No és cap referència a cap programa de tevetrés, la nostra. És el que fa moltíssima gent, nosaltres (la família) inclosos. Tres fragments.
Aquests dies llegeixo el "Quadern gris" de Pla. No ho faig d'una manera gaire endreçada. De moment vaig relliscant-hi, però tinc clar que d'aquí a uns dies m'hi agafaré per la data que em convingui. I anar fent. M'agrada. Vull dir que em sembla una prosa brillant. De fet, el Quadern gris figura que és un escrit de joventut, però polit per un Pla de seixanta anys. Hi trobo moltes gràcies, però potser m'hauria de fer una idea més general del perquè de tot plegat abans d'emetre judici (cosa que, ja sabeu, tampoc faré).
Som a un càmping a la Cerdanya (Grigri, tu ja saps on). Confirmo que el rotllo càmping no em va massa, però el petit s'hi està bé. Hi té cosinets una mica més grans, pot campar a la seva, té quatre llocs d'on penjar-se i fer cabrioles, etc. Els veïns no m'entusiasmen, les instal·lacions tampoc, però fa una mica de fresqueta al vespre i anem passant l'estona. Com que no sóc un home de gaire conversa he fet només una coneixença, Sara, de sis anys i mig. Tenim un nivell de conversa agradable.
Avui hem fet una excursió a veure llops. El millor de tot passar pel túnel de Puymorens (no sé ben bé com es diu). No tant pel túnel com per la noia que m'ha cobrat el peatge. Tant a l'anada com a la tornada m'ha dedicat tres paraules (bonjour, merci, au revoir) i n'he tingut ben bé prou per estimar-la una estonada. És que, no hem parlar gaire, però pronunciava el francés molt bé.
Abans no se m'acabi la connexió vaig a mirar si algun/a de vosaltres sou per aquí i heu escrit res.
31.7.07
19.7.07
Dijous matí
Dijous treballo a la tarda, la qual cosa em deixa el matí, especialment avui que la familia és a Bremen per uns dies, per fer tot de cosetes.
Em llevo, bloguejo una mica, em dutxo, vaig fins al centre, compro el "Quadern gris" de Josep Plà que aquest matí buscava a la nostra minibiblioteca i que, sorprenetment, no hi era. Esmorzo (no m'acabo el croissant, que no m'agrada gaire). I començo la llista d'encàrrecs. Demano que s'afanyin a venir a revisar l'aire condicionat que ja fa tres setmanes que esperem i les temperatures han pujat (no tinc gaire sort, el tècnic ja em trucarà quan em toqui). Vaig fins a una Caixa a revisar com està la cosa (i no està masa bé, on són els dinerons que jo em pensava que hi havia?). Em truca una amic (ara torno a Calders: "no eren amics en el gran sentit de la paraula, però passàven de l'esfera de simples coneguts"). He fet un segon café amb llet amb ell. Diu que està en fase "antisocial" i que no vindrà al sopar d'amigotes d'aquest vespre. Xerrem una bona estona. A continuació, vaig fins a una altra Caixa i, com a mínim aquí, les gestions estan al dia (per a qui em segueixi, finalment, hem aconseguir tancar un compte corrent de la meva mare!). Vaig fins a la ferreteria i hi compro mitja dotzena de bombetes de baix consum (i alt preu, tot s'ha de dir). Torno tranquil·lament cap al cotxe i, de camí, passo per una dependència municipal a saludar la noia que duu el bar de l'equipament, al company conserge i soluciono una petita coseta de feina que em tenia amoïnat. Agafo el cotxe i vaig cap a netejar-lo a un túnel de rentat on, després de molts anys i no gaires rentats, en toca un rentat gratuït (he escrit rentat tres vegades; u, perquè no ho veig normativament clar, i dos, pequè quedi clar que sóc net). Arribo a casa i col·loco les bombetes i, de pas, n'arreglo un parell que calia revisar. Em faig una orxata (sí, ja sé que les d'ampolla són una pena, però...). Se m'han fet quarts d'una i escric això.
Vaig fent cosetes, però et tinc ben present. Si tot va bé, tu estàs amb la cinquena. Duru!
P.S. Acabo de saber d'un petit ajornament. És igual. Duru!!!
Em llevo, bloguejo una mica, em dutxo, vaig fins al centre, compro el "Quadern gris" de Josep Plà que aquest matí buscava a la nostra minibiblioteca i que, sorprenetment, no hi era. Esmorzo (no m'acabo el croissant, que no m'agrada gaire). I començo la llista d'encàrrecs. Demano que s'afanyin a venir a revisar l'aire condicionat que ja fa tres setmanes que esperem i les temperatures han pujat (no tinc gaire sort, el tècnic ja em trucarà quan em toqui). Vaig fins a una Caixa a revisar com està la cosa (i no està masa bé, on són els dinerons que jo em pensava que hi havia?). Em truca una amic (ara torno a Calders: "no eren amics en el gran sentit de la paraula, però passàven de l'esfera de simples coneguts"). He fet un segon café amb llet amb ell. Diu que està en fase "antisocial" i que no vindrà al sopar d'amigotes d'aquest vespre. Xerrem una bona estona. A continuació, vaig fins a una altra Caixa i, com a mínim aquí, les gestions estan al dia (per a qui em segueixi, finalment, hem aconseguir tancar un compte corrent de la meva mare!). Vaig fins a la ferreteria i hi compro mitja dotzena de bombetes de baix consum (i alt preu, tot s'ha de dir). Torno tranquil·lament cap al cotxe i, de camí, passo per una dependència municipal a saludar la noia que duu el bar de l'equipament, al company conserge i soluciono una petita coseta de feina que em tenia amoïnat. Agafo el cotxe i vaig cap a netejar-lo a un túnel de rentat on, després de molts anys i no gaires rentats, en toca un rentat gratuït (he escrit rentat tres vegades; u, perquè no ho veig normativament clar, i dos, pequè quedi clar que sóc net). Arribo a casa i col·loco les bombetes i, de pas, n'arreglo un parell que calia revisar. Em faig una orxata (sí, ja sé que les d'ampolla són una pena, però...). Se m'han fet quarts d'una i escric això.
Vaig fent cosetes, però et tinc ben present. Si tot va bé, tu estàs amb la cinquena. Duru!
P.S. Acabo de saber d'un petit ajornament. És igual. Duru!!!
17.7.07
De bruixes
El vi i Nick Cave, m'han ajudat aquest vespre a fer un repàs, molt a l'atzar (o era a l'atzur?), no gens exhaustiu a una lectura pendent: "Bruixa de dol".
Per exemple, i més enllà de la divisa:
Perquè avui feia el seu ple
la lluna se'ns posa a taula.
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
M'he emborratxat de solitud.
Pujaré la tristesa dalt de les golfes
....
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
avui regna la lluna, amor,
i cap flor no es tanca.
Perquè venies sense armes
t'he obert les set portes del castell.
El cant a Salvat-Papasseit m'és evident a un munt de poemes.
pere, disculpa'm, si no he estat massa encertat.
Per exemple, i més enllà de la divisa:
Perquè avui feia el seu ple
la lluna se'ns posa a taula.
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
M'he emborratxat de solitud.
Pujaré la tristesa dalt de les golfes
....
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
avui regna la lluna, amor,
i cap flor no es tanca.
Perquè venies sense armes
t'he obert les set portes del castell.
El cant a Salvat-Papasseit m'és evident a un munt de poemes.
pere, disculpa'm, si no he estat massa encertat.
Llàgrima fàcil
No ens enganyem. Beure's una ampolla de vi per sopar i escoltar el "Can our love..." dels Tindersticks, hi ajuda molt.
12.7.07
De cançons (i no pas de tarteletes)
Diu que avui al vespre tornava jo de l'estació capa casa havent fet un servei de taxi quan he decidit posar la ràdio. RAC105, naturalemnt. Hi he enganxat, d'entrada, el It's raining again, dels Supertamp. Per qui no en recordi la lletra: http://www.sing365.com/music/lyric.nsf/It's-Raining-Again-lyrics-Supertramp/8928F71EF11D845B482569ED0019BF23
Reprodueixo un fragment de la novel·la "L'home manuscrit" de Manuel Baixauli que estic llegint ara mateix.
"La música popular que vomiten les ràdios no passa de ser manifestació impúdica, barroera, d'emocions íntimes. Molta cançó no és sinó plor, queixa, lament de criatura que no sap sofrir sola i que ens baveja. Sentir plors a la matinada, en la buidor mortuòria del dormitori, mentre tothom sura en la inconsciència i tu tens la ment lúcida, esquerda l'ànima. Molta cançó és, també, just el contrari:alegria, gresca, tàbola; i aquesta és pitjor, perquè enmig del silenci, enmigd e la fosca, enmig de la solitud sense límit de l'insomne, aquesta música de fetsa origina, per contrast, un agulló de clarividència, i et refrega per la cara el teu passat ridícul, el teu futur ombrívol, l'absurd d'allò que ets."
No m'acostumo a extendre gaire mai tant, però m'ha semblat que aquest cop valia la pena. D'una banda, perquè és una bona mostra d'un text ben escrit (des del meu modest punt de vista, naturalment) i de l'altre, perquè el tema "cançonetes que sentim per la ràdio i que ens evoquen X", és un tema que ha sortit més d'un cop per aquí.
No cal dir que no comprteixo estrictament l'opinió del personatge de la novel·la, però segurament una bona part de raó deu tenir.
Segons com, podria haver estat un tema de tertúlia, però ara ja l'he escrit aquí.
Per cert, ahir vam aconseguir baixar al Grec i veure al Comelade i al Cassasees fent de les seves. La setmana passada, amb la febrada del grandolàs de la casa ens vam perdre el "Conte d'Hivern". Dilluns de la propera setmana tinc entrades per anar veure, sobretot sentir, la Michel Nyman Band. De moment, un de tres. I encara no va ser l'acuació mes lluïda que els recordo, tampoc va estar gens malament. Un dels moments brillants, pere, va ser la interpretació de "Sense el ressó del dring", de Papasseit.
Reprodueixo un fragment de la novel·la "L'home manuscrit" de Manuel Baixauli que estic llegint ara mateix.
"La música popular que vomiten les ràdios no passa de ser manifestació impúdica, barroera, d'emocions íntimes. Molta cançó no és sinó plor, queixa, lament de criatura que no sap sofrir sola i que ens baveja. Sentir plors a la matinada, en la buidor mortuòria del dormitori, mentre tothom sura en la inconsciència i tu tens la ment lúcida, esquerda l'ànima. Molta cançó és, també, just el contrari:alegria, gresca, tàbola; i aquesta és pitjor, perquè enmig del silenci, enmigd e la fosca, enmig de la solitud sense límit de l'insomne, aquesta música de fetsa origina, per contrast, un agulló de clarividència, i et refrega per la cara el teu passat ridícul, el teu futur ombrívol, l'absurd d'allò que ets."
No m'acostumo a extendre gaire mai tant, però m'ha semblat que aquest cop valia la pena. D'una banda, perquè és una bona mostra d'un text ben escrit (des del meu modest punt de vista, naturalment) i de l'altre, perquè el tema "cançonetes que sentim per la ràdio i que ens evoquen X", és un tema que ha sortit més d'un cop per aquí.
No cal dir que no comprteixo estrictament l'opinió del personatge de la novel·la, però segurament una bona part de raó deu tenir.
Segons com, podria haver estat un tema de tertúlia, però ara ja l'he escrit aquí.
Per cert, ahir vam aconseguir baixar al Grec i veure al Comelade i al Cassasees fent de les seves. La setmana passada, amb la febrada del grandolàs de la casa ens vam perdre el "Conte d'Hivern". Dilluns de la propera setmana tinc entrades per anar veure, sobretot sentir, la Michel Nyman Band. De moment, un de tres. I encara no va ser l'acuació mes lluïda que els recordo, tampoc va estar gens malament. Un dels moments brillants, pere, va ser la interpretació de "Sense el ressó del dring", de Papasseit.
4.7.07
Incomoditats
Ara fa uns dies que fa força més calor.
A la nit, busco la fresca al sofà del menjador.
Hi faig tota mena d'acrobàcies.
No parlo de la feina, no.
I, a la tertúlia, es parla dels polítics (i de les polítiques)
A la nit, busco la fresca al sofà del menjador.
Hi faig tota mena d'acrobàcies.
No parlo de la feina, no.
I, a la tertúlia, es parla dels polítics (i de les polítiques)
2.7.07
Suspicious minds
Ahir a quarts de deu vaig posar, com molts de dies, RAC105, per fer adormir la petita a les meves espatlles.
Sonava el "suspicious minds" d'Elvis Presley.
No sóc Elvis, quedi clar, però alguna de les coses que diu, em sonen.
Per a qui no se la sàpiga...
http://www.youtube.com/watch?v=FImwVKsBfEM
P.S. Al migdia anava amb pressa. Al vespre he trobat aquest altre. Compareu, si us ve de gust.
http://www.youtube.com/watch?v=790txAGaccQ&mode=related&search
Sonava el "suspicious minds" d'Elvis Presley.
No sóc Elvis, quedi clar, però alguna de les coses que diu, em sonen.
Per a qui no se la sàpiga...
http://www.youtube.com/watch?v=FImwVKsBfEM
P.S. Al migdia anava amb pressa. Al vespre he trobat aquest altre. Compareu, si us ve de gust.
http://www.youtube.com/watch?v=790txAGaccQ&mode=related&search
Subscriure's a:
Missatges (Atom)