28.1.07

Per compensar

Si ahir parlava de fred (interior), avui ho faré d'escalforeta (interior, també).

Al vailet de la casa, avui, li costa adormir-se. M'estiro amb ell.

21.40 h. Fa uns minuts que te els ulls tancats i respira acompasadament. De sobte, es treu el xumet de la boca i obre els ulls.

"He de dir una cos(s)a. Et vols casar amb mi?"

Sí, fill meu.És clar que sí.

5 comentaris:

miquel ha dit...

Sempre el fred i la calor, Albert. Sempre els extrems i nosatres al mig. Fins que ens convertim en extrem.
I a fora "un ponent dolcíssim"

Grigri ha dit...

Cara, doncs sí que és "avançat" el teu petit!!
El meu hem arribat als "T'estimo molt" però això de demanar per casar-se em sembla que encara no!!!

És realment curiós el seu univers...

nimue ha dit...

ooooooh! quin xiquet més rebonic que tens! :))

Montse ha dit...

Casa-t'hi!!!

Hanna B ha dit...

t'ha sortit un nen molt romàntic!!! quina monadaaaa, que tendre, aix...