A mitja setmana passada vaig acabar de llegir "La historia del amor" de N. Krauss. Quan encara passava per la meitat ja vaig recomanar el llibre en un post. Ara que l'he acabat em refermo en la meva opinió positiva. Feia unes quantes setmanes, mesos diria jo, que no m'acabava d'enganxara cap llibre. Aquest ho ha aconseguit. Oblideu-vos una mica del que us pugui suggerir el títol i llenceu-vos-hi. És una d'aquelles històries (ara em vé al cap, "Les hores" de M. Cunningham) que es van desenvolupant i que, a partir d'un cert punt, ja veus que han de lligar d'alguna manera. A mi m'ha agardat força, tot i que reconec que en algun punt he arribat a pensar que l'autora havia apurat una mica massa la història. Crec que al llibre hi ha diverses històries d'Amor, amb majúscula.
Dissabte al matí, ho explicaré més endavant, vam agafar els trastos (sobretot, el trasto xic) i vam passar cap a comarques a cals avis. Em vaig endur un parell de llibres, una novel·la i un de poesia (mai sé què em vindrà de gust). Dissabte a la tarda, en alguna estona morta, vaig llegir uns quants paràgrafs de "Estats de connivència" de M. Bauçà. Res de nou (era només per quedar bé). Dissabte a la nit: insomni (i mira que per allà fa fresqueta...). Total que vaig agafar les "Bogeries de Brooklyn" i m'en vaig fer les dues primeres terceres parts (està ben trobat això dels tres numets un darrere l'altre, no?). També el recomane molt. És un Auster (Paul), això és indubtable, dels que han sortit més humans i alhora fàcils d'assumir. Aquest senyor té una facilitat important per a narrar històries i presentar-nos uns personatges, quotidians i complexes alhora, que són la mar d'interessants. A més a més, jo sempre hi veig sol·lituds...
El títol del post, pels qui no n'estigeu al cas, fa referència a allò de "Vanitat de vanitats, diu Kohelet, vanitat de vanitats, i tot és vanitat". (Ecl 1:2).
El tema 2. El xiquet ha passat tres dies de febres força altes (fins a 39.6). Dijous al matí en tenia només una miqueta petita i el vaig portar, com havíem quedat fa dies, a casa la seva tieta banyolina que té un màster en això de nens. Divendres a primera hora de la tarda el vaig anar a buscar perquè tenia febrades altes. Dissabte al matí el xicotet es lleva amb poca febre i decidim pujar a casa els seus avis (una mica d'ajuda no ens vindrà malament...). Diumenge al matí encara està ben enfebrat. Diumenge a la tarda sembla que es recupera. Com a mínim no té febre, però està agafallosíssim. No parla. Només gemega i gairebé no s'aguanta dret. Dilluns al matí continua sense febre, però quan arribem a casa veiem que duu una granissada a sobre... Cap al CAP a veure què ens en diu el metge.La visita va bé. No té res greu. Em fa gràcia el metge. No només mira d'explicar-nos bé el què (si agafes els granets i els estires i desapareix la vermelló, no és res greu). És evident que és cubà o de per allà a la vora. S'esforça, i ho fa prou bé, per parlar en català. Avui a la tarda el xiquet, entre plor i plor, anava millorant, i al vespre ha volgut sopar i tot, que portava tres dies sense menjar pràcticament.
M'agafo al mateix Eclesiastés, una mica més endavant, "res de nou sota el sol". Però.....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Pel tema petit, espero que ja estigui del tot bé. També recordo aquestes explicacions del metge i els granets....en fin, que sigui lleu.
Avui he estat llegint moltes hores, crec que aquesta nit acabo "Travesuras de una niña mala" de.M.V.Llosa...(m'ha agradat molt) i vull un llibre pels quatre dies a Almeria, i, de moment, és l'únic que he possat a la taula...."La historia del amor" a veure quants bloggers també se'l llegeixen i fem un foro virtual!! Petó
Bon senyal si vol menjar! Me n'alegro :)
Darrerament només llegeixo "literatura" relacionada amb la meva feina. Encara que sempre intento rascar temps per altres autors i temes. Jo podria acosellar un autor neerlandès: Maarten 't Hart... el punt és que no sé si està traduït al català o castellà, però paga la pena. Del N. Kraus em podries passar el titol en original? L'he estat buscant al google i altres buscadors i no l'he trobat. Gràcies.
DIY, dimecres passat vam passar tres horetes ben bones a Vallparadís amb el petit mentre la seva mare era de vista a la MT. Vaig pensar en tu. Sé que Nimue, com a mínim, se l'havia començat a llegir. La seva opinió pot ser força valuosa.
arsvirtualis, doncs he mirat i és "The History of Love". Original de 2005. Vaig llegir el teu post sobre Hart, però de moment, i amb poquíssimes excepcions, un servidor ha de llegir en català o castellà (i dona, busca un foradet per no llegir quelcom que no estigui relacionat amb la feina, vaja és una proposta, potser ja en tens ben bé prou). Saluda les agulles de la catedral de part nostra.
holaaa, espero que el trasto petit estigui molt millor. M'apunto el truc aquest per mirar-me els grans i saber si són greus o no :-)
Vaig a intentar buscar el llibre del Krauss i posar-m'hi. A veure si col·laboro amb el fòrum, tot i que amb el poc que em deixo veure per aquí... no sé...
petonets estiuencs!
ai pobret petitó, fan patir amb aquestes febrades... me n'alegro de que estigui millor. i tu estàs fet tot un lector turbodièsel, no pares! prenc nota de la nova recomanació, em comença a preocupar no saber què llegir durant les vacances.. (a part de les hores, que les tinc reservades en classe preferent)
Publica un comentari a l'entrada