28.8.06
Tres pares posmoderns
Si demà trobeu tres pares amb cotxets i criatures baixant les Rambles de Barcelona a quarts d'onze de matí en direcció a l'Aquàrium, som nosaltres. Una intrèpida expedició que travesarà la jungla (volia dir, la guirijungla) per passar un dia farcit de peixets de colors i de taurons. Inglehart ja ho deia fa uns quants anys: com ha canviat el "cuentu"!
25.8.06
Tres llibres i una passejada
Dimarts a la tarda vaig portar l'hereu a casa els avis berguedans perquè hi fes una breu estada de quaranta-vuit hores mentre els seus progenitors feien les seves vistes mèdiques correponents i algunes altres coses. En el meu cas, dimecres, després de tancar un primer tema, em vaig dedicar a passejar per BCN. Bé, Barcelona és força gran. Em vaig passejar per un trocet de passeig de Gràcia (per allà on em deixaven els i les guiris). Un cop arribat a la FNAC vaig entrar-hi amb el propòsit de trobar un llibre en francés que m'havia demanat la meva compi. Un cop "misión cumplida", em vaig dedicar a mirar llibres per mi. Vaig acabar comprant dos poemaris, "Pragari" de Mireia Vidal-Conte, i "Jocs de l'oca" d'Anna Aguliar-Amat. Ara mateix m'acabo d'adonar que tots dues porten guinet al cognom. Potser serà per aixo que les llegeixo. A la FNAC també em vaig fer amb un CD dels Muse. Els vaig comprar, diguem-ne, per recomanació. Com que no en sabia masa res, vaig demanar quin CD m'havia de comprar per un "analfabet" com jo. Un noi de la FNAC me'n va recomanar un, el que vaig comprar, i ja em va avisar: "però no es música fàcil". Continuo el meu passeig fins al Raval. Miro botigues, des de fora. Sobretot de bambes i de música. M'aturo al CCCB. Dino al restaurant. És el segon intent i vaig tornar-ne a sortir mig decebut. A primer ahora de la tarda, passejo una mica pel Raval i em faig iun cafè a la Plaça del Bonsuccés. Entre el dinar i el café, llegeixo els dos llibres. Tots dos crec que estan molt en la línia del que jo he pogut llegir de les autores. Els de Mireia Vidal-Conte m'agraden en la seva conscisió. Potser em va agrdar una mica més l'altre llibre que tinc d'ella, però aquests poemes relacionats amb Praga (i, sobretot, amb algú de Praga) també m'han entrat pñrou bé. Us en deixo només un vers: "Amb tu no construiré res". Prou contundent. D'Anna Aguilar-Amat em costa més triar els versos. El conjunt del llibre respon a la lògica del tauler del joc de l'oca (63 caselles, les oques, la presó,..). En fi, una mica, segons com, com la vida mateixa amb aquelles paradòxes de: "i quan arribes al final, has guanyat?". Els poemes, crec que són més dispersos temàticament, però tenen un fil conductor: la vida (o això m'agrada). Al final, he triat els tres primers versos d'un poema que duu per títol "Benaventurances". Diu: "Benaventurats aquells que no han trencat cap got, / que no van prémer poc ni tampoc massa / la copa amb què brindaven". Substituiu copa per amor i tindreu la benaventura en forma clara i diàfana. Des de la plaça del Bonsuccés cap a passeig de Gràcies altre cop, irecollir el cotxe i cap a casa, passant abans a rentar-lo. Dijous al matí vaig tenir la meva racció de metges (sabeu aquells senyors amb bata blanca que obren la boca i de cada quatre termes en diuen tres que tu no entens? vaja, que ho fan a proòsit, evidentment). Com que no havia pujar a buscar el xicotet fins ala tarda, la resta del matí el vaig dedicara fer tres encàrrecs i a acabar "Home lent" de JM Coetzee, que ja fa dies que tenia la lectura atravessada. No hi ha novetat. El llibre no m'ha agradat massa. Pot ser que, ara mateix, no m'interessi massa la reflexió sobre què significa fer-nos grans, però sobretot, el que no m'acaba d'interessar són aquells pesonatges que trenquen la versemblança d'un escrit. Vull dir, que Asimov pot inventar-se el que vulgui, però els personatges que no se sap d'on surten i que saben massa, en una novel·la, més o menys, real (anava a escriure realista, peròno va per aquí), em destiroten la història i em perdo. EC és el personatge protagonista d'una altra novel·la de Coetzee que, francament, permet el diàleg amb el protagonista d'aquesta, però que m'exaspera. Deixem-ho córrer. De Coetzee es poden llegir unes quantes altres coses més ineteressants,d es del meu punt de vista. A la tarda, al cotxe, mentre enfilava cap al Berguedà vaig reescoltar un CD que em va passar una amiga. Al CD hi ha temes de dos grups. Jo escolto sovint alguns temes de primer (es veu que són i sóc una mica poppy). El segon, quan el vaig escoltar per primer cop, em va semblar massa foscos. No recordo el nom del grup. Alguna cosa així com "Piano magic", però sé que em deixo alguna cosa. Eno, només era per dir que ja he canviat de concpte sobre aquest grup. Em va agradar bastant, especialment alguns dels primers temes, que tenen un punt minimalista. Després de berenar, recullo el petit i cap a casa, amb les cançons de Jordi Tonietti a tota pastilla. Aquetsa nit, després de llegir algun comentari a un post anterior, he estat avalunat les possibilitats de portar el nen al circ 8o a les Rambles) i fer-hi uns diners.... És broma.
22.8.06
Reflexions inacabades
Algunes lectures (blogaires) recents m'han recordat algunes reflexions pendents.
Xurri comenta un seu propòsit per a la feina, ara que hi ha de tornar. La meva reflexió no és sobre la feina (cadascú que faci el que pugui i convingui), sinó sobre els propòsits. Jo he arribat a l'extrem de tenir una llista de propòsits (en Word i a l'ordinador) que reviso un parell o tres de cops l'any. Em serveix per no desviar-me massa. De fet, el document em sembla que es diu "idees per centrar-me". De tant en tant, l'obro i miro d ereordar-me els meus propòsits i el grau d'acompliment i satisfacció que en vaig obtenint. És una mica allò de les llistes. D'una banda em sembla una mica malaltís. D'altra banda, em sembla útil i còmode. Pendent de reflexionar-hi (ho hauré d'afegir com un propòsit més a la llista...).
HannaB ha tocat un dels meus dos temes preferits: el canvi (i d'aquí, i de la cançó dels Keane, el nom d'aquest blog). Resulta que hi ha qui es coneix una mica a ell/a mateix/a. No és la meva especialitat, però hi he invertit una bona quantitat d'esforços (temps i diners). La idea principal és que si ens coneixem una mica, estem en el punt de partida per canviar, una altra mica. Personalment, em costa el canvi. o més ben dit; em costa mantenir-lo. La meva naturalesa, tot i que jo me la imagino centrada i flexible (us he parlat mai dels joncs com a imatge?), no ho deu ser tant (o potser massa), perquè amb el temps torno a conductes que ja considerava superades. D'altra banda, la resta de l'univers, també hi juga. Pendent de reflexionar-hi (ho hauré d'afegir com un propòsit més a la llista...).
Papasseit deia allò de que "tenir un propòsit, no és fer feina". Doncs un altre propòsit. Avançar.
Xurri comenta un seu propòsit per a la feina, ara que hi ha de tornar. La meva reflexió no és sobre la feina (cadascú que faci el que pugui i convingui), sinó sobre els propòsits. Jo he arribat a l'extrem de tenir una llista de propòsits (en Word i a l'ordinador) que reviso un parell o tres de cops l'any. Em serveix per no desviar-me massa. De fet, el document em sembla que es diu "idees per centrar-me". De tant en tant, l'obro i miro d ereordar-me els meus propòsits i el grau d'acompliment i satisfacció que en vaig obtenint. És una mica allò de les llistes. D'una banda em sembla una mica malaltís. D'altra banda, em sembla útil i còmode. Pendent de reflexionar-hi (ho hauré d'afegir com un propòsit més a la llista...).
HannaB ha tocat un dels meus dos temes preferits: el canvi (i d'aquí, i de la cançó dels Keane, el nom d'aquest blog). Resulta que hi ha qui es coneix una mica a ell/a mateix/a. No és la meva especialitat, però hi he invertit una bona quantitat d'esforços (temps i diners). La idea principal és que si ens coneixem una mica, estem en el punt de partida per canviar, una altra mica. Personalment, em costa el canvi. o més ben dit; em costa mantenir-lo. La meva naturalesa, tot i que jo me la imagino centrada i flexible (us he parlat mai dels joncs com a imatge?), no ho deu ser tant (o potser massa), perquè amb el temps torno a conductes que ja considerava superades. D'altra banda, la resta de l'univers, també hi juga. Pendent de reflexionar-hi (ho hauré d'afegir com un propòsit més a la llista...).
Papasseit deia allò de que "tenir un propòsit, no és fer feina". Doncs un altre propòsit. Avançar.
19.8.06
Hit parade
I en el número 1 del nostre hit parade particular, des de fa una setmana
Ha arribat la lluna
Ha arribat la lluna,
amb un vestit blanc,
un collaret d'estrelles
i un barret al cap.
Ha arribat la lluna,
ja s'ha fet de nit,
els nens i les nenes
se'n van cap al llit.
Ha arribat la lluna,
amb un vestit blanc,
un collaret d'estrelles
i un barret al cap.
Autor i intèrpret: Jordi Tonetti
Ha arribat la lluna
Ha arribat la lluna,
amb un vestit blanc,
un collaret d'estrelles
i un barret al cap.
Ha arribat la lluna,
ja s'ha fet de nit,
els nens i les nenes
se'n van cap al llit.
Ha arribat la lluna,
amb un vestit blanc,
un collaret d'estrelles
i un barret al cap.
Autor i intèrpret: Jordi Tonetti
Meme d'estiu
Ho intento, però aviso d'entrada que no crec que em surti massa bé; u, perquè no hi he pensat mai, dos, perquè no tinc massa imaginació, i tres, perquè n'he llegit alguns de vostres fantàstics i comparar-me....
Las tres cosas que harías si fueses millonario
1. Donar una quantitat indecent de diners a una ONG perquè arreglin alguna cosa, com a mínim, alguna cosa.
2. Posar el negoci de llibreria-cafeteria que sempre ha dit que volia tenir la meva compi (i posar-m'hi a treballar).
3. Esponsortizar actes culturals diversos, concerts, llibres, etc, només perquè em ve de gust.
Las tres cosas que dirías en voz alta si supieras que nadie te recriminará o contradecirá
1. Aneu a cagar (a la feina)
2. No m'atabalis (a ella)
3. Dona'm la mà (a ella)
Las tres cosas que cambiarías de tu vida, de ti mismo
1. La meva poca sociabilitat (en vivo y en directo).
2. El sentiment de ràbia que em domina massa sovint.
3. Tenir una mica més de tot (alçada, diners, amics, inteligència,..).
Las tres cosas que cambiarías a tu alrededor
1. La polis i tot el que ha plogut des d'Aristòtil; és a dir, l'ordre mundial.
2. La programació de les televisions
3. La por.
Las tres cosas que querrías que te pasasen antes de morir
1. Com diu Isabel Coixet: tornar-me a enamorar i que s'enamorin de mi.
2. Con diu Katrin: desitjar el que ja tinc.
3. Com diu Arare: viure, viure i viure.
Las tres cosas que harías si fueses millonario
1. Donar una quantitat indecent de diners a una ONG perquè arreglin alguna cosa, com a mínim, alguna cosa.
2. Posar el negoci de llibreria-cafeteria que sempre ha dit que volia tenir la meva compi (i posar-m'hi a treballar).
3. Esponsortizar actes culturals diversos, concerts, llibres, etc, només perquè em ve de gust.
Las tres cosas que dirías en voz alta si supieras que nadie te recriminará o contradecirá
1. Aneu a cagar (a la feina)
2. No m'atabalis (a ella)
3. Dona'm la mà (a ella)
Las tres cosas que cambiarías de tu vida, de ti mismo
1. La meva poca sociabilitat (en vivo y en directo).
2. El sentiment de ràbia que em domina massa sovint.
3. Tenir una mica més de tot (alçada, diners, amics, inteligència,..).
Las tres cosas que cambiarías a tu alrededor
1. La polis i tot el que ha plogut des d'Aristòtil; és a dir, l'ordre mundial.
2. La programació de les televisions
3. La por.
Las tres cosas que querrías que te pasasen antes de morir
1. Com diu Isabel Coixet: tornar-me a enamorar i que s'enamorin de mi.
2. Con diu Katrin: desitjar el que ja tinc.
3. Com diu Arare: viure, viure i viure.
18.8.06
Zweig
Suposo que ho podria titular: Momentos estelares de la Humanidad.
Parc de Vallparadís. Terrassa. 11.35 a.m.
Érem cinc pares (mascles, quedi clar) amb vuit criatures al parc. No hi havia cap femella adulta. Em sembla que en diuen: lo nunca visto.
Deu ser perquè són vacances....
Parc de Vallparadís. Terrassa. 11.35 a.m.
Érem cinc pares (mascles, quedi clar) amb vuit criatures al parc. No hi havia cap femella adulta. Em sembla que en diuen: lo nunca visto.
Deu ser perquè són vacances....
17.8.06
Llibres d'estiu
Mentre m'atreveixo a enfrontar el meme del tres, deixo per escrit els meus fracassos lectors estivals, que ja m'hi havia compromés.
Me'n vaig endur quatre llibres a la Cerdanya la setmana passada. No és que sigui optimista de mena. És que mai sé què em vindrà de gust llegir. Per tant, em vaig agafar "Home lent" de JM Coetzee, l'acabava de començar; "La ciudad de los ángeles caídos" de J Berendt, l'acabava de comprar; "Els detalls del món" de Mesquida, per entrar-hi i "Cien años de soledad", perquè un cop cada cinc anys, més o menys, el rellegeixo.
Coetzee. M'agrada molt l'autor, especialment "L'edat de ferro" i "Esperant els bànbars", però no he triomfat gaire amb aquesta darrera novel·la. No m'agrada, especialemnt, el que sembla que és el punt fort de la novel·la (rescatar un personatge, E.C., d'una altra seva novel·la que sembla que fa un paper a mig camí entre personatge i narrador). Hi continuo. Ja veurem si canvio d'opinió (les últimes pàgines, per allò de les reflexions sobre la solitud, em van agradar més).
Berendt. Vaig llegir la primera pàgina. No em va atrapar. Ho he deixat per a més endavant.
Mesquida. N'he llegit el primer apartat. A cops m'interessa i em deixo portar per la prosa volgudament illenca. A cops el trobo "insufrible". Com que són escrits molt curts i, en principi i si no m'equivoco, independents; aniré fent i m'aniré quedant amb els que més m'agradin.
Márquez. Vaig llegir, una altra vegada, la primera frase (una de les millors de la literatura universal, diuen). Com que és un llibre que m'ajuda a l'evasió, però que vull llegir amb una mica d'atenció, he decidit, també, posposar-ne la lectura.
En fi, ja ho veieu, després de "Història del amor", de N. Krauss, no he tornat a triomfar gaire.
PS. Avui he rebut un mail del Club de lectura virtual on, el nou "animador" ens proposa la lectura del mes: "La meitat de l'ànima", de Carme Riera. Una mica perquè estic despistat i una mica perquè no he llegit res de l'autora, he mirat la minibiblioteca que tinc darrere l'ordinador. I, efectivament, el llibre hi era (ara ja no hi és perquè me l'he endut a la tauleta de nit). Me'l va regalar la meva mare pel Sant Jordi de 2004. Ja no ho recordava. El llibre està dedicat al seu fill preferit. Touché.
Me'n vaig endur quatre llibres a la Cerdanya la setmana passada. No és que sigui optimista de mena. És que mai sé què em vindrà de gust llegir. Per tant, em vaig agafar "Home lent" de JM Coetzee, l'acabava de començar; "La ciudad de los ángeles caídos" de J Berendt, l'acabava de comprar; "Els detalls del món" de Mesquida, per entrar-hi i "Cien años de soledad", perquè un cop cada cinc anys, més o menys, el rellegeixo.
Coetzee. M'agrada molt l'autor, especialment "L'edat de ferro" i "Esperant els bànbars", però no he triomfat gaire amb aquesta darrera novel·la. No m'agrada, especialemnt, el que sembla que és el punt fort de la novel·la (rescatar un personatge, E.C., d'una altra seva novel·la que sembla que fa un paper a mig camí entre personatge i narrador). Hi continuo. Ja veurem si canvio d'opinió (les últimes pàgines, per allò de les reflexions sobre la solitud, em van agradar més).
Berendt. Vaig llegir la primera pàgina. No em va atrapar. Ho he deixat per a més endavant.
Mesquida. N'he llegit el primer apartat. A cops m'interessa i em deixo portar per la prosa volgudament illenca. A cops el trobo "insufrible". Com que són escrits molt curts i, en principi i si no m'equivoco, independents; aniré fent i m'aniré quedant amb els que més m'agradin.
Márquez. Vaig llegir, una altra vegada, la primera frase (una de les millors de la literatura universal, diuen). Com que és un llibre que m'ajuda a l'evasió, però que vull llegir amb una mica d'atenció, he decidit, també, posposar-ne la lectura.
En fi, ja ho veieu, després de "Història del amor", de N. Krauss, no he tornat a triomfar gaire.
PS. Avui he rebut un mail del Club de lectura virtual on, el nou "animador" ens proposa la lectura del mes: "La meitat de l'ànima", de Carme Riera. Una mica perquè estic despistat i una mica perquè no he llegit res de l'autora, he mirat la minibiblioteca que tinc darrere l'ordinador. I, efectivament, el llibre hi era (ara ja no hi és perquè me l'he endut a la tauleta de nit). Me'l va regalar la meva mare pel Sant Jordi de 2004. Ja no ho recordava. El llibre està dedicat al seu fill preferit. Touché.
Despertar
7.50 a.m.
... sí, sí,..., no, no,..., sí, sí,..., no, no...
potser papa,...,potser mama,..., potser papa,..., potser mama,...
Quina una en duia al cap el nostre nin aquest matí quan m'ha despertat?
... sí, sí,..., no, no,..., sí, sí,..., no, no...
potser papa,...,potser mama,..., potser papa,..., potser mama,...
Quina una en duia al cap el nostre nin aquest matí quan m'ha despertat?
Retorn (precipitat) de les vacances
Ja tornem a ser per aquí. Vam tornar ahir a la tarda, un dia i mig abans d'hora, perquè la panxa de la compi no s'està portant massa bé i volíem més tranquilitat (i tenir l'hospital més a propet per si hem de córrer). Ahir dimarts va ser esgotador: la tensió, recollir, el nen, conduir sota la pluja, arribar a casa, descarregar,... Vaig dormir 9 hores seguides, jo que n'acostumo a dormir poquetes. Avui he mirat d'anar recuperant i, de pas, anar recuperant l'ordinador que havia perdut connexió a internet per culpa d'un USB sobrecarregat o no sé el què. Ja fa mesos que estem dient que ens hem comprar un ordinador de sobretaula nou. Potser demà ho acceleri. Ei, si el petit,, i la marquesa, em deixen una estona lliure.
Per cert, he passat rapidet per algunes de les vostres cases. Hi he vist relativament poca activitat, un meme que miraré d'anar contestant i un parell d'aniversaris. Molta felicitància a totes dues.
Per cert, he passat rapidet per algunes de les vostres cases. Hi he vist relativament poca activitat, un meme que miraré d'anar contestant i un parell d'aniversaris. Molta felicitància a totes dues.
9.8.06
De vacances
Diverses emocions internes meves es van posant a lloc. És el repòs del guerrer. La cosa es va posant a lloc.
El nen va millorant. Avui, a part de menjar més i d'estar més actiu, ja no ha fet tants "raros" (crits, plors, braços,..). La cosa es va redreçant.
La compi avui tenia visita de seguiment al CAP. Que descansi força. Segons el ginecòleg, que la tractin com la marquesa que és. La cosa es va estabilitzant.
Total, que amb tanta normalització hem decidit "perpetrar" els plans de vacances que teniem aparaulats i demà, després de dinar, marxem una setmana cap a la Cerdanya (a buscar la fresca, nimue).
No sé si podré enviar postals (pere), ni tan sols si podré connectar-me, consultar els vostres blogs o mantenir actualitzat el meu. Si no dic res, és que estic de vacances.
M'enduc quatre llibres. Ja us diré el què.
Ei, pel títol del post, no us penséssiu que tinc res a veure amb Mari Pau Huguet. Que consti.
El nen va millorant. Avui, a part de menjar més i d'estar més actiu, ja no ha fet tants "raros" (crits, plors, braços,..). La cosa es va redreçant.
La compi avui tenia visita de seguiment al CAP. Que descansi força. Segons el ginecòleg, que la tractin com la marquesa que és. La cosa es va estabilitzant.
Total, que amb tanta normalització hem decidit "perpetrar" els plans de vacances que teniem aparaulats i demà, després de dinar, marxem una setmana cap a la Cerdanya (a buscar la fresca, nimue).
No sé si podré enviar postals (pere), ni tan sols si podré connectar-me, consultar els vostres blogs o mantenir actualitzat el meu. Si no dic res, és que estic de vacances.
M'enduc quatre llibres. Ja us diré el què.
Ei, pel títol del post, no us penséssiu que tinc res a veure amb Mari Pau Huguet. Que consti.
7.8.06
Kohelet
A mitja setmana passada vaig acabar de llegir "La historia del amor" de N. Krauss. Quan encara passava per la meitat ja vaig recomanar el llibre en un post. Ara que l'he acabat em refermo en la meva opinió positiva. Feia unes quantes setmanes, mesos diria jo, que no m'acabava d'enganxara cap llibre. Aquest ho ha aconseguit. Oblideu-vos una mica del que us pugui suggerir el títol i llenceu-vos-hi. És una d'aquelles històries (ara em vé al cap, "Les hores" de M. Cunningham) que es van desenvolupant i que, a partir d'un cert punt, ja veus que han de lligar d'alguna manera. A mi m'ha agardat força, tot i que reconec que en algun punt he arribat a pensar que l'autora havia apurat una mica massa la història. Crec que al llibre hi ha diverses històries d'Amor, amb majúscula.
Dissabte al matí, ho explicaré més endavant, vam agafar els trastos (sobretot, el trasto xic) i vam passar cap a comarques a cals avis. Em vaig endur un parell de llibres, una novel·la i un de poesia (mai sé què em vindrà de gust). Dissabte a la tarda, en alguna estona morta, vaig llegir uns quants paràgrafs de "Estats de connivència" de M. Bauçà. Res de nou (era només per quedar bé). Dissabte a la nit: insomni (i mira que per allà fa fresqueta...). Total que vaig agafar les "Bogeries de Brooklyn" i m'en vaig fer les dues primeres terceres parts (està ben trobat això dels tres numets un darrere l'altre, no?). També el recomane molt. És un Auster (Paul), això és indubtable, dels que han sortit més humans i alhora fàcils d'assumir. Aquest senyor té una facilitat important per a narrar històries i presentar-nos uns personatges, quotidians i complexes alhora, que són la mar d'interessants. A més a més, jo sempre hi veig sol·lituds...
El títol del post, pels qui no n'estigeu al cas, fa referència a allò de "Vanitat de vanitats, diu Kohelet, vanitat de vanitats, i tot és vanitat". (Ecl 1:2).
El tema 2. El xiquet ha passat tres dies de febres força altes (fins a 39.6). Dijous al matí en tenia només una miqueta petita i el vaig portar, com havíem quedat fa dies, a casa la seva tieta banyolina que té un màster en això de nens. Divendres a primera hora de la tarda el vaig anar a buscar perquè tenia febrades altes. Dissabte al matí el xicotet es lleva amb poca febre i decidim pujar a casa els seus avis (una mica d'ajuda no ens vindrà malament...). Diumenge al matí encara està ben enfebrat. Diumenge a la tarda sembla que es recupera. Com a mínim no té febre, però està agafallosíssim. No parla. Només gemega i gairebé no s'aguanta dret. Dilluns al matí continua sense febre, però quan arribem a casa veiem que duu una granissada a sobre... Cap al CAP a veure què ens en diu el metge.La visita va bé. No té res greu. Em fa gràcia el metge. No només mira d'explicar-nos bé el què (si agafes els granets i els estires i desapareix la vermelló, no és res greu). És evident que és cubà o de per allà a la vora. S'esforça, i ho fa prou bé, per parlar en català. Avui a la tarda el xiquet, entre plor i plor, anava millorant, i al vespre ha volgut sopar i tot, que portava tres dies sense menjar pràcticament.
M'agafo al mateix Eclesiastés, una mica més endavant, "res de nou sota el sol". Però.....
Dissabte al matí, ho explicaré més endavant, vam agafar els trastos (sobretot, el trasto xic) i vam passar cap a comarques a cals avis. Em vaig endur un parell de llibres, una novel·la i un de poesia (mai sé què em vindrà de gust). Dissabte a la tarda, en alguna estona morta, vaig llegir uns quants paràgrafs de "Estats de connivència" de M. Bauçà. Res de nou (era només per quedar bé). Dissabte a la nit: insomni (i mira que per allà fa fresqueta...). Total que vaig agafar les "Bogeries de Brooklyn" i m'en vaig fer les dues primeres terceres parts (està ben trobat això dels tres numets un darrere l'altre, no?). També el recomane molt. És un Auster (Paul), això és indubtable, dels que han sortit més humans i alhora fàcils d'assumir. Aquest senyor té una facilitat important per a narrar històries i presentar-nos uns personatges, quotidians i complexes alhora, que són la mar d'interessants. A més a més, jo sempre hi veig sol·lituds...
El títol del post, pels qui no n'estigeu al cas, fa referència a allò de "Vanitat de vanitats, diu Kohelet, vanitat de vanitats, i tot és vanitat". (Ecl 1:2).
El tema 2. El xiquet ha passat tres dies de febres força altes (fins a 39.6). Dijous al matí en tenia només una miqueta petita i el vaig portar, com havíem quedat fa dies, a casa la seva tieta banyolina que té un màster en això de nens. Divendres a primera hora de la tarda el vaig anar a buscar perquè tenia febrades altes. Dissabte al matí el xicotet es lleva amb poca febre i decidim pujar a casa els seus avis (una mica d'ajuda no ens vindrà malament...). Diumenge al matí encara està ben enfebrat. Diumenge a la tarda sembla que es recupera. Com a mínim no té febre, però està agafallosíssim. No parla. Només gemega i gairebé no s'aguanta dret. Dilluns al matí continua sense febre, però quan arribem a casa veiem que duu una granissada a sobre... Cap al CAP a veure què ens en diu el metge.La visita va bé. No té res greu. Em fa gràcia el metge. No només mira d'explicar-nos bé el què (si agafes els granets i els estires i desapareix la vermelló, no és res greu). És evident que és cubà o de per allà a la vora. S'esforça, i ho fa prou bé, per parlar en català. Avui a la tarda el xiquet, entre plor i plor, anava millorant, i al vespre ha volgut sopar i tot, que portava tres dies sense menjar pràcticament.
M'agafo al mateix Eclesiastés, una mica més endavant, "res de nou sota el sol". Però.....
4.8.06
Canvi de plans
Ara explicaré perquè a un servidor no li ha passat ni un moment per la barretina (casolà, oi?) això d'anar al cinema, és més, la vida encara se m'ha complicat/estressat una miqueta més.
D'entrada, avui divendres era dia de sopar, si no romàntic, com a mínim, d'estar amb la parella. I de descans, de llegir les meves coses, de badar... Ahir al matí vaig tornar a pujar cap al Pla de l'Estany amb el petit perquè passés dos dies amb una seua tieta (i aquí és on s'agraeix la atsca de la tieta en qüestió) i els seus cosins corresponents. Quan vam sortir de casa, el petit ja estava a 37.5. Mal presagi, però s'havia d'intentar (i la seva tieta en té la mà trencada en això de cuidar nens, que en té dos que ja són adolescents, la campiona).
Al migdia ja tornava a ser a casa a fer companyia a la futura remare de les meves criatures que continua amb les seves contraccions i malestars panxils diversos. Total, que vam acabar sense fer massa res: jugant a cartes, explicant-nos coses de les feines, llegint,...
Aquest matí la tieta ha trucat per avisar que això de la febre anava en augment. Ens hem organitzat i, enlloc de trobar-nos demà dissabte al matí al Berguedà (plà previst) hem decidit que el pujaria buscar a primera hora de la tarda (canvi de pla). Abans però, he hagut de baixar a BCN a buscar un medicament homepàtic que tenia encarrgat de fa gairebé un mes i un recollir un paquet/documentació per la meva compi a la seva feina. D'allà cap a Banyoles i tornar amb un petit enfebrat, que no tenia massa ganes d'anar amb cotxe (ni amb totes les cançons del món al reproductor de CD) i que s'ha fet pipí per acabar-ho d'adobar.
Un cop a casa, la part escatològica. deu haver estat tant content d'abraçar-nos que, tot just després de prendre el seu medicament, ha deixat anar el ventre i no us explico com han quedat els llençols, la seva robeta, la meva samarreta i d'altres indrets de la casa per mirar de no ofendre massa ningú.
Ara reposa al llit amb sa mare. De tant en tant es desperta, sommica, beu una miqueta i es torna a dormir. I així passarem la nit. Qui ha dit que tenir petit(e)s, no és d'allò més maco?
PS Nimue, el llibre m'ha agradat. Fins i tot al final se m'han escapat unes llagrimetes. De totes maneres, hi ha algun moment en que he trobat que potser patina una mica massa. Ja em diràs el què.
D'entrada, avui divendres era dia de sopar, si no romàntic, com a mínim, d'estar amb la parella. I de descans, de llegir les meves coses, de badar... Ahir al matí vaig tornar a pujar cap al Pla de l'Estany amb el petit perquè passés dos dies amb una seua tieta (i aquí és on s'agraeix la atsca de la tieta en qüestió) i els seus cosins corresponents. Quan vam sortir de casa, el petit ja estava a 37.5. Mal presagi, però s'havia d'intentar (i la seva tieta en té la mà trencada en això de cuidar nens, que en té dos que ja són adolescents, la campiona).
Al migdia ja tornava a ser a casa a fer companyia a la futura remare de les meves criatures que continua amb les seves contraccions i malestars panxils diversos. Total, que vam acabar sense fer massa res: jugant a cartes, explicant-nos coses de les feines, llegint,...
Aquest matí la tieta ha trucat per avisar que això de la febre anava en augment. Ens hem organitzat i, enlloc de trobar-nos demà dissabte al matí al Berguedà (plà previst) hem decidit que el pujaria buscar a primera hora de la tarda (canvi de pla). Abans però, he hagut de baixar a BCN a buscar un medicament homepàtic que tenia encarrgat de fa gairebé un mes i un recollir un paquet/documentació per la meva compi a la seva feina. D'allà cap a Banyoles i tornar amb un petit enfebrat, que no tenia massa ganes d'anar amb cotxe (ni amb totes les cançons del món al reproductor de CD) i que s'ha fet pipí per acabar-ho d'adobar.
Un cop a casa, la part escatològica. deu haver estat tant content d'abraçar-nos que, tot just després de prendre el seu medicament, ha deixat anar el ventre i no us explico com han quedat els llençols, la seva robeta, la meva samarreta i d'altres indrets de la casa per mirar de no ofendre massa ningú.
Ara reposa al llit amb sa mare. De tant en tant es desperta, sommica, beu una miqueta i es torna a dormir. I així passarem la nit. Qui ha dit que tenir petit(e)s, no és d'allò més maco?
PS Nimue, el llibre m'ha agradat. Fins i tot al final se m'han escapat unes llagrimetes. De totes maneres, hi ha algun moment en que he trobat que potser patina una mica massa. Ja em diràs el què.
2.8.06
Calderón de la Barca
Aquesta nit, més ben dit, aquest matí, t'he som(n)iat. No et preocupis. Res lleig. Només parlàvem. Vaja, més aviat era un monòleg. Només parlaves tu. M'anaves apuntant un munt de coses que no volies de mi. Ja et pots imaginar que quan m'he despertat estava trist, tou. Sempre em puc mirar el got mig ple. Si més no, per una vegada, m'has deixat les coses clares. Estava som(n)iant, oi?
1.8.06
Goytisolo, Krauss i Nietzsche
Davant les actuals circumstàncies, no em queda més remei que tornar als meus clàssics. Escolto i em repeteixo, una vegada i una altra, "Palabras para Julia".
(Ego, no pateixis, no té res a veure, o molt poc, amb allò del dia 24 que et comentava).
PS1. Si us passa per davant el llibre "La historia del amor" (Ed. Salamandra en castellà, no sé si està editat en català i no en tinc ni fava de l'editorial en anglès) de Nicole Krauss, llegiu-lo. No deixeu que el títol us confongui.
PS2. Una bona part de les notícies d'aquests dies, per poc humans que encara siguem, ens hauríen de dur al plor. Jo he estat humà, massa humà potser, amb els 80 immigrants que van arribar a una platja de Tenerife i les persones humanes que els van acollir com van poder, i amb amor.
(Ego, no pateixis, no té res a veure, o molt poc, amb allò del dia 24 que et comentava).
PS1. Si us passa per davant el llibre "La historia del amor" (Ed. Salamandra en castellà, no sé si està editat en català i no en tinc ni fava de l'editorial en anglès) de Nicole Krauss, llegiu-lo. No deixeu que el títol us confongui.
PS2. Una bona part de les notícies d'aquests dies, per poc humans que encara siguem, ens hauríen de dur al plor. Jo he estat humà, massa humà potser, amb els 80 immigrants que van arribar a una platja de Tenerife i les persones humanes que els van acollir com van poder, i amb amor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)