29.12.08

Apunts

Arrel de la instal·lació al menjador de casa d'un fantàstic castell imperial de playmobil, una arca de Noé de tamany considerable i d'altres andromines derivades del Tió (o potser també per d'altres raons, ara no hi entrarem), la meva compi està patint una nova onada de la síndrome del niu i, ella al capdavant, estem buidant armaris i racons diversos del pis.

Entre d'altres coses que he llençat a les escombraries hi ha revistes de rugbi, diverses agendes meves dels anys noranta, un impermeable, alguna ampolla, apunts de cursos diversos i uns quants etcèteres més.

D'entre els papers que s'havia de decidir si es quedaven a fer-nos compayia i prendre'ns espai una temporada més o no, he salvat uns apunts incoherents, o no, escrits en un tovalló de paper una nit davant uns quants gots de whiskey, segurament bourbon, ara fa uns vint anys.

Els apunts fan així:

Desitjar cossos bellíssims

Buscar el joc de la mirada

inquiet, assegut a la barra.

Escriure i deixar-me sentir

Beure, com en Bohumil

que ho diu, no se n'amaga,

Beure per viure

Beure per treure

Beure per sentir

Perquè no sempre és fàcil sentir

Perquè sovint és confús

I no passa res. Divagar.

Luxe i compromís. Pensar.

I deixar-ho escrit, per a vergonya d'un mateix,

si cal. Deixar-ho escrit.

Al costat de la finestra. Plou.

És la mateixa plaça de sempre.

I va passant el divendres.

Fa una mica de vergonya i tot, penjar-ho en un post, però les coses eren així.

Qui ha dit changing?

27.12.08

Abduït

Visc bastant abduït en el dia a dia; bàsicament descendència, feina i sobreviure (i el cap a Sant Joan de Déu).

Tant distret estic que en els darrers dies se m'han escapat coses com ara:

  • Felicitar el Nadal, en particular i en general.
  • Comentar que fa dos posts, vaig escriure el meu post número tres-cents d'aquesta segona època.
  • Adreçar-vos al blog següent, http://eulaliallopart-blog.blogspot.com, encara en construcció, però ja interessantísim.
  • Saber que a Catalunya hi ha hagut un temporal (mireu fotos i vídeos al blog d'Arare).

  • Explicar-vos els intringulis del muntatge del castell imperial de playmobil.

  • Comentar que ja he començat, i gairebé acabat, el nou Auster (ja us en posaré una parellde fragments).
  • Acomiadar-me d'un amic de lluita política (mala sort, company, aquest càncer ha anat molt massa ràpid).
  • Agraïr el vostre suport al meu darrer post.

I, n'estic segur, moltes altres coses que se'm continuen escapant de la punta dels dits.

La cançó d'avui, de Manà: http://www.youtube.com/watch?v=qOJ7ukixwY4&feature=related.

No us l'agafeu al peu de la lletra, però una mica potser sí.

20.12.08

Una molt mala notícia

Aquest havia de ser un post poti-poti divertit. Fa uns dies que l'anava gestant.

Havia pensat comentar alguna de les darreres frases cèlebres del grandolàs de casa i de les rebequeries de la princesa. Us havia d'apuntar bones notícies sobre la salut dels progenitors de casa nostre que s'han esdevingut aquesta setmana. Volia comenatr-vos que tinc la llàgrima fàcil i que, comprant joquines, escoltant una cançó de manà o cantant Roberto Carlos al concert de Nadal del xicarró de casa, se m'ham omplert els ulls de llàgrimes. Havia d'explicar-vos el conte del pirata Barbamec i la seva estimada Julieta i discutir la conclusió a la que arriba el conte (es pot enganyar una miqueta si la mentida no fa mal i més aviat fa bé?). Havia de comentar que he passat a fregar de Palau-Solità (gràcies per la felicitació, amor).

Tenia previst explicar-vos aquestes i alguna altra odissea d'aquesta setmana, però avui hem sabut que Y, el xiquet d'una meva companya de feina a qui m'aprecio i que té només un anyet més que el grandolàs de casa, ha estat derivat per la neuròloga que l'estava tractant cap a la unitat d'Oncologia.

Estic bastant afectat. Avui no he plorat de felicitat.

No puc dir al xiquet que lluiti perquè no crec que arribi a entendre ben bé què passa, però abraço molt fort a la seva mare i al seu company, els encoratjo en la lluita que s'esdevindrà i em poso a la seva disposició pel que convingui.

17.12.08

Dues terceres parts

Si tenim en compte que els meus dos progenitors van morir a l'edat de 63 anys, avui he encetat l'any que representa el final de les meves dues primeres terceres parts de vida.

Ja sé que diuen que, en general, vivim més que els nostres progenitors, però ja sabeu que no es pot confiar gaire en les estadístiques....

14.12.08

Entrelligant



Transcric un fragment de la presentació feta per Pep Codó al catàleg de l'exposició.

"L'Eulàlia Llopart fa tota la sensació de viure en aquesta particular necessitat de comunicar. Les seves inquietuds, la fan capbussar-se en els seus pensaments per descobrir idees i extreure'n els elements indispensables per nodrir la seva obra plàstica. D'aquesta manera ella, amb el seu personal llenguatge, ens ensenyarà a valorar petits accidents i incidents que ens passen per davant i potser no ens n'adonem.

El treball de l'Eulàlia Llopart és un minuciós seguit de gravats, fets amb recursos propis que frega l'arte povera per l'absència de sumptositat, i que tenen la virtut d'apropar-nos als diferents materials que ella conjuga delicadament. Aquests treballs ens familiaritzen amb el paper, la tinta, el fil, la fusta, el metall, etc. En la seva obra hi podem percebre la mentalitat d'una escultora, és a dir: una persona que utilitza la matèria en el seu estat més genuí i que fabrica objectes tridimensionals. Ara, en aquesta exposició, ens mostra el seu imaginari lligat amb el fil comú de la història, la història de tots."




L'Eulàlia i jo ja fa uns quants anys que ens coneixem, aviat en seran divuit, tot i que vam perdre el contacte durant una bona temporada.

Vaig ser a la inauguració de la seva exposició a finals de novembre i vaig fer unes quantes fotografies de la seva obra que podeu veure al meu flickr (encara estic aprenent com funciona la càmera nova).

L'exposició de l'Eulàlia m'agrada més enllà de la nostra coneixença. Crec que "Entrelligant" és un desenvolupament de l'exposició que fa uns mesos vam anar a veure a Vic, "El fil d'Ariadna", crec que es deia, i a la qual ja vaig dedicar un post en el seu moment.

La comunicació és, per a mi, no només una necessitat de l'Eulàlia, sinó l'argument de l'exposició.

Si passeu per Sant Cugat durant aquestes festes de Nadal, no us perdeu l'exposició (i si no hi heu de venir, però teniu una estoneta lliure, passeu a veure-la).

P.S. Amb les presses m'oblidava de felicitar l'Eulàlia per l'exposició i de recomanar-vos, i molt, el catàleg.

6.12.08

Moriria por vos

Aquesta tarda, enmig la sessió de pintura infantil de casa, han posat a la ràdio aquella cançó d'Amaral sobre Nicolas Cage i "Leaving Las Vegas".

Recordo haver vist la pel·lícula i haver quedat tocadet.

Per a qui en vulgui veure uns fragments: http://www.youtube.com/watch?v=K7BrF-41vw0

3.12.08

Més aniversaris

Deia, ara fa un any:

"Els anys passen volant.
Els petits es fan grans.
Sembla ahir que vas néixer.
I ja tens quar.... anys.

Cançó del grandolàs de la casa que avui dediquem a la seva mare".

Avui, evidentment, tornem a dedicar-li.

(Qui ha dit Changing?)

2.12.08

Canvis?

Arribo a l'escola del grandolàs de casa i escolto: "... everybody is changing and I don't feel the same...". Han canviat la cançoneta d'entrar a escola (o potser aquesta és la de tota la vida?!).

La princesa de casa ja té sobrenom poètic. "Plena de mocs" és a casa amb mi perquè aquest matí no podia ni obrir els ulls de tanta lleganya.

I la vida continua. Canvis? Qui ha parlat de canvis?