26.2.08

Mural de llunes i sols


Avui m'ha impressionat la feina del grandolàs de casa i companyia a l'escola.

25.2.08

Des de la distància

Fa una miqueta més de mitja hora que he deixat ben estabornida la progènie al llit. Mentre bullen les verduretes de demà, aprofito per buidar el pap.

Sembla que els resultats de les proves d'aquest trimestre han sortit bé. Crec que no t'he sabut trasmetre com de content n'estic, per tu. I ara, només puc desitjar que les proves del proper trimstre surtin igual de bé i que tinguem, tots plegats, una primavera brillant.

20.2.08

Excursió a Vic i conversa amb la panxa

El meu antic-nou jefe em va convidar dilluns a fer avui una visita a una exposició a Vic. El propòsit de la visita (hem estat quatre persones) ha estat veure l'obra d'una excompanya de feina (però que molt ex, com de fa entre quinze i divuit anys) i mirar d'acordar amb ella diverses qüestions relacionades amb una futura exposició a la nostra ciutat.

L'excompanya laboral en qüestió, Eulàlia Llopart, (violette, segurament el meu error ve d'aquí; perdó, més again, en públic) té l'exposició al Temple Romà de Vic. L'obra que presenta l'Eulàlia era una mica una incògnita perquè nosaltres la vam conèixer més aviat com a escultora i ja sabíem que, hores d'ara, no es dedica únicament a aquesta disciplina.

He de dir que l'exposició, "El fil d'Ariadna", ens ha agradat molt. Es tracta d'uns gravats i alguna petita instal·lació (no ho puc explicar millor perquè no sóc del ram) molts inspirats en el món del llibre, del diàleg i del viatge que representa que és la vida. L'exposició està, ja ho he dit, al Temple Romà de Vic (molt cèntric) fins a finals de febrer. L'accés és lliure, em sembla que d'11 a 13 i de 18 a 20 h. Diumenges l'horari és una mica més restringit, però no el recordo.

L'excursió ha estat profitosa per diversos motius. Veure l'exposició, evidentment, n'és un. Xerrar una estona amb l'Eulàlia, a qui fa temps que no veia, un altre. Passejar una mica per Vic, que també fa molt temps que no ho feia, un tercer. Més, el dinar, senzill, però entretingut. I, last but not least, mirar d'anar refent algunes de les relacions interpersonals del meu món laboral, que ja en va sent hora.

Us la recomano molt, o sigui que si un dia d'aquests passeu per allà la vora, entreu a veure-la i, si no teniu res important o urgent a a fer, aneu-hi. Tot plegat, una visita encantadora.


La conversa amb la panxa a la que fa referència el títol del post no té res a veure amb l'escapadeta a Vic d'aquest migdia. La reprodueixo bastant literalment (excuseu incorreccions): "Vale, panxa, ja he begut una miqueta d'aigua i ja t'escoltaré quan diguis que vols alguna cosa. I ara, tranquilitza't!". L'hereu de casa intenta controlar, enraonadament, la situació.

17.2.08

L'aspecte

Aquest migdia jugava amb la petita de la casa i ens feiem un fart de riure mentre ella anava saltant damunt la meva panxa.

A la ràdio sonava aquella cançó de Sau que es diu: "Boig per tu".

Les tres o quatre neurones en actiu que em queden al cervell es deuen haver connectat totes alhora perquè se m'han acudit unes quantes coses. Només en comentaré una.

La petita està molt més guapa des d'ahir al migdia quan una seva tieta va decidir que era necessari retallar una mica els seus cabells i ho va fer.

Pensava que jo crec que no em fixo només en l'aparença de les persones per fer-ne les meves avaluacions (no trobo la parula adequada), però...

11.2.08

Vázquez Montalbán, Raimon i la meva mare

Aquest matí, una companya de feina em pregunatva si, demà dimarts, assistiria a un sopar que organitza un col·lectiu local en memòria de Manuel Vázquez Montalbán i on es veu que ha de participar Raimon.

Hi ha prou confiança com per haver contestat que després dels exàmens estic cansat, o que no em veig gaire en cor de desaparèixer els vespres de casa meva durant una temporada, o que tampoc en sé gaire res del Montalbán i no sé què hi faria jo allà, etc.

Qualsevol de les explicacions anteriors hagués estat veritat i, crec, suficient convincent.

Però no he anat per aquí. Quan se m'ha obert la boca per contestar he hagut d'explicar que Raimon era un dels dos ídols-cantants preferits de la meva mare i que la meva experiència en conèixer gent, relativament famosa, i de les que n'esperes X, m'ha decebut més d'una vegada i que preferia mantenir Raimon on era sense córrer cap risc.

Quan la boca se m'ha tancat he pensat: "ara no sé si t'ho explico perquè m'ho crec o per vanitat".

Serà potser una mica de cada cosa....

10.2.08

Provincià

Aquesta tarda, la meva germana m'explicava d'una seva amiga que viu, hores d'ara, a Alemanya des de fa uns tres anyets i que ha decidit, amb el seu marit, de traslladar-se per motius laborals, amb el marit i criatures, a Suècia per tres anys. Abans havien estat no sé on de sudamerica i a no sé quin altre país d'Europa. Es veu que el seu marit és, alemany, i enginyer de camins o alguna cosa així.

Ara fa una estona feia el repàs dels llocs, una mica "llunyans" on jo he estat. He confeccionat una llista dels llocs on m'ha portat un avió.

Barcelona (de tornada, naturalment), Bergen, Berlín, Bilbao, Brussel·les, Coppenhague, Estocolm, Lisboa, Londres, Madrid, Mèxic DF, Oaxaca, Oviedo, Praga, Roma, Rotterdam i Sant Sebastià.

Tenint en compte la meva edat i que en aquests llocs no m'hi he estat mai gaire més d'uns dies, la conclusió és òbvia: no sóc home de món, jo.

5.2.08

Sobre la utopia

"Quan no podem actuar, escrivim".

Ricoeur ens parla des de l'any 1975, quan no hi havia blocs; però és això el que fem?

3.2.08

De tant en tant, "tu".

De tant en tant, rellegeixo alguns dels meus posts antics.

M'adono que hi ha temes que van canviant d'orientació però, en general, sempre són els mateixos (encara em podria estalviar la meitat de tags que faig servir...).

Un dels temes que més voltes ha donat ets "tu".

Potser comença a ser hora de posar-hi solució.