19.6.10

Comunicació i emoció

Diuen que, per comunicar, el que és més important de tot, és fer-ho amb sentiment.

Si jutjo la meva comunicativitat pel número de comentaris als meus darrers missatges, estic arreglat.

A veure si aquest us agrada més.

16.6.10

Goodbye....

Per variar, a la ràdio posen cançons que em diuen coses.

La d'avui no la subscric gens ni mica en tota l'extensió de la seva lletra, però algunes frases concretes i el sentiment general...

En deixo un link a youtube amb la traducció al castellà incorporada per als (i les) qui tinguin un nivell d'anglès justet, com el meu.

11.6.10

No ens deixen...

Entro per la porta de l'edifici on treballo i em trobo un exresponsable polític del meu servei, xerrant amb un company. Els saludo amb presses.

Dos o tres minuts més tard, torno a passar per la mateixa porta en sentit contrari. Només hi trobo el company de feina.

Molt breument, em pregunta si sé que la dona de l'exresponsable ja citat, una senyora gran, s'està morint de càncer. M'explica, tangencialment, que, malgrat que hi està conformada, ha de fer tractament.

I continua: "No ens deixen anar, ni venir; ni casar, ni estudiar; ni viure, ni morir". I em desitja un bon cap de setmana.

En general, jo sóc dels qui creu que les coses, endreçadetes i reglamentadetes, estan molt millor; però de vegades....

4.6.10

Això importa? (*)

Marxo cap a Patum amb el cor una mica encongit.

Ahir va morir una coneguda. Encara no tenia la quarentena (*). Deixa dues filles: una de petita i l'altra ja adolescent (*). Se'ns l'ha endut un càncer (*). No era pas una meva gran amistat, però me l'apreciava (*).Ha viscut la vida, en molts aspectes, intensament (*).

Suposo que ara toca dir allò de que descansi en pau, o qualsevol cosa d'aquestes (*).

A reveure, S.