30.12.06

Somnis i feina

El grandolàs de la casa fa uns dies que té tosseta. Ahir a quarts de dues de la matinada em vaig estirar al llit amb ell. Mig adormit repassava jo un parell de somnis-rotllo força explícits que he tingut amb una companya de la feina que ha estat fora mig any. En el meu descàrrec diré que el primer somni, ara fa uns set mesos, va ser molt dolç i suau. El segon, ara fa una setmaneta, va ser una mica més urgent i esverat. Encara no m'havia jo centrat quan el meu petit se'm va llançar a sobre. No ho va dir en veu alta, però era evident que deia: "papa, deixa de pensar ximpleries, que tens feina!".

29.12.06

Porca Misèria

La frase escollida d'avui diu, si fa no fa: "Que sí, tía. La vida és raríssima. Sempre ens pengem de qui menys ens convé". I per celebrar la sentència, m'he cruspit un bon tall de torró de coco.

24.12.06

General Òptica

Aquest matí he passat per casa ma mare a recollir la correspondència endarrerida. A la bústia hi he trobat, entre d'altres, un sobre de General Òptica. "Esta Navidad no sería lo mismo sin usted". Efectivament.

23.12.06

Bon Nadal, en general

Facilito un enllaç ple d'esperit nadalec. Per a qualsevol altre dia, també funciona. És una mica llarg, tres mints i mig, però compensa. El temps...

http://www.youtube.com/watch?v=vL7Jo_1Z3Y8

Bon Nadal i Free hugs.

21.12.06

L'última de la sèrie


Tinc un amic/conegut (recordeu aquella frase de Calders que diu "no eren amics en el gran sentit de la paraula, però passàven de l'esfera de simples coneguts"?) que és artista plàstic. Es dedica a la pintura hiperealista. Però també fa altres coses per ordiandor. En els darrers temps s'ha dedicat a jugar amb les senyals de trànsit. Li vaig comentar una mica una meva idea sobre la senyal de limitació de velocitat dels 40, ja sabeu perquè. Jo encara era més radical. No era qüestió només de no apalancar-se, sinò per altres raons personals, d'accelerar. Ell ho ha reconvertit una mica i ja m'està bé. La confluència d'idea i realització ha quedat una mica així. És l'última de la sèrie dels 40. Tothom satisfet?

Un altre tema. No us puc dir el perquè, però divendres (dijous hi ha futbol) miraré i analitzaré tots els personatges del Polònia atentament, encara que surtin poca estona.

20.12.06

Parèntesi musical

Interrompo la col·lecció de posts dedicada al meu quarentè aniversari (demà acabo, us ho juro!) i faig un apunt musical.

Gri-gri comentava fa un parell de dies la caiguda d'unes llàgrimes que atribuia a una certa alteració hormonal que pateix/gaudeix. Ahir vaig escoltar a Flaixback la mateixa cançó que la va alterar i, he de confessar, no em va commoure gens ni mica.

Avui dimarts, cap a les 17 h. anava jo cap a Terrassa quan han posat aquella cançó d'Amaral (Moriria por vos) on es parla de Nicolas Cage i Leaving Las Vegas. I gent, no m'he pogut contenir. No he plorat a raig, però algunes llagrimetes se m'han escapat. És que, quina peli! A les 20 h. tornava jo de Terrassa més animat i m'han posat una cançó que no tinc ni fava de com es titula, però que diu "I'm so lucky, lucky. I'm so lovely, lovely". I he pensat que clar que sí.

Conclusió: ja diu DIY que la música és una bona manera de fer-nos alliberar sentiments, emocions. Gri-gri, no passa res. Som humans.

18.12.06

Pallasso!

No vull fer cap lectura freudiana de les espelmetes, naturalment.

17.12.06

Bon aniversari

Com va passar a Bitxo ara fa uns dies, jo també canvio un tres per un quatre (en el meu cas, el primer dels dos dígits).

12.12.06

Avui, quatre en un

Pràcticament no hi ha temps per a res. Torno doncs al post resum dels darrers dies (i si a més a més, sembla que us agrada així...).

1. Rellotge de pèndul.

Al llibre d'Imma Monsó que estic llegint hi trobo una divisa: "tan aviat com es pugui", cerc recordar. La comparo amb una de les meves divises preferides: "semper ídem, semper fidelis". Ambdues les trobo encertades. Si més no en relació a les divises, sóc rellotge de pèndul.

2. Depén de com t'ho miris.

Llarg cap de setmana a casa els pares de la meva compi. El nebodet que acaba de fer sis anys agafa una petita cadira de vímet, l'aixeca sobre el seu cap per passar a l'altre costat d'una taula. En l'operació trenca un cantí (record de Menorca, crec) de l'àvia. I s'exclama: "Sort, perquè podria haver trencat tots els altres".

3. L'edat de pedra.

Un jove surt de casa seva amb un Toledo. No sap ben bé com ni perquè, s'estavella amb el pal de la llum més proper. Totes les cases de la zona tornen a l'edat de pedra. Sense llum no hi ha televisió, ni calefacció, ni cuina,... L'endemà al matí, els amics de Fecsa Endesa (per cert, quin mal servei d'atenció telefònica!) arreglen l'avaria. I no se'ns ha menjat cap diplodocus!!!

4. Jara.

En relació a la mort de Pinochet (també és mala sort pel protagonista del conte), el post d'Arare i Víctor Jara. Suposo que, hores d'ara, sobren els comentaris . D'en Jara sempre m'ha colpit l'inici d'una seva cançó: "Yo pregunto a los presentes, si no se han puesto a pensar...". Es pot parlar, com Jara, de les terres, dels i de les pobres, etc., però també es pot pensar més en general. Humanitat, posa't les piles d'una vegada!!!

11.12.06

Xurri encàrrec

"De la qual cosa es dedueix que potser va morir a l'edat ideal, ja que no hi ha edat ideal per morir-se: totes són bones, totes són dolentes." Extret de la pàgina 123, frase número cinc (sense comptar subordinades...) de "Un home de paraula", d'Imma Monsó.

Encara que aquest sigui l'argument central del llibre, jo hi he trobat moltes d'altres cosetes (o cosasses) interessants. Lamento no haver estat més alegre.

PS1. Demano perdó si he ofès ningú amb la "g" de l'encàrreg. Ja ho he arreglat.

PS2. Els qui no ho hagueu fet, passeu per ca l'Egotista.

3.12.06

Els fruits saborosos del jardí de les delícies

Aquesta setmana no he tingut massa temps per penjar els posts que se m'han acudit, però en tinc una petita col·lecció que presento a continuació.


1. Reunió de pares i mares

Una ponent.
La directora de l'escola.
Cinc educadores.
Tretze mares.
Tres pares.

Paritat, ja!


2. Reciprocitat.

Conversa d'abans d'anar a dormir amb el meu grandolàs.

- T'estimo.
- Jo també. I al nen Jack i al pare Noël.

Sense comentaris.


3. Visita mèdica.

I el metge va preguntar: "I vostè fa vida normal?". I ell va respondre: "Sí, treballo 40 hores setmanals, tinc un nen de dos anys i mig i una nena d'un mes, participo a dues entitats, una política, l'altra cultural, estudio cinquè de Sociologia, llegeixo,...., ah, i tinc parella, crec". El metge es va mirar la infermera i va dir: "Veus, tothom es creu que és normal!".


4. A la ràdio diuen....

Diumenge 3 de desembre. 9.20 a.m.

Engego la ràdio fluixet.

Primera frase. "Lluita pels teus somnis. T'estan esperant"

Apago la ràdio. D'acord. Som-hi.


El títol d'aquest post torna a ser una mica una broma d'inspiració hegeliana. De fet, és una síntesi: Carner i Zgustovà.

1.12.06

Amistat

Em preguntaves avui si som amics (no ho recordo exactament, potser deies "si encara som amics?"; té la seva importància però ja se sap que arribo fins on arribo). Aixs!

Potser t'hauria d'haver dit que això ho hauries de saber tu o qualsevol altra barbaritat, però com que sóc com sóc i, en aquest aspecte, una mica massa sincer i bastant poc hàbil, t'he contestat el primer que m'ha passat pel cap. Ja saps que a mi m'agradaria que ho fossim (encara que, també ho saps, m'agradaria observar una certa reciprocitat en tot plegat, digues-me interessat).

De fet, a mesura que hi penso (no puc evitar-ho diu el vescomte de Valmont) vaig trobant tot de coses que et podria haver dit, aprofitant el moment, o tot de coses que no se m'havia acudit pensar, tant personals com laborals.

De les segones, per exemple, pensar que l'amistat a la feina és una cosa i l'amistat-amistat una altra. O no?
.
Tu m'has explicat un secret (bé, no es pot dir als quatre vents, però tampoc sóc ben bé el primer en saber-ho...). El secret continuarà essent-ho, per a mi, fins que el que m'has explicat ja sigui del domini públic. No pateixis.

Els dos petons del final, potser desafortunats, han estat perquè me n'alegro per tu, encara que et pugui costar creure-ho. Estic segur que te'n sortiràs.

Als qui poasseu per aquí us proposo que em digueu si esteu a favor o en contra de reconvertir aquest post en un mail durant aquest cap de setmana i enviar-lo a la meva amiga.

Què en penseu? Voteu?