20.11.05

Un resum dels darrers deu dies. Deu dies de no escriure al blog. Algú podria pensar, bé que no ha passat res, bé que no hi hagut temps per escriure. Ni l'una ni l'altra cosa, exactament. Mirant de resumir. Ara fa deu dies vaig sortir de copes (només cerveses, que ja tenim una edat) amb tres amics que ens arroseguem els uns als altres des de l'institut. Ens veiem força de tant en tant, i quan ho fem, no hi ha mai gaire res de nou (bé, un d'ells ha tingut una nena fa poc, però no és ben bé això el que importa en aquests casos). A part de riure, anar als mateixos llocs de sempre i dir les mateixes tonteries de sempre, vam avançar en una decissió. El proper any tots plegats farem els quaranta anyets. Ja havíem decidit fer una "excursió" per celebrar-ho, pero no acabavem de definir. Ara ja està. Serà la setmana del 12 d'octubre de l'any que ve i anirem a passar una setmaneta a Honk-Kong. Hi ha llocs més lluny, però aquest ja ens va bé. És divertit tenir propòsits (no tinc ni fava si hi acabarem anant, però mentrestant ja passem l'estona). El cap de setmana passat, després de les copes amb els amics, vam anar, amb la familia nuclear, de cap de setmana a una cassa rural per allà la Noguera. La casa no estava malament, però ens va fer maltemps i això, amb un de petit, és un malrotllo. El millor van ser les bestioletes que hi havia a la casa i el vailet perseguint-les (és que no té coneixement!). El pitjor, ja ho he dit, el temps. Vam tornar a casa diumenge a dinar. Cap gran experiència, però és que abans de trobar-ne una que ens faci el pes definitivament, n'haurem de provar algunes més. Dilluns passat, ja ho sabeu, fer-me càrrec del nen és el meu gran ofici. Aquest cop la seva mare va venir a dormir, però va arribar acasa a quarts de dotze i va marxar a quarts de vuit de l'endemà, o sigui, que poca cosa. Demà torna a ser dilluns, però sense mama. Esprem que no es torci massa res (aquesta nit està tossint...). Dimarts molta feina (si fa no fa, com cada dia). Dimecres sí que va ser especial. Després de bloguejar un anyet sencer, ens vam decidir a trobar-nos (no dire el nom perquè no ho vam comentar i no sé jo si es pot dir). En primer lloc, dir que em va agradar molt conèixer (personalment) aquesta persona. En segon, demanar disculpes, aquest cop públicament, pel meu retard. Tot i que vaig avisar i que amb el nen ja se sap, em vaig passar "tres pueblos". També em sap una mica de greu que, amb el xic d'acompanyat, un servidor tenia l'atenció dividida però, d'altra banda em penso que també va tenir la seva part divertida. Com que això és un resum no m'hi aturaré més. Vam fer un petit passeig, un got i cap a casa. Jo content. Espero que aquesta altra persona, també. Perquè, la qüestió és, que darrere cada blog hi ha una persona!. Dijous altra cop feina i una mica de passeig. Divendres em va tocar treballar fins a les tres de la matinada i em vaig pedre l'activitat del Festival de Poesia de Sant Cugat que més m'interessava. Dissabte, a part de sortir a comprar, passejar i aquestes coses, vaig assistir a la Nit de Poesia, al Centre Cultural de Sant Cugat.De l'activitat en concret només diré que va ser desigual. Hi havia algunes idees del muntatge interessant, però no acabaven de reblar el clau, en la meva modesta opinió. Els poetes enara més desiguals. Pel meu gust, el millor, Biel Mesquida. Però la nit va tenir dos altres punt d'interés. D'una banda, la companya aquella meva de feina amb la qui tenim, diguem-ne, una alts-i-baixos. Aquest cop, i en sintonia amb la situació actual, les coses s'estan norrmalitzant (i ho dic en diversos sentits), em va venir a saludar i vam petar la xerradeta dos minuts. No sé massa què dir-ne. Ja veurem demà. De l'altra, i molt més interessant, vaig conèixer una segona persona amb qui ens llegim els blogs i ens comentem, sovint, els posts.En aquest cas, no va ser una trobada individual. Hi havia més gent de la blogosfera i d'altres coses internaútiques. Tot i el soroll, em va agradar molt també conèixer aquesta persona i la gent amb qui anava. Quan va acabar l'activitat vam fer una cerveseta i va ser ben entretingut i interessant conèxer, en carn i oosos, altres blogosferaires. Avui diumenge, a part de mirar de descansar al matí, he portat el nen a casa la tieta monja i les seves amigues perquè hi passés la tarda i he baixat a fer un altre viatge per continuar buidant el pis de la tieta. Ara fa una estona que he représ el blog. Ja m'està bé. Potser han estat deu dies de descans, però de coses...

11 comentaris:

egotista ha dit...

Déu ni dó, com has estat de distret! :-)
La idea de celebrar els 40 a Hong Kong em sembla senzillament espaterrant!!! Molts petonets!

Hanna B ha dit...

quin piasso resum! quina quantitat d'activitats..!! això de hong kong sona genial i espero que ens ho expliquis amb pels i senyals quan arribi el dia!!
la resta de coses, de tot i bo pel que veig, me n'alegro molt!
aix el biel mesquida m'agrada moltíssim, pots indicar on trobar el que va llegir (va llegir?)
petons bloguerus!

Albert ha dit...

Hauré de buscar, HannaB, però aprofito per anaunciar que dissbate vaig saber que el Biel té blog en marxa. Si el trobo te'l passo.

Hanna B ha dit...

si albert, el blog el conec:
http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/2140

Xurri ha dit...

Quin munt de coses, amb raó no tens temps de bloquejar.
Qué tal l'experiència de trobar bloggers in person?
Ja n'has parlat una mica, pèrò m'interessa força com a tema...si et ve de gust explicar-ho una mica.

nimue ha dit...

quanta activitat!! i quina bona idea el viatge a Hong Kong! com a mínim estareu ben distrets amb els preparatius ;)

Albert ha dit...

Doncs així ja en saps molt més que no pas jo. De totes manneres, em penso que popdré sabr.no immeditament, però en pocs dies, què va llegir en Biel. Quan ho tingui...

Albert ha dit...

Xurri, a mi em va agradra molt. especialemnt dimecres, tot i que en anar-hi amb el nen, no pots posar-hi tota l'atenció que voldries. Diguem que, des de la meva posició si més no, no era trobar-se per trobar-se. No ho sé, repeteixo que des de la meva banda, ja fa temps que em semblava que hi havia feeling (benentès, d'acord?). dissabte també va ser xulo, però hi havia més gent i soroll, ia mi això em molesta. A part d'això, tenia alguna altra cabòria per allà que em tenia una mica distret.
Nimué, això de Honk-kong és la segona ciutat triada. La primera era Xangai (recordeu la peli Code 54?), però després de llegir "El ports dels aromes"... De totes maneres, amb aquesta colla d'amics, les coses són molt senzilles i gens "culturals". Hi anem, com qui diu, perquè ens sembla, per dir-ho així, al culd el món i teniom ganes de perdre'ns-hi una setmaneta (sense excessives segones lectures...)

tres ha dit...

uauuuu!!!! quin viatge mes xulo!

Em sembla genial aixo de coneixer gent de la blogosfera, sona divertit, la propera vegada fem quedada universal i ens coneixem tots (els que poguem). festa festa!!!

Petonets

pere ha dit...

Pren exemple de mi, albert, i prodiga't una mica més ;-)que els resums sempre deixen detalls amagats.
Quina enveja, el viatge! Fa tant que surto tan poc! M'hauré de conformar amb la teva crònica, així que fes-la bonica quan arribi el moment.
No et queixis de Sant Cugat. Va ser una nit històrica. Ja m'entens.

Albert ha dit...

Algunes detalls queden amagats per voluntat pròpia (he explicat res de les "discrepàncies" d'aquests últims dies amb la meva compi/parella o de l'activtat concreta de dissabte al matí a la biblioteca central de la UPF?), però d'altres, simplement, se'm van escapar. Dissabte a la nit era allà, en primeríssima fila, i no vaig entendre el marramango fins que vaig llegir el teu post ahir al vespre i em vaig linkar al cafelitus. A la feina, ja t'ho pots imaginar (treballo a un ajuntament que hi té molt a veure), no savien què creure. I començo a tenir opinió pròpia, en aquest cas no gaire a favor de TdQ...