31.1.09

16.1.09

Les crisis....

És molt tard i no sé si sabré escriure el que tinc al cap, però ho intentaré.

Aquest matí, després de desembarcar la resta de la família als punts habituals, anava en cotxe cap a la feina escoltant Ràdio 4. En un moment determinat, en aquella mena de tertúlia es comentava la declaració dels Drets Humans, el paper que hi van jugar els Roosevelt, el que tenien d'ideal en aquell moment i, comentava Mayor Zaragoza, l'oportunitat que entén ell que represnta el moment actual del món (diguem-ne crisi) per continuar-hi avançant.

Lluny de reflexionar sobre les dimensions planetaries (de família humana, em sembla que es parla al pròleg de la Declaració dels Drets Humans) de la qüestió, de l'antrocentrisme occidental radical, etc., el cap se me n'ha anat cap a allò d'aprofitar els moments de crisi per avançar.

I no, evidentment, sobre els qui utilitzen la crisis com a excusa per fer-se els simpàtics, rebaixar expectatives, etc. No. Reflexionava si, en el meu cas personalíssim i en el món immediat que m'envolta, les crisis són una oportunitat o no per prendre decissions, avançar en alguna direcció, canviar de rumb,...

I, també evidentment, el trajecte en cotxe és massa curt per arribar cap conclusió i un servidor prou feina té per superar el dia a dia com per fer-se grans plantejaments ara, però així d'entrada, la meva primera valoració no ha estat gaire optimista.

Declaro que tinc la sensació que les crisis més o menys profundes que he viscut (tot és relatiu deia el meu pare) no m'han ajudat a prendre grans decissions, a canviar, a ser proactiu.

Em sembla que sóc bàsicament reactiu, jo.


Tenia coses més entretingudes per comentar, però ja ho faré un altre dia.

5.1.09

En honor a Arare

El darrer somni que recordo de l'any passat.

Això va ser la nit del 28 o del 29 de desembre.

Jo somnio poc, o més ben dit, reocrdo pocs somnis, però aquest em sembla que el recordaré una temporada perquè em va deixar força neguitós.

Somniava jo que havia dormit amb una coneguda (les incials són MAP, no ens confonguéssim).

No és la primera vegada que somnio amb ella. De fet, ara fa un parell d'anys hi vaig somniar un parell de cops, tots dos cops amb ració de sexe incorporada.

Aquest cop no. Somniava que havia dormit amb ella, i que ens feiem alguna abraçada i algun petó, però ella estava callada molta estona, meditant.

Al somni, jo no sabia en què pensava ella i m'anava enguniant.

Al cap d'una estona força llarga, ella es gira capa mi i em convida a anar a viure a casa seva (consti que, d'aquesta coneguda, ara mateix, ni tan sols sé si té parella).

Jo em poso content i dic que sí. M'allegeuro.

Però aviat començo a pensar en totes les coses que implica anar-me'n a viure a Barcelona. Les maletes, la feina, els desplaçaments,...

I aleshores, m'angoixo de cop pensant: "i la descendència, què en faig ara jo d'aquesta patuleia?".

Aquí m'agafa una mica de mal rotllo còsmic i em desperto (bé, no del tot, que era molt de matinada).

I, encara a continuació, mig despert, mig adormit, em pregunto: i què se n'ha fet de la meva compi?

Per sort, vaig molt cansat, i em vaig tornar a adormir.

3.1.09

Quatre possibles posts

Tinc quatre possibles posts al cap per inaugurar l'any, però no m'acabo de decidir.
  1. L'últim somni de 2008.
  2. Recull de fragments assenyalats fa deu anys del llibre de Monika Zgustová, "Els fruits amargs del jardí de les delícies".
  3. Breu reflexió sobre Joan Brossa i l'homentage en el desé aniversari de la seva mort.
  4. Descobriment tardà de "Sal oberta" de Maria-Mercè Marçal.

Com que no ho tinc clar (i sento que per aquí no dorm qui ho hauria de fer), hi aniré pensant.

Qui en tingui ganes i passi per aquí, també pot manifestar una seva preferència (que no tinc ni idea, aviso, si serà tinguda en compte).