Davant les actuals circumstàncies, no em queda més remei que tornar als meus clàssics. Escolto i em repeteixo, una vegada i una altra, "Palabras para Julia".
(Ego, no pateixis, no té res a veure, o molt poc, amb allò del dia 24 que et comentava).
PS1. Si us passa per davant el llibre "La historia del amor" (Ed. Salamandra en castellà, no sé si està editat en català i no en tinc ni fava de l'editorial en anglès) de Nicole Krauss, llegiu-lo. No deixeu que el títol us confongui.
PS2. Una bona part de les notícies d'aquests dies, per poc humans que encara siguem, ens hauríen de dur al plor. Jo he estat humà, massa humà potser, amb els 80 immigrants que van arribar a una platja de Tenerife i les persones humanes que els van acollir com van poder, i amb amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
les imatges de la platja de Tenerife van ser impressionants, realment. Però cap on punyetes estem anant? Cada dia és tot més estrany...
Eres la segona persona que em recomana aquest llibre de Kraus. A veure si trobe una estoneta.
Palabras para Julia és una de les cançons de la meua infància. Sempre em posa la pell de gallina.
Vivim un estiu estranyament violent i deshumanitzat. Tamateix sembla ser una "bona" època de l'any per iniciar o intensificar conflictes. Deu ser perquè alguns es pensen que la calor i les nits estiuenques relaxen els nostres pensaments i opinions.
Jo també vaig quedar una mica tocadeta amb aquest contrast tan bèstia de les diferents maneres de beure aigua a la platja...nosaltres per la calor..ells perque la palmaven..
M'apunto aquest llibre també :)
Krauss, amb dues esses (me n'havia oblidat una).
Nimue, et juro que no hi havia caigut en les Palabras...
Arsvirtualis, benvinguda.
DIY, sí, però ja van dos o tres dies seguits que jo, a les imatges corresponents, hi veig amor, molt d'amor, i això...
Publica un comentari a l'entrada