Ahir al vespre em va tornar a costar adormir-me.
Com que, tot i la TDT, no vaig trobar res d'interès a la tele, vaig repassar fragments d'una de les pel·lícules que més m'agraden.
Us en deixo un parell d'escenes, una més musical, l'altra, un monòleg-diàleg que sempre més recordaré.
A la intro del film sona aquesta música de Ry Cooder.
El gairebé monòleg de l'escena de la cabina, que comença amb un ja famòs "I knew these people,..., these two people....".
Com que sóc enamoradís de mena, vaig estar uns quants anys penjat de la Nastassja jo...
P.S. Sorry, el meu anglès patina...
29.9.09
21.9.09
L'estiu que no vaig llegir...
Aquest ha estat un estiu especial a la meva vida. Direm, per qui encara no ho sàpiga, que he gaudit de les vacances més llargues, un mes i mig, des que vaig començar a trebllar ara fa uns quants anys.
I també són les vacances en que menys he llegit de la meva vida. No he arribat a la pàgina 100 de l'únic llibre que he fullejat aquest estiu.
Les excuses us les podeu ben imaginar (progènie, progènie i més progènie).
Ara bé, les gairebé 100 pàgines que he llegit, han estat profitoses.
Molt optimista jo, me'n vaig endur el "Llibre del desassossec" de Fernando Pessoa. Pensava que s'adeia prou bé al meu estat d'ànims quan començava les vacances. i Déu n'hi dó, si ho vaig encertar.
Havent llegit menys d'una cinquena part del llibre no m'atreveixo a parlar-ne gaire. Si de cas, us en deixo una molt breu introducció i un petit fragment.
Un heterònim de Pessoa, el comptable Bernardo Soares, va reflexionant, poetitzant, somniant, analitzant i, en definitiva, representant tot un món a través d'una mena d'anotacions relativament semblants a un diari.
Obra inacabada de Pessoa, sembla que hi va dedicar un part important de la seva vida.
El fragment que triat diu així: "Afronto serenament, sense res més que allò que en l'ànima representi un somriure, que se'm tanqui sempre la vida en aquesta Rua dos Douradores, en aquesta oficina, en aquesta atnosfera d'aquesta gent. tenir allò que em doni de menjar i beure, i on viure, i la mica d'espai lliure en el temps per somniar, escriure -dormir-, què méspuc demanar als Déus o esperar del Destí?"
No sóc especialment Pessoà, jo. Ni m'hi entenc, ni conec gaire gens la literatura portuguesa, ni Portugal mateix,... Vaig arribar a pessoa a partir d'una exposició al CCCB i, això sí, amb el tmeps, cada cop m'hi vaig sentint més a gust.
Per cert, quan vaig tornar de vacances, vaig afegir una divisa a la capçalera d'aquesta blog. És una citade l'amic Bernardo Soares, o Pessoa, com vulgueu.
I també són les vacances en que menys he llegit de la meva vida. No he arribat a la pàgina 100 de l'únic llibre que he fullejat aquest estiu.
Les excuses us les podeu ben imaginar (progènie, progènie i més progènie).
Ara bé, les gairebé 100 pàgines que he llegit, han estat profitoses.
Molt optimista jo, me'n vaig endur el "Llibre del desassossec" de Fernando Pessoa. Pensava que s'adeia prou bé al meu estat d'ànims quan començava les vacances. i Déu n'hi dó, si ho vaig encertar.
Havent llegit menys d'una cinquena part del llibre no m'atreveixo a parlar-ne gaire. Si de cas, us en deixo una molt breu introducció i un petit fragment.
Un heterònim de Pessoa, el comptable Bernardo Soares, va reflexionant, poetitzant, somniant, analitzant i, en definitiva, representant tot un món a través d'una mena d'anotacions relativament semblants a un diari.
Obra inacabada de Pessoa, sembla que hi va dedicar un part important de la seva vida.
El fragment que triat diu així: "Afronto serenament, sense res més que allò que en l'ànima representi un somriure, que se'm tanqui sempre la vida en aquesta Rua dos Douradores, en aquesta oficina, en aquesta atnosfera d'aquesta gent. tenir allò que em doni de menjar i beure, i on viure, i la mica d'espai lliure en el temps per somniar, escriure -dormir-, què méspuc demanar als Déus o esperar del Destí?"
No sóc especialment Pessoà, jo. Ni m'hi entenc, ni conec gaire gens la literatura portuguesa, ni Portugal mateix,... Vaig arribar a pessoa a partir d'una exposició al CCCB i, això sí, amb el tmeps, cada cop m'hi vaig sentint més a gust.
Per cert, quan vaig tornar de vacances, vaig afegir una divisa a la capçalera d'aquesta blog. És una citade l'amic Bernardo Soares, o Pessoa, com vulgueu.
13.9.09
Un any més, arriba el Tot Poesia
Aquesta activitat, adreçada als centres educatius i a la població en general, s’ofereix en col·laboració amb el Tot Sant Cugat i sota la mirada poètica de Lluís Calvo, amb l’objectiu de fer-vos gaudir amb la creació de poemes propis sobre el tema que més us interessi.
Alumnat, professorat, pares, mares, avis i àvies, només cal que envieu les vostres creacions poètiques a l'adreça de correu electrònic: teatre-auditori@santcugat.cat
Els poemes triats seran publicats a l’apartat TOT PO-e-SI-@ del Tot Sant Cugat, al web del Festival: www.poesia.santcugat.cat i al blog: http://totpoesia2009.blogspot.com/ on podreu rebre i deixar comentaris.
Cada autor seleccionat rebrà dues invitacions per a l’espectacle "Tot és en tot" de Santi Arisa, al Teatre-Auditori (dissabte 24 d’octubre, a les 22 h), dins del Festival de Poesia d'enguany.
Els poemes, de 14 versos com a màxim, es poden enviar, en català o en castellà, a partir del divendres 11 de setembre fins al dimarts 20 d’octubre.
És imprescindible que tots els poemes vagin acompanyats de les dades següents: nom, edat, adreça, telèfon i e-mail.
Poetes, animeu-vos a participar-hi i a fer conèixer la vostra obra.
Alumnat, professorat, pares, mares, avis i àvies, només cal que envieu les vostres creacions poètiques a l'adreça de correu electrònic: teatre-auditori@santcugat.cat
Els poemes triats seran publicats a l’apartat TOT PO-e-SI-@ del Tot Sant Cugat, al web del Festival: www.poesia.santcugat.cat i al blog: http://totpoesia2009.blogspot.com/ on podreu rebre i deixar comentaris.
Cada autor seleccionat rebrà dues invitacions per a l’espectacle "Tot és en tot" de Santi Arisa, al Teatre-Auditori (dissabte 24 d’octubre, a les 22 h), dins del Festival de Poesia d'enguany.
Els poemes, de 14 versos com a màxim, es poden enviar, en català o en castellà, a partir del divendres 11 de setembre fins al dimarts 20 d’octubre.
És imprescindible que tots els poemes vagin acompanyats de les dades següents: nom, edat, adreça, telèfon i e-mail.
Poetes, animeu-vos a participar-hi i a fer conèixer la vostra obra.
6.9.09
Síndrome del niu..
Allende, Auster, Barnes, Bellow, Benedetti, Borges, Cabré, Calders, Calvino, Camilleri, Camus, Capmany, Capote, Chacel, Chatwin, Coetzee, Delibes, Dostoyevski, Duras, Eco, Elorriaga, Extebarría, Ford, Fuster, García Márquez, Gavaldà, Grandes, Green, Hemingway, Highsmith, Hornby, Hrabal, James, Kundera, Leavitt, Leon, Lessing, Llull, Lobo Antunes, Loriga, Maalouf, Mahfuz, Mankell, Mann, Marai, Marías, Martín Gaite, Matute, Mendoza, Moix, Monsó, Montero, Monzó, Morrison, Mrozek, Muñoz Molina, Murakami, Nothomb, Oliver, Oller, Pedrolo, Pérez-Reverte, Pessoa, Pla, Poe, Rankin, Reza, Riera, Riera, Rivas, Roca, Rodoreda, Roig, Romera, Sábato, Saladrigas, Sampedro, Saramago, Seth, Sharpe, Simó, Smith, Tolkien, Tolstoi, Vázquez-Montalbán, Vila-Matas, Woolf, Zgustovà i Zweig.
Aquesta és la llista, no especialment exhaustiva, d'autors que tenen tres o més novel·les a les prestatgeries de casa. Unes prestatgeries que hem estat buidant, netejant i endreçant durant les darreres 72 hores. També hem comprat una petita tauleta per l'ordinador que substitueix la taula gran de treball que teníem a l'habitació dels llibres i que, hores d'ara, s'ha convertit en l'habitació dels llibres i dels playmobil.
Fa temps que ho havíem de fer, d'acord; però que ho haguem hagut de fer ara i amb presses em suggerix una certa síndrome del niu d'una que jo em sé. No m'he de preocupar, oi?
Aquesta és la llista, no especialment exhaustiva, d'autors que tenen tres o més novel·les a les prestatgeries de casa. Unes prestatgeries que hem estat buidant, netejant i endreçant durant les darreres 72 hores. També hem comprat una petita tauleta per l'ordinador que substitueix la taula gran de treball que teníem a l'habitació dels llibres i que, hores d'ara, s'ha convertit en l'habitació dels llibres i dels playmobil.
Fa temps que ho havíem de fer, d'acord; però que ho haguem hagut de fer ara i amb presses em suggerix una certa síndrome del niu d'una que jo em sé. No m'he de preocupar, oi?
3.9.09
Banda sonora de les vacances
No havia tingut mai unes vacances tan llargues des que vaig començar a treballar ara fa un munt d'anys. Un mes i mig dividit, bàsicament, en dos grans blocs: muntanya (Solsonès i Ripollès) i platja (Alt Empordà).
Durant totes aquestes setmanes he tingut també dues bandes sonores bàsiques al cap.
A la muntanya, quan anavem amb cotxe, coses com ara:
Les petites formiguetes (la nostra versió és una mica més animada, però tampoc us penseu...)
El lleó no em fa por (no sé qui és tota aquesta canalla, però és el que he trobat)
A la platja, cada dia al vespre, mitja horeta llarga de coses com aquestes:
Schnappi (al càmping la versió era una mica més txunga...)
Kedeng, Kedeng (són boníssims, i vinga a fer trenets i túnels...)
Podeu avaluar...
I, per qui vulgui veure quatre fotos d'aquest estiu:
http://www.flickr.com/photos/albertsoria
N'hi ha moltes de "privades". Si no teniu permís per accedir-hi però us agradria fer-ho, feu-m'ho saber.
Durant totes aquestes setmanes he tingut també dues bandes sonores bàsiques al cap.
A la muntanya, quan anavem amb cotxe, coses com ara:
Les petites formiguetes (la nostra versió és una mica més animada, però tampoc us penseu...)
El lleó no em fa por (no sé qui és tota aquesta canalla, però és el que he trobat)
A la platja, cada dia al vespre, mitja horeta llarga de coses com aquestes:
Schnappi (al càmping la versió era una mica més txunga...)
Kedeng, Kedeng (són boníssims, i vinga a fer trenets i túnels...)
Podeu avaluar...
I, per qui vulgui veure quatre fotos d'aquest estiu:
http://www.flickr.com/photos/albertsoria
N'hi ha moltes de "privades". Si no teniu permís per accedir-hi però us agradria fer-ho, feu-m'ho saber.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)