Malsons

La mestressa de casa va somniar, a la primera part de la nit, que tenia un càncer de pit, que li feien quimioteràpia, que estava feta pols. A la segona part, que la maltractaven a la feina, que ignoraven les seves aportacions, que li feien el buit.

Ell va somniar que l'Atlèthic de Bilbao havia empatat a dos el partit amb el Barça, amb un gol en el temps afegit.

Es tracta de malsons de gènere o no es pot generalitzar?

Sant Jordi, MMM, i la vida

Dimecres al matí porto jo la progènie a escola.

Quan estic sortint de l'escola, una mare em proposa de col·laborar en la representació de la llegenda de Sant Jordi que un grup de mares i pares estan preparant pels xiquets d'Educació Infantil i els galifardeus del primer cicle de Primària.

Dijous a la nit m'estreno, amb un CD-ràdio-cassette, com a tècnic de so i, divendres al migdia, després de tornar a assajar, ara ja amb taula de so, representem l'obra davant d'un públic entusiasta i triomfem.

Durant el cap de setmana, a la platja amb la descendència, em revé algun moment de satisfacció.

Ahir dillluns agafo el llibre de Maria-Mercè Marçal que em vaig fent. S'ha de pair a poc a poc, però de vegades trigo massa a tornar-hi i em perdo una miqueta.

Llegeixo el capítol "Papers privats de Sara T. (3)". Touché. A banda de la qualitat o espessitut del text i de fins on Sara T és un alter ego de MMM, o no, (ja hi entrarem més endavant), les reflexions sobre els vençuts (o les vençudes), sobre l'alternativa, el càstig i el preu, o la capacitat d'adaptar-se, em tornen a posar en òrbita.

D'una banda, em recorden alló de que la llegenda de Sant Jordi és la que és, però quina visió del món col·laborem a donar a la propera generació!

Avui, per exemple, el grandolàs de casa m'ensenyava que havia escrit una mena de conte, amb lletra de pal, sobre si ell fos..., per exemple, cavaller. Doncs salvaria princeses. I la petita de casa, aquesta tarda tenia clar que les nenes ballen, i m'ho demostrava, i els nens, no.

Més enllà de tot això, relativament puntual o petit, després del dinar d'avui, donava voltes a la nostra capacitat d'elecció.

La passió és la resposta?

Mini poupurri

1. Anuncio al grandolàs de casa que durant el mes d'octubre estarem una setmana sense mare. Espero una reacció més aviat desolada, inconformista, revolucionària. Em contesta: "Ja està bé, així podrem beure unes cerveses, i vi,....". Em sembla que no l'estic ben educant.

2. Aquest matí, mentre espero que la seva mare acabi d'instal·lar la petita de casa amb la seva mestra, observo com una altra mare s'aproxima cap a la porta de l'escola renyant al seu fill de dos anys que plora. Diu més o menys així: "I tu, que ets, un nen o una nena? Els nens no ploren...". Francament, pensava que això ja no anava per aquí.

3. Hi ha petits problemes tècnics amb el bloc, però hores d'ara ja hi hauria d'haver penjada la primera selecció del Tot Poesia 2008. Mireu-vos-ho. http://totpoesia2008.blogspot.com

Optimisme

Mentre sopo i la progènie dorm, faig zapping.

Lorenzo Milà acomiada les notícies de TVE1.

"Volvemos mañana con más notícias. Quién sabe si algunas buenas".

Trobo que és un comiat genial. Sense comentaris.

Una mica de tot i de res

Us estalviaré detalls escabrosos de l'anàlisi regressiu de significació de la ideologia i la utopia amb el que estic embolicat per passar a les coses que realment importen:

- El grandolàs de casa ha comunicat avui a la seva mare que tenia, ell, el cap massa ple de coses i que n'havia de treure unes quantes. No m'extranya. Ahir al vespre, per exemple, mentre jo repetia ad infinitum la necessitat de fer un pipí abans d'anar a dormir (Albert Pla dixit), ell s'anava mirant la tassa del wàter com si totes les respostes de l'existència fossin allí dins. Vam trigar a anar a dormir...

- Ueps, aquest matí he dut la progènie a l'escola. En el moment d'obrir la porta d'accés a les aules d'Educació Infantil, hi havia 39 femelles (mares, àvies i alguna cangur) i tres mascles, pares, despistats...

- Diguem que, aquest cap de setmana, em va arribar una petita herència en forma de CDs. Entre d'altres, i perquè us en feu una idea, hi ha CDs de Paco Ibañez, Ovidi Montllor, Atahualpa Yupanqui, Chabela Vargas, Maria del Mar Bonet i alguns títols de música clàssica. No cal que digui que eren de la meva mare.

- Una cosa que no sé si feu vosaltres, però a la que jo m'he enganxat en els darrers temps. Una mica a l'atzar, obro un mes dels meus posts antics i els rellegeixo. Crec que no és vanitat. No m'agrado gaire alhora d'escriure (ni, ja ho sé, en unes quantes altres coses), però m'agrada veure que les coses van canviant. De vegades m'entristeixo, de vegades enyoro, o m'enrabio, o... De fet, si no fos així, aquest blog no tindria sentit, oi?

- Una de les coses que penso que hauria de millorar de mi mateix és la meva poca perspicàcia en les converses amb d'altri. Una vegada ho vaig escriure a la japonesa: Ànec que em parles / bocí de Ciutadella / i què em vols dir? Concretament avui, em volies dir alguna cosa?

Igualtat?

Avui, tornant a casa des de l'escola del grandolàs de la casa, ens hem quedat a jugar una estona en un parc.

Quan m'he decidit a comptar, els números eren: 33 f(e)melles (mares, àvies, cangurs,...) adultes i 4 mascles (pares) adults. Em crida l'atenció, no només la radical feminització de la cura de la nostra progènie sinó, a més a més, que tots els pares presents anàvem acompanyats d'una f(e)mella (ni tan sols nosaltres que mirem de tenir-ne una mica de cura, sabem fer-ho sols?).

Ja sé que és forçar una mica les dades existents, però...

P.S És evident que no sóc digne del nivell C...

Joies

Abans de dinar estava llegint un article titulat: "Misogina, la historia de un concepto", d'E. Bosch, V.A. Ferrer i M. Gili (totes dones, de la UIB). Us en deixo algunes perles en la versió original, suposo, de l'article.

Dels inicis:

"La mujer aprenda en silencio, en plena sumisión. No consiento que la mujer enseñe ni domine al marido, sino que se mantenga en silencio, pues..." San Pablo, Carta a Timoteo.u

"La mujer es la puerta del Diablo, la senda de la inquinidad, la picadura de la serpiente. En una palabra, un objeto peligroso." San Jerónimo, Padre de la Iglesia.


Del llibre Malleus Maleficarum (1486):

"... la mujer es un enemigo adulador y secreto... sus caras son como viento abrasador, y sus c¡vodes silbidos de serpiente; pero también aplican encantamientos nefastos a incontables hombres y animales..."

"Toda bruja procede de la lujuria carnal, que en las mujeres es insaciable... por lo cual, para satisfacer sus deseos copulan incluso con demonios."


En relació a l'amor cortés:

"... se trataba de un juego entre hombres con marcados rasgos misóginos. La mujer era considerada simplemente como un señuelo, una excusa, la falsa protagonista."

"... el papel de la dama consistía básicamente en resistirse a los envitesdel amado, haciendo tanto hincapié en el cortejo amoroso que el acto sexual en sí quedaba desvalorizado y el galanteo convertido en un fin en sí mismo... la mujer carecía de individualidad, era el hombre el que le adjudicaba toda una serie de virtudes."


I en conclusió:

"..., la herencia de Eva se ha ido transmitiendo a lo largo de la historia sin apenas cuestionamiento, siendo el substrato de una buena parte de la actitudes misóginas y, muy relacionadas con ella, de la permisividad de la violencia contra las mujeres·".

"Así, la imagén que se transmite a lo largo del tiempo es aquella que las considera como insaciables sexualmente, mentirosas, faltas de juicio, con lengua viperina, mentirosas innatas, crédulas e impresionables."


I, per acabar, el meu salt mortal:

I això és el que el Papa, el PP i la dreta més dreta europea troben a faltar als diferents projectes de Constitució Europea? Ecs!

Cimera de la UE

Vint-i-sis paios vestits foscos i Angela Merkel amb un vestit ataronjat. Quina foto! Ja sé que Alemanya és molta Alemanya, però...