27.4.07

Hiperbòlica

Aquest és l'adjectiu que crec que millor escau a la novel·la "Biografia de la fam" d'Amélie Nothomb. Aquesta gana de la que parla l'autora; gana de bellesa, d'experiències, de lectures, d'estimar i de ser estimada, de tot, és malaltissa. Retrat autobiogràfic d'una infantesa d'una xiqueta desmesurada en les seves necessitats, la novel·la és igualment atractiva en el seu format: breus "capítols", força independents els uns dels altres, més o menys cronològicament endreçats. El llibre ja fa temps que és al carrer, com l'autora, o sigui que no us descobriré res de nou; però diré que m'ha agradat molt.

PS1. La petita, finalment ha agafat una varicela força benigna, de moment, però la que acaba de marxar cap a San Millán de la Coglla a actuar és la seva mare i nosaltres ens hem quedat aquí...

PS2 A la tertúlia es planteja una qüestió de gènere.

PS3, Continuo espès. He vagarejat per uns quants blocs, inclòs aquest meu, i no tinc ànims per deixar-vos comentaris. Ja em passarà, suposo.

24.4.07

De roses i cançons

No tinc una concepció limitada jo sobre (a qui) regalar roses per Sant Jordi. La bàsica, naturalment, per la parella. Però sense regalar-ne a dojo, en els darrers anys, n'havia regalat alguna més a persones que m'estimo (i alguna altra de virtual, per persones que m'estimo potser més d'una altra manera; però aquestes potser no compten tant, o sí...).

En fi, aquest any només n'he regalat una. La meva mare ja no hi és. Des de que va morir el meu pare fa tretze anys, jo n'hi en regalava una cada 23 d'abril. No ho sé, sense pensar-ho gaire, potser havia assumit el rol del meu pare. Ahir no vaig dur la rosa a casa com solia fer. I avui dimarts hagués estat el seu aniversari. Diumenge passat vam fer un dinar amb les meves germanes per celebrar l'aniversari d'una d'elles. Sempre el celebraven plegat, l'aniversari. Sense dir res, la vam trobar a faltar. I ara ens toca començar a buidar el seu pis.

L'altra rosa que havia regalat alguna vegada en els darrers anys, és per a una altra persona que aquest any està per unes altres coses. Lluita!

La cançó seria el "Missing You" de Tina Turner, potser en la versió dels Smudge. Cada cop que me l'escolto, avui per exemple, pren nous significats.

22.4.07

Cap de setmana

Divendres a la tarda recollim el grandolàs a l'escola una mica abans d'hora i anem a jugar a un parc amb uns bons sorrals mentre sa mare i sa germana compren elements bàsics de subsistència. Després, cap a casa, que el tiet ens porta ordinador nou.

Dissabte al matí, agafo la descendència i anem d'excursió, en tren, fins a Bellatera. Baixem a jugar a la font de la Bonaigua. Tornem adinar i dormir una estona a casa i, a la tarda, després d'una nova i molt breu sessió de parc, anem a veure la presentació d'un conte sobre els Gegants de la ciutat, però ens quedem mirant els bastoners, l'Esbart, un grup de percusió i els Diables que celebren el 15è aniversari dels primers. Tornem tard a casa.

Diumenge fem una breu visita al parc que hi ha a la vora de casa, no hi ha ningú més, i després anem cap a la trobada de Gegants. Celebren el seu 20è anivesari. N'hi ha molts. Els veiem passar tres cops. Fem un petit vermut i ràpid a dinar cap a casa d'una de les tietes i celebrem el seu aniversari. A la tarda anem a un parc molt maco del seu poble i mentre la petita fa les sevs becaines, el gran fa de tot per allà. Tornem a casa per passar per la banyera, sopar i a dormir.

No perdo el temps, no et preocupis; però me'ts constantment present.

5.4.07

sms

Avui he rebut el pitjor sms de la meva vida. Sé que dir-te que t'estimo, d'alguna manera, ja ho saps, no et servirà gaire de res. Lluita!

1.4.07

Joies

Abans de dinar estava llegint un article titulat: "Misogina, la historia de un concepto", d'E. Bosch, V.A. Ferrer i M. Gili (totes dones, de la UIB). Us en deixo algunes perles en la versió original, suposo, de l'article.

Dels inicis:

"La mujer aprenda en silencio, en plena sumisión. No consiento que la mujer enseñe ni domine al marido, sino que se mantenga en silencio, pues..." San Pablo, Carta a Timoteo.u

"La mujer es la puerta del Diablo, la senda de la inquinidad, la picadura de la serpiente. En una palabra, un objeto peligroso." San Jerónimo, Padre de la Iglesia.


Del llibre Malleus Maleficarum (1486):

"... la mujer es un enemigo adulador y secreto... sus caras son como viento abrasador, y sus c¡vodes silbidos de serpiente; pero también aplican encantamientos nefastos a incontables hombres y animales..."

"Toda bruja procede de la lujuria carnal, que en las mujeres es insaciable... por lo cual, para satisfacer sus deseos copulan incluso con demonios."


En relació a l'amor cortés:

"... se trataba de un juego entre hombres con marcados rasgos misóginos. La mujer era considerada simplemente como un señuelo, una excusa, la falsa protagonista."

"... el papel de la dama consistía básicamente en resistirse a los envitesdel amado, haciendo tanto hincapié en el cortejo amoroso que el acto sexual en sí quedaba desvalorizado y el galanteo convertido en un fin en sí mismo... la mujer carecía de individualidad, era el hombre el que le adjudicaba toda una serie de virtudes."


I en conclusió:

"..., la herencia de Eva se ha ido transmitiendo a lo largo de la historia sin apenas cuestionamiento, siendo el substrato de una buena parte de la actitudes misóginas y, muy relacionadas con ella, de la permisividad de la violencia contra las mujeres·".

"Así, la imagén que se transmite a lo largo del tiempo es aquella que las considera como insaciables sexualmente, mentirosas, faltas de juicio, con lengua viperina, mentirosas innatas, crédulas e impresionables."


I, per acabar, el meu salt mortal:

I això és el que el Papa, el PP i la dreta més dreta europea troben a faltar als diferents projectes de Constitució Europea? Ecs!