17.7.07

De bruixes

El vi i Nick Cave, m'han ajudat aquest vespre a fer un repàs, molt a l'atzar (o era a l'atzur?), no gens exhaustiu a una lectura pendent: "Bruixa de dol".

Per exemple, i més enllà de la divisa:

Perquè avui feia el seu ple
la lluna se'ns posa a taula.

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!

M'he emborratxat de solitud.

Pujaré la tristesa dalt de les golfes
....
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

avui regna la lluna, amor,
i cap flor no es tanca.

Perquè venies sense armes
t'he obert les set portes del castell.

El cant a Salvat-Papasseit m'és evident a un munt de poemes.


pere, disculpa'm, si no he estat massa encertat.

7 comentaris:

anna g. ha dit...

Deu ser fruit de l'atzar (o de l'atzur?) però aquesta tarda he agafat de la biblioteca "El meu amor sense casa", un llibre i cedé amb la tria de poemes de Maria-Mercè Marçal a càrrec de Cinta Massip, la qual els posa veu juntament amb la guitarra de Toti Soler :)

Albert ha dit...

Aquest dies, no sé pequè, en vaig ple de coincidències. Petó, bitxo.

miquel ha dit...

Totalment encertat. Llegir i sentir la M. M. (amb ella i/o a través d'ella) sempre ve de gust i dóna alegria i llibertat -després les coses van com van-.
I escoltar la guitarra d'en Toti Soler (no necessàriament amb els seus poemes) és un bon complement.

miquel ha dit...

I tens raó, però em quedo amb la M. M., per qüestions òbvies que tu entens.

Grigri ha dit...

Jo no hi entenc ni un borrall de poesia. Crec que el meu caparró no està gens preparat per saber gaudir-ne. Suposo que, com en tantes altres expressions artístiques(música, òpera, escultura, pintura..) primer cal passar per un mínim aprenentatge que permeti saber què es té entre mans, per poder disfrutar.
En qualsevol cas, he de dir que els fragments que has compartit amb nosaltres els trobo ben bonics.

nimue ha dit...

que bonica la MM, que rebonica...

Albert ha dit...

En el meu cas es tractava només de lectura, però celebro no haver-la espifiat.

Grigri, no en sóc pas un teòric jo d'això e la poesia, o sigui que no sé gaire què dir-te del teu plantejament, però en línies generals, em sembla encertat. A part de qui ja hi està avesat, per la raó que sigui, una mica d'acostar-s'hi, fer unes quantes lectures, etc., em smebla un bon procediment. De totes maneres, també t'he de dir que, quan jo m'hi aproximar pasava, diguem-ne, per una fase molt sensible (la qual cosa hi ajuda encara molt més).

sí senyora, nimue, rebonic el que escrivia, més no puc dir.