Entro per la porta de l'edifici on treballo i em trobo un exresponsable polític del meu servei, xerrant amb un company. Els saludo amb presses.
Dos o tres minuts més tard, torno a passar per la mateixa porta en sentit contrari. Només hi trobo el company de feina.
Molt breument, em pregunta si sé que la dona de l'exresponsable ja citat, una senyora gran, s'està morint de càncer. M'explica, tangencialment, que, malgrat que hi està conformada, ha de fer tractament.
I continua: "No ens deixen anar, ni venir; ni casar, ni estudiar; ni viure, ni morir". I em desitja un bon cap de setmana.
En general, jo sóc dels qui creu que les coses, endreçadetes i reglamentadetes, estan molt millor; però de vegades....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada