sants, vam baixar a BCN a començar a buidar el pis de la tieta. La meva mare i les meves germanes van baixar-hi al matí (nosaltres ens hi vam sumar havent dinat). Entre moltes altres coses i records de tota mena, van trobar una nota de la meva tieta redactada fa deu anys on explicava que deixava tot el poquet que tenia a la meva mare. Van plorar com magdelenes. A la tarda, quan hi vaig arribar jo, potser ja no quedaven llàgrimes en aquella casa, però una mica compungit (?) sí que vaig quedar quan vaig veure alguns quadres, llibres, creus i records que guardava. És molta feina, però s'ha de començar. No sabem massa què en farem dels mobles i de moltes andromines que tenia al pis. Ja ho veurem. De moment, diumenge continuarem. D'altra banda, el nostre xicotet ha avançat en la seva otitis, tot i que avui no ha tret moquets per la orella i no li ha fet mal. Com que no som gaire amics dels antibiòtics, abans de llençar-nos-hi intentarem alguna altra cosa menys agressiva. Però la responsabilitat galopa per les nostres venes a tota velocitat. Ja veurem què acabarem decidint. Segons com evolucioni. A la feina, demà dijous tinc un dia complet (feina de 9 a 22 hores) que començarà amb una entrevista amb el meu polític. De fet, i d'una forma no massa diàfana, penso plantejar una mena de qüestió de confiança. O me'n té, i canvien alguns funcionaments, o potser que demani un trasllat a algun altre departament. Ja veuem si sóc capaç de plantejar-ho bé. Objectivament, que no sembli massa personal, diuen a casa. A mi, aquestes coses, no acostumen a sortir-me gaire bé. No sóc massa hàbil i, en canvi, treballo rodejat de persones que ho fan (manipular, distorsionar, desacreditar, etc.) força bé. El tema lectures no us penseu que l'he abandonat. És només que tinc vuit llibres oberts hores d'ara. El primer que acbaré és el "Tristano muere" de Tabbuchi (Ara no recordo el nom de pila), que no m'ha agradat gaire malgrat totes frases i idees subrratllables que hi he trobat. Massa desendreçat per la meva capacitat actual. Tampoc sóc massa afortunat triant les lectires, segons com. L'amic Tristano va de mòrfics fins allà on pot per resoistir el dolor que produeix el seu càncer. I no continuo que ja es veu que no vaig bé. Bastant més maco, líric i feminista em sembla el llibre de Giocionda Belli (La mujer habitada) que llegeixo en el marc del Club de Lectura Virutal que ja he comentat alguna altra vegada. Quan el tingui més avançat ja en parlaré. Per cert, Nimué, si em llegeixes aquest megapost, sàpigues que vaig comprar un recopilatori de la seva poesia, una mica sota la teva inspiració. Les recopilacions no m'agraden gaire, però no tenia recomanacions concretes i era l'únic llibre de poesia de la Belli disponible a les prestatgeries. Per cert, un altre dia penjaré la foto que he aquesta tarda, mentre passejava amb el vailet, de l'aparador de la meva llibreria preferida (l'Àsterix en tres idiomes...). En tinc sis més d'oberts, però ja ho comentaré un altre dia. Per anar acabant, demà al matí, abans de la jornada esgotadora de feina que em caurà al damunt (o s'em caurà?) acompanyaré a la meva mare a l'hospital perquè li facin una anàlisi. Com que hem de ser a l'hospital a les vuit, crec que hauria d'anar dormir ara mateix. Bona nit a tothom i totdon (qui ho deia això?). Estic ben despistat. Ja ho veurem. Com que em costa adormir-me, afegeixo que aquest nou meme que corre de tres en tres és interessant, sobretot perquè en les persones que l'he llegit em confirma (ja m'ho imaginava) un nivellasso. Aquest em sembla que el no faré per no caure en el ridícul més espantòs. Ja veurem. Aaahhh! I el Barça ha guanyat cinc a zero. Ole, ole. Però ja veurem. Ho he dit abans oi?