Abans però, vull deixar constància que aquests darrers dies no m'explico massa bé i que és probable que no en treieu massa bona opinió, ni de mi, ni del post. Però què hi farem, va com va, és un "impuls" i tampoc hi he reflexionat gaire.
La cosa és que Xurri maleeix els talons en el seu post i arare em remet a una mena d'imposició de look laboral-personal, és a dir, la importància de l'aspecte.
D'aquí he saltat a una consideració personal que em feia fa només uns dies. Des de fa uns mesos que he tornat a coincidir, pel carrer, per Patum i en algun altre lloc que no recordo, amb una noia amb la que feiem el mateix curs a l'escola (posem finals d'EGB). És alta, guapa, interessant, etc. Han passat els anys i, en la meva opnió, encara ho és més (guapa i interessant, vull dir; d'alta suposo que si fa no fa...). Ara fa uns dies ens vam creuar pel carrer amb una altra noia de la mateixa època o poc més, també alteta, però més aviat lletja i poc interessant. Ambdues comparteixen el nom (vegeu el títol).
La meva reflexió incial era una mena de llençar-me pedres a la teulada. Em preguntava fins a quin punt, el fet que la primera fos guapa havia fet que la trobés sempre interessant i a l'inrevés amb la segona. És més, amb els anys que han passat, i els dos minuts que he xerrat amb cadasscuna d'elles, per què mantinc aquesta opinió?
Interrupció: no sé qui fa aquests focs artificals que ara escolto llunyans, o és que ens ataquen els marcianos i no
me n'he enterat. Segueixo.
Després he saltat altre cop a la idea aquella de que no som tan lliures de triar com ens pensem o com voldríem (tampoc ho tinc gens clar, aviso). Els amics, per exemple. Jo encara tinc amics de l'època de l'institut. Vaig estudiar a un institut públic. Això exclou una sèrie de coneixences de més "altos vuelos". És a dir, la majoria erem de classe mitjaneta/treballadora. Però tampoc vaig estudiar FP, la qual cosa delimita també unes coneixences. De més gran, jugant a rugbi, per exemple, tens l'oportunitat de trencar algunes d'aquestes barreres. Però en el fons, jo visc al Vallès Occidental, Catalunya, Europa, etc, i sé que em perdo moltes oportunitats, o dit d'altra manera, que estic limitadet en les meves opcions.
Un parell de voltes més a l'assumpte tornant al principi.
La primera volta. Encara que el "look" ( en el sentit més ampli que pugueu utilitzar) d'una persona pugui influir-me sobre el tracte, d'entrada, que m'agradaria tenir amb ella, és evident que això no és tot. I encara més quan, em resulta evident, que la mena de persones que em són atractives, no ho són per a tothom. I a l'inrevés, hi ha persones, com ara la primera citada abans, sobre les que crec que hi hauria un consens general sobre la seva "guapura", i en més d'un sentit, però que a mi, no m'acaben d'entrar.
I la segona volta. I encara que jo, parodiant al vescomte de Valmont/John Malcowich (com s'escriu?) a "Les relacions perilloses", no pugui evitar-ho; tampoc em penso que em converteixi en dolent necessàriament (per dolenta, la Glenn Close, en aquella peli i Marquesa de Merteuil al llibre). D'altra banda, tampoc m'imagino una mena de final èpic i redemptor a l'estil "Les relacions perilloses". Més aviat m'ho imagino com una cosa vulgar, decadent i dolorosa.
En fi, que no estic massa animat, oi? Potser que ho deixi aquí. Si hi enteneu res, felicitats. Ja m'ho explicareu.
