30.6.07

Lluna plena

Aquesta lluna plena vermella, de la que nimue i Xurri em recorden l'existència, et fa present en els meus pensaments, a tu i a la teva lluita. Ànims, per quarta vegada.

26.6.07

Inclinació a la família monoparental, o no.

Són quarts de deu del vespre i poso a dormir el grandolàs de la casa, que fa dies que no ho feia.

Tenim la següent conversa.

Jo - I tu, quan siguis gran, què voldràs ser?
Ell - Papa.
Jo - Bufa! I voldràs tenir nens?
Ell - Sí.
Jo - Doncs, sense presses, però haurem d'anar buscat mama, oi?
Ell - No, sol.

Si en farem de coses complicades!

Per sort, vint minuts i un biberó més tard, i sense haver-ne tornat a parlar, el grandolàs de la casa ha canviat d'opinió. Ara vol que la mama sigui J, una bessoneta de la seva classe.

M'estarà sortint un nen una mica baliga-balaga?


A la tertúlia es parla del sentit de la vida...

14.6.07

De la lluna parlàvem


Perquè avui divendres, precisament, és lluna nova i no plena.

De Salvat-Papasseit (els qui hi tingueu accés, versió cantada per Ovidi Montllor)


Poema sense acabar

Quin doll d'aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s'afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d'aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa e! pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells
agafen el son.

Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera
lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.

Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.


P.S. I a la tertúlia parlen de religió...

13.6.07

Lectures d'estiu

No falta gaire perquè arribi l'estiu (cap al 21 de juny em penso). Com que ja he acabat exàmens, em faig la proposta (que seria jo sense llistes?) de llibres per atacar aquest estiu, en el benentès que me n'hi caben més, i que estic obert a noves propostes.

He començat "Viatge amb Heròdot" d'un polonès (ara no tinc el llibre aquí). Va ser un regal una mica sorpresa d'una meva germana. Més sorpresa és que m'estigui agradant molt. Ja en parlaré més endavant, probablement, però les observacions i reflexions d'aquest periodista viatger méstan agradant, i molt. La segona, per exemple, sobre el significat de la Gran Muralla Xinesa i de les muralles en general.

Recomanats per blogaires tinc "Vida privada", de Josep M de Sagarra i "Travesuras de una niña mala", de Mario Vargas Llosa. Del primer només n'he llegit la contracoberta. Digueu-me agosarat, però els qui us hi enteneu, considereu que es tracta d'un antecedent de "Mirall Trencat" de la Rodoreda i, fins i tot, de la "Ciudad de los prodigios" de Mendoza?

També tinc a la pila del greix i aviso que encara he d'engreixr més aquesta pila, del "Dues vides" de V. Seth. Resulta que aquest senyor va escriure tot un clàssic (aquí hi ha una mena de broma absurda, perquè el seu primer llibre tenia la músca clàssica de fons) que, ami, per coses que em passaven a la vida en aquella època, em va tocar molt. Miraré a veure si aquest cop, em torna a enganxar.

I l'últim de la pila, i dels últims de pendents de la nostra minibiblioteca, és "Morta Roma" de W. Koeppen. És d'aquells llibres dels que no en sé res, però un dia, a la meva llibreria preferida que ara mateix no ho és tant, me'l vaig comprar sense volta ni solta.

Apa, es tornen a acceptar recomanacions.

7.6.07

Coses

Com sempre, passen coses.

He acabat aquesta ronda d'exàmens. N'he fet tres. Perquè en tingueu un exemple, la pregunta a desenvolupar d'avui era: "Opus Dei i Compañía de Jesús. Paralelismos i competencia". I apa, a escriure. Encara trigaré tres o quatre setmanes a saber-ne els resultats. Fins aleshores, no tornaré a estudiar.

Aquesta darrera setmana, a trocets, he llegit "El mesuramentdel món" de D. Kehlmann. Una història novel·lada de científics positivistes de l'Alemanya de lla Il·lustració. Curiós i una equivocació total, alhora. Diuen que és una novel·la que enganxa, divertida, entretinguda i que crea addicció. En fi, gaire pesada no és, però de vegades.... Ara que hi penso, serà perquè l'escriptor és alemnay? No m'agraden els tòpics, però de vegades...

El grandolàs de la casa ha heretat, entre d'alters coses, la dualitat característica del seu pare. A mitja tarda, el gat de cals avis surt disparat i el meu petit darrera. Quan torna diu: "Cullons! El gat ha anat al riu". Tots quedem una mica estabornits. Al vespre el poso al llit i lli dic: "T'he dit avui que t'estimo?". I em contesta tot dolcet: "Sí, carinyo".

Propòsits. Amb això dels exàmens acabats em trec un pes de sobre i em proposo recativar el meu flickr, sobretot a nivell d'estructurar perquè el vull fer servir (en realitat, què vull dir) i organitzar-lo. També penso passar més sovint per la tertúlia. Mirar els vostres blogs, ho vaig fent, però a partir d'ara, més.

Ara, tot plegat serà a partir de dilluns. A partir de demà hi ha Patum i el borinot de la casa m'exigeix d'anar-hi. Demà divdnres la infantil, dissabte algun pasacarrer i diumenge la de lluiment. Per no ser berguedà i que el rotllo tradicional, tampoc m'estusiasma, trobo que Déu n'hi dó. És allò de les dues tasses de caldo. En fi,...

Pel final, com sempre, la més important. Avui has tingut tercera sessió de lluita. No t'he dit que t'estimo perquè no toca i perquè em penso que prou bé que ho saps. Per si de cas, ho deixo escrit aquí. Sort.

2.6.07

Una valoració més

Sense cap mena de pretensió d'exhaustivitat, més aviat al contrari, la meva valoració de les eleccions municpals d'ara fa pràcticament una setmana és la d'extranyesa.

Ja sé que ha ana poca gent a votar. Com que sóc partidari de la multicausalitat, només diré que em penso que n'hi ha unes quantes de causes. Però això de que sigui culpa de la llei electoral i dels qui manen a Catalunya hores d'ara, i que es reclami la reforma de la Llei coma solució, em produeix estranyesa. De fet, que jo sàpiga, Catalunya és l'única, o de les poques, comunitats autònomes que no té una llei electoral pròpia. Que la reclami qui no la va posar en marxa en el seu moment, CiU i bé que li anava la que hi ha, em produeix estranyesa. Desafecció? Segur. Llistes obertes, doble volta, votacions directes a 'alcaldia? No tinc la vareta màgica jo, naturalment, però com a mínim cal recordar que, tot i que les votacions em semblem importants, votar no és l'única manera de participar i sembla que hi ha qui se n'oblida.

Que ERC ha patit una forta pèrdua de vots i que ara ha de tornar a l'equidistància i no pactar tant amb PSC, i sovint amb IC-V, ho trobo relativament normal. El que em produeix estranyesa és que encara ens diguin que això ho fan pensant en la ciutadania. Pensen en el seu partit i per avall, a Barcelona i a molts d'altres llocs. I això de les CUP, "se siente", però no busqueu només els culpables fora. Aclariu la consigna i, després, que es reflexi al territori.

Em produexi estranyesa veure a l'Hereu i al Montilla celebrant els resultats. Potser sí que seguiran governant a Barcelona (en minoria?), però que s'hi apliquin una mica més i s'aproximin a la gent, perquè els pot caure la casa al damunt ben aviadet si les tendències no canvien. I espera, que potser Girona tampoc serà socialista.

Una certa estranyesa també que el Saura i la Mayol no se sàpiguen explicar millor. Que la vessin tant sovint. Que s'hagin d'inventar explicacions kafkianes per a tot. Camats, ara perquè estàs embarassada, tinc entès, però quan t'hi puguis dedicar: relleu a IC-V!

Dels qui no han tret representació o és molt puntual, no en puc dir gaire res. Els Ciutadans/Ciudadanos no em cauen massa bé. M'alegro que contiuïin fora del sidral. Jo crec que per aportar confrontació, no cal posar-s'hi. Les candidatures xenòfobes, crec que s'han de llegir en el seu àmbit concret. Alguna cosa s'hi haurà de fer.

Al meu nivell més local, la veritat, és que els resultats no m'ha produit gaire estranyesa. Ara bé, amb pocs retocs, i malgrat la nostra especificitat, podria aplicar la majoria de les coses que acabo de dir de cada partit

I el que ja sabia tothom. Ara, a repartir el pastís. Jo et dono això a canvi d'alló altre. Tu em fas costat aquí i jo et poso unes cadiretes allà. Etc. I a sobre encara tenen la barra de mig amagar-ho i dir que no ho fan!

Ei, que vaig anar a votar i que, fins que ningú em proposi un altre sistema de funcionament de tot plegat, m'hauré de conformar amb aquest. És com allò de les eleccions a dues voltes. Entre dos dolents, el menys pitjor.

Una mica negatiu, potser sí que ho he estat, però és que....