19.1.11

D'uniformes

No em feu gaire cas perquè parlo sense coneixements específics, ni del què es diu, ni del món concret on s'hauria d'aplicar, però m'he fet una opinió molt ràpida sobre el tema i la vull compartir.

Desconec, en realitat, cap mena de declaracions de la nova Honorable Consellera d'Educació (ai, no, d'Ensenyament, que es veu que a partir d'ara, l'escola ja no educa) però interpreto que alguna cosa deu haver dit, quan diversos columnistes en parlen.

A mi, el tema de si els nens i les nenes han de portar uniforme o no, em depassa. Personalment, no m'agraden els uniformes, però tampoc m'hi enrrocaré fins a les darreres conseqüències. Penso més aviat allò que deia el Consell de la Joventut de Catalunya ja fa uns quants anys: "som iguals, som diferents" i no veig perquè hem d'amagar aquestes diferències.

En qualsevol cas, vull deixar constància d'una ferma repulsa, més o menys, concreta. Si els uniformes de què parlen són els nens amb patalons curts i americana i les nenes amb faldilletes, com a les escoles privades que conec, més o menys, concertades; ja es poden fotre els uniformes on els càpiguen (i els rols de gènere aparellats que hi van de la maneta).

Per cert, les escoles que segreguen nens i nenes, en la meva opinió, no només no haurien de rebre diners públics, sinó que s'haurien de prohibir (oi que no deixem que es faci apologia del feixisme, del terrorisme i de no sé quants -ismes més a les escoles?).

Em penso que m'ha sortit un post curtet, però una mica exaltat. Tot just s'hi posen, i ja n'hi ha per anar demanant bitllets cap a Groenlàndia...

16.1.11

Una història avorrida

No. La meva intenció no és explicar-vos una hitòria avorrida, sinó fer una breu ressenya de la darrera novel·la que he llegit. Una novel·la, ja us ho avanço, curta, que m'hauria agradat que s'allargués una bona estona més.

Es tracta d'un Txèkhov (diuen a la contraportada que és el que dóna pas a la seva obra de maduresa), però que ningú s'espanti. Cap dificultat.

Es tracta "simplement" dels pensaments d'un home, metge, que s'està fent gran i intueix el final molt a prop.

El professor Nikolai Stepanòvitx va repassant amb cruesa les seves amistats, la ciència, les dones, la família; pe`ro sobretot, es va repassant a ell mateix i al seu caràcter.

Sense cap mena de pressa, el text flueix meravellosament. Qui sabés escriure com Txékhov!


6.1.11

Temps

No gaire res per escriure. Ni tan sols he refet la meva llista de bones intencions pels propers sis mesos. Temps? On és el temps? Qui se l'ha desat a la butxaca i no me n'ha deixat ni una engruna?