9.11.05

Un de curtet per comentar només tres coses.
Avui hem anat a una reunió de pares (es veu que les mares no estaven convocades) a l'escoleta del petit. Així doncs, avui hem conegut la resta (la majoria) d'ascendents dels col·legues del nostre xiquet. Tot i que es maneten alguns tòpics (nou mares i tres pares, i no sé què hi feien les mares allà, si no han estat convocades), tothom, exceptuant una senyora colòmbiana o equatoriana que no ha badat boca en tota l'estona, però a qui li hem preguntat si ens entenia, xerrava en català i, encara que nosaltres som els "radicals" que no deixem (de moment) el nen a dinar l'escola i que també hi ha mares atrefagadíssimes, etc, etc, m'he congraciat una mica amb la gent que viu a la meva ciutat. Potser es tracta només del barri on visc i del parc infantil de referència (a l'última visita hi havia, récord, nou mares i un pare, o sigui jo, amb aquell munt de criatures i, per cert, vaig acabar intercanviant tres paraules amb la mare pija tia bona que comentava l'altres dia).
Segona. Com ja em temia i sort que ho vaig preveure, la meva reestablerta, recent i parcialment, relació laboral i personal amb aquella companya de la feina, va estar en un tris d'anar-se'n a fer punyetes una altra vegada. Em vaig sentir bastant ignorat, per dir-ho suau, cap allà ahir al migdia i avui semblava que la cosa era a punt de petar quan, sin comerlo ni beberlo, la xicota ha canviat de registre totalment i s'ha posat a fer-me confidències (laborals i de mal rotllos, però intentant recuperar proximitat). Una disculpa per part seva hagués estat molt millor, però ja se sap, que hi ha coses massa humanes. Què hi farem?
I tercera i última. Dijous i divendres eré en unes jornades al CCCB sobre Ciutadania i Poder Local. Hi vaig perquè em ve de gust i per desaparèixer una estona de la feina (diria que tinc unes 240 hores positives). Divendres a la nit he quedat amb els amigotes (potser fa més de tres mesos que no ens veiem). Unes tapes, unes birres i riure una estona. Res més. Dissabte i diumenge hem reservat habitació a un casa rural per allà vora Pons (Lleida). N'estic fins al barret de córrer com un boig a la feina i de rebre, dia sí, dia també, indicacions errònies i directrius que ratllen la il·legalitat.
A dormir!. Catxis, no m'ha sortit tan curt com jo volia!

3 comentaris:

nimue ha dit...

doncs sí, les reunions de pares i mares són tot un món. Jo estic a l'altre costat, ja saps, i les meues criatures són adolescents i els pares solen brillar per la seua absència. Cada setmana xarre amb un parell de mares. Normalment treballen els dos però sempre és la mare la que demana permís per a vindre a parlar amb mi. A l'última reunió conjunta que he fet, de 23 famílies s'hi van presentar 11, només 1 pare.

En fi, per la resta m'alegre de notar-te animat i amb plans interessants! que dure!

Hanna B ha dit...

mola la teva contribució pionera a la paritat a les reunions de pares!
compte amb la compi, se la veu molt molt perillosa... crec que ja la veus venir, però.
vagi molt bé pel cccb i millor encara el cap de setmana rural!!

tres ha dit...

Cuéntanos que tal el finde rural, y las copichuelas con los amiguetes, je.

Un beso-abrazo, grande grande.