Per variar, a la ràdio posen cançons que em diuen coses.
La d'avui no la subscric gens ni mica en tota l'extensió de la seva lletra, però algunes frases concretes i el sentiment general...
En deixo un link a youtube amb la traducció al castellà incorporada per als (i les) qui tinguin un nivell d'anglès justet, com el meu.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
16.6.10
24.5.10
Tot desenvolupant el post anterior
Em passa sovint que els posts que penjo aquí no acaben de ser especilament entendors (críptics, em deia Violette, fa uns mesos).
Això em passa, potser, de vegades, perquè hi ha coses que no m'atreveixo a dir del tot, d'altres cops perquè penso que és millor que els lectors i les lectores del bloc, puguin jugar i interpretar el que s'hi diu a la seva mida o, en ocasions, perquè no m'explico prou bé o perquè ni jo mateix sé gaire què vull dir.
He decidit fer un esforç clarificador amb el meu darrer post sobre la cançó d'U2.
Diré que, resumint la cançoneta, el tema central és l'afirmació que "no puc viure amb tu, ni sense tu".
Per tant, un dels dos punts de vista que apunto al post és mirar la vida en relació AMB (1) la persona X que es consideri. L'altra punt de vista és mirar la vida SENSE (2) la persona en qüestió. No sempre és fàcil fer tots dos exercicis (normalment, és fàcil fer-ne un, el real, i no tant l'altre, l'imaginari).
Però la cançó té, com a mínim, una altra variable. El "you", que pot ser X, Y o Z (per no allargar-nos massa). Això ja começa a complicar la cosa, perquè ara, se'ns multipliquen els objectes sobre on posar el punt de vista. I, és evident, que imaginar cadascuna d'aqueste situacions es pot allargar molt.
La conclusió de tot plegat però, i per no allagar-nos excessivament, és que sí, que la cançoneta està molt bé, però que un servidor es veu altament capacitat per a les situacions següents: X1, X2, Y1, Y2, Z1, Z2 i així, ad infintum.
M'he explicat millor? Ei, consti que la cançó m'agrada molt ;-)
Això em passa, potser, de vegades, perquè hi ha coses que no m'atreveixo a dir del tot, d'altres cops perquè penso que és millor que els lectors i les lectores del bloc, puguin jugar i interpretar el que s'hi diu a la seva mida o, en ocasions, perquè no m'explico prou bé o perquè ni jo mateix sé gaire què vull dir.
He decidit fer un esforç clarificador amb el meu darrer post sobre la cançó d'U2.
Diré que, resumint la cançoneta, el tema central és l'afirmació que "no puc viure amb tu, ni sense tu".
Per tant, un dels dos punts de vista que apunto al post és mirar la vida en relació AMB (1) la persona X que es consideri. L'altra punt de vista és mirar la vida SENSE (2) la persona en qüestió. No sempre és fàcil fer tots dos exercicis (normalment, és fàcil fer-ne un, el real, i no tant l'altre, l'imaginari).
Però la cançó té, com a mínim, una altra variable. El "you", que pot ser X, Y o Z (per no allargar-nos massa). Això ja começa a complicar la cosa, perquè ara, se'ns multipliquen els objectes sobre on posar el punt de vista. I, és evident, que imaginar cadascuna d'aqueste situacions es pot allargar molt.
La conclusió de tot plegat però, i per no allagar-nos excessivament, és que sí, que la cançoneta està molt bé, però que un servidor es veu altament capacitat per a les situacions següents: X1, X2, Y1, Y2, Z1, Z2 i així, ad infintum.
M'he explicat millor? Ei, consti que la cançó m'agrada molt ;-)
11.12.09
Cançons de la ràdio...
Poso la ràdio i, comme d'habitude, me l'ensopeguen.
Gerard Quintana i companyia, crec, canten "El far del Sud".
Dubto si acabar el post amb un "no canviaré mai", "estic ben tou" o amb un "sense comentaris".
Cadascú que triï. A la vostra conveniència.
Gerard Quintana i companyia, crec, canten "El far del Sud".
Dubto si acabar el post amb un "no canviaré mai", "estic ben tou" o amb un "sense comentaris".
Cadascú que triï. A la vostra conveniència.
12.11.09
Tothom parla de tu
En les darreres hores i en diverses emisores de ràdio he escoltat a Rosana, Loquillo, Bono i The Corrs, etc.
Us heu fixat que les seves cançons, bàsiament, diuen/canten la mateixa cosa?
És qüestió de les emissores, dels grups que hi surten, del qui escolta,...
Una mica més ben desenvolupat i presentat, seria un tema per la tertúlia, si no fos que va morir fa temps....
P.S. He decidit canviar el títol ara fa una estona. I ja està fet.
Us heu fixat que les seves cançons, bàsiament, diuen/canten la mateixa cosa?
És qüestió de les emissores, dels grups que hi surten, del qui escolta,...
Una mica més ben desenvolupat i presentat, seria un tema per la tertúlia, si no fos que va morir fa temps....
P.S. He decidit canviar el títol ara fa una estona. I ja està fet.
6.7.09
13.11.08
Slowly
Digueu-me diplodocus i jo us diré que no faig meva tota la lletra de la cançó, però....
http://www.youtube.com/watch?v=NEWU2bCHcUo&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=NEWU2bCHcUo&feature=related
13.10.08
eighties
O més concretament l'any 84.
Jo estava una mica massa ocupat en una meva adolescència endarrerida, o tardana, o llarguíssima.
Mentrestant, la meva banda sonora hauria d'haver estat:
http://www.youtube.com/watch?v=Vw5Vcnjv5Bo
o
http://www.youtube.com/watch?v=rf36v0epfmI&feature=related
o
http://www.youtube.com/watch?v=yMW1loCBKcs&feature=related
Hi ha coses, com ara l'estil, que milloren amb el temps.
El missatge però, és el que sempre ha estat.
Jo estava una mica massa ocupat en una meva adolescència endarrerida, o tardana, o llarguíssima.
Mentrestant, la meva banda sonora hauria d'haver estat:
http://www.youtube.com/watch?v=Vw5Vcnjv5Bo
o
http://www.youtube.com/watch?v=rf36v0epfmI&feature=related
o
http://www.youtube.com/watch?v=yMW1loCBKcs&feature=related
Hi ha coses, com ara l'estil, que milloren amb el temps.
El missatge però, és el que sempre ha estat.
2.10.08
Autonomia musical?
Pujo cap al Berguedà amb "The boatmasn's call" de Nick Cave and the bad seeds de fons.
Baixo amb el "Black market music" de Placebo bastant més alt.
Des de Terrassa i fins a casa escolto el Let down i el No surprises de l'OK Computer dels Radiohead.
És un exemple de poca autonomia, pero molt aprofitada.
Baixo amb el "Black market music" de Placebo bastant més alt.
Des de Terrassa i fins a casa escolto el Let down i el No surprises de l'OK Computer dels Radiohead.
És un exemple de poca autonomia, pero molt aprofitada.
6.6.08
Exàmens, llibres i Shrek
Ja he fet els dos exàmens. El primer, técnicas avanzadas de investigación social (part qualitativa) em va anar força bé, crec; el segon, sociología del conocimiento, més justet, però espero aprovar. Si tot va bé, d'aquí a tres setmanes ja seré un llicenciat en Sociologia més.
Tant si aprovo com si no, que és important però no ho és tot; m'he tret un bon pes del damunt. Ara em toca dedicar-me una mica més a la feina i molt a la descendència, perquè la seva mare pugui dedicar-se a preparar un altre combat universitari, finalment, per una plaça.
En veient que l'estiu s'aproxima i que necessito tornar a llegir, m'he fet una llista de possibles.
- "El port de les aromes", de John Lanchester.
- "La plaça del diamant", de Mercè Rodoreda.
- "Estambul", d'Orhan Pamuk.
- "Tu rostro mañana" (trilogia), de Javier Marías.
- "Incerta Glòria", de Joan Sales.
- "Madame Bovary", de Gustav Flaubert.
Tinc a mitges el segon volum dels "Assaigs" de Michel de Montaigne i "Vida y destino", de Vasili Grossman.
Com que sé que no triomfaré en tots i cadscun d'ells i que em falten coses, s'admeten comentaris i suggeriments, tant sobre les lectures triades com sobre les que em recomanaríeu.
No sé pas si ja el tens "controlat", però aquest link és, especialment, per nimue: http://www.youtube.com/watch?v=0MHPrfF4R7k Espero que t'agradi.
Tant si aprovo com si no, que és important però no ho és tot; m'he tret un bon pes del damunt. Ara em toca dedicar-me una mica més a la feina i molt a la descendència, perquè la seva mare pugui dedicar-se a preparar un altre combat universitari, finalment, per una plaça.
En veient que l'estiu s'aproxima i que necessito tornar a llegir, m'he fet una llista de possibles.
- "El port de les aromes", de John Lanchester.
- "La plaça del diamant", de Mercè Rodoreda.
- "Estambul", d'Orhan Pamuk.
- "Tu rostro mañana" (trilogia), de Javier Marías.
- "Incerta Glòria", de Joan Sales.
- "Madame Bovary", de Gustav Flaubert.
Tinc a mitges el segon volum dels "Assaigs" de Michel de Montaigne i "Vida y destino", de Vasili Grossman.
Com que sé que no triomfaré en tots i cadscun d'ells i que em falten coses, s'admeten comentaris i suggeriments, tant sobre les lectures triades com sobre les que em recomanaríeu.
No sé pas si ja el tens "controlat", però aquest link és, especialment, per nimue: http://www.youtube.com/watch?v=0MHPrfF4R7k Espero que t'agradi.
1.6.08
Del got mig buit i mig ple
Em remeto, només de refiló, a un post de Xurri titulat "No me rayes", on l'autora del bloc descriu brillantment algunes coses de la condició humana.
La meva compi em recomana el llibre que acaba de llegir de David Trueba, "Saber perder". Als agraiments, Trueba esmenta una màxima que, diu, s'esforça a seguir. En italià, diu: "non piangere, coglione, ridi e vai...". La traducció al català que n'he fet, potser completament equivocada, diu: "no et planyis, collons, riu i per avall...". No sé si algú amb uns mínims coneixements d'italià em verificarà l'encert de la traducció. Independentment de la seva exactitud, quan veig el got mig ple, és una frase que resum prou bé una meva cosmovisió.
Paral·lelament, veig per enèssima vegada amb l'hereu de casa, el primer Shrek. No reconec qui és l'intèrpret del fragment de la versió de l'Hallelujah del Cohen que hi surt, però reflecteix també molt bé un altre meu estat d'ànim que més aviat coincideix amb l'apreciació del got mig buit. Us en deixo un enllaç youtube per qui vulgui escoltar-ne la versió de Buckley que m'agrada: http://www.youtube.com/watch?v=6Nppm-hKQxw&feature=related.
De vegades yin, de vegades yang, suposo.
La meva compi em recomana el llibre que acaba de llegir de David Trueba, "Saber perder". Als agraiments, Trueba esmenta una màxima que, diu, s'esforça a seguir. En italià, diu: "non piangere, coglione, ridi e vai...". La traducció al català que n'he fet, potser completament equivocada, diu: "no et planyis, collons, riu i per avall...". No sé si algú amb uns mínims coneixements d'italià em verificarà l'encert de la traducció. Independentment de la seva exactitud, quan veig el got mig ple, és una frase que resum prou bé una meva cosmovisió.
Paral·lelament, veig per enèssima vegada amb l'hereu de casa, el primer Shrek. No reconec qui és l'intèrpret del fragment de la versió de l'Hallelujah del Cohen que hi surt, però reflecteix també molt bé un altre meu estat d'ànim que més aviat coincideix amb l'apreciació del got mig buit. Us en deixo un enllaç youtube per qui vulgui escoltar-ne la versió de Buckley que m'agrada: http://www.youtube.com/watch?v=6Nppm-hKQxw&feature=related.
De vegades yin, de vegades yang, suposo.
18.4.08
From Placebo's "Black Market Music"
I'm careful not to fall
I have to climb your wall
'Cause you're the one
Who makes me feel much taller than you are
I'm just a peeping tom
On my own for far too long
Problems with the booze
Nothing left to lose
--------------------
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
--------------------
The face that fills the hole
That stole my broken soul
The one that makes me seem to feel much taller than you are
I'm just a peeping tom
On my own for far too long
Troubles with the gear
Nothing left to fear
--------------------
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
--------------------
With every bet I lost
And every trick I tossed
You're still the one who makes me feel much taller than you are
I'm just a peeping tom
On my own for far too long
Problems with the booze
Nothing left to lose
--------------------
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
I'm weightless... I'm bare
I'm faithless... I'm scared
--------------------
I'm scared
I'm scared
I'm scared
I'm scared.
--------------------
27.11.07
Una mica de tot i de res
Us estalviaré detalls escabrosos de l'anàlisi regressiu de significació de la ideologia i la utopia amb el que estic embolicat per passar a les coses que realment importen:
- El grandolàs de casa ha comunicat avui a la seva mare que tenia, ell, el cap massa ple de coses i que n'havia de treure unes quantes. No m'extranya. Ahir al vespre, per exemple, mentre jo repetia ad infinitum la necessitat de fer un pipí abans d'anar a dormir (Albert Pla dixit), ell s'anava mirant la tassa del wàter com si totes les respostes de l'existència fossin allí dins. Vam trigar a anar a dormir...
- Ueps, aquest matí he dut la progènie a l'escola. En el moment d'obrir la porta d'accés a les aules d'Educació Infantil, hi havia 39 femelles (mares, àvies i alguna cangur) i tres mascles, pares, despistats...
- Diguem que, aquest cap de setmana, em va arribar una petita herència en forma de CDs. Entre d'altres, i perquè us en feu una idea, hi ha CDs de Paco Ibañez, Ovidi Montllor, Atahualpa Yupanqui, Chabela Vargas, Maria del Mar Bonet i alguns títols de música clàssica. No cal que digui que eren de la meva mare.
- Una cosa que no sé si feu vosaltres, però a la que jo m'he enganxat en els darrers temps. Una mica a l'atzar, obro un mes dels meus posts antics i els rellegeixo. Crec que no és vanitat. No m'agrado gaire alhora d'escriure (ni, ja ho sé, en unes quantes altres coses), però m'agrada veure que les coses van canviant. De vegades m'entristeixo, de vegades enyoro, o m'enrabio, o... De fet, si no fos així, aquest blog no tindria sentit, oi?
- Una de les coses que penso que hauria de millorar de mi mateix és la meva poca perspicàcia en les converses amb d'altri. Una vegada ho vaig escriure a la japonesa: Ànec que em parles / bocí de Ciutadella / i què em vols dir? Concretament avui, em volies dir alguna cosa?
- El grandolàs de casa ha comunicat avui a la seva mare que tenia, ell, el cap massa ple de coses i que n'havia de treure unes quantes. No m'extranya. Ahir al vespre, per exemple, mentre jo repetia ad infinitum la necessitat de fer un pipí abans d'anar a dormir (Albert Pla dixit), ell s'anava mirant la tassa del wàter com si totes les respostes de l'existència fossin allí dins. Vam trigar a anar a dormir...
- Ueps, aquest matí he dut la progènie a l'escola. En el moment d'obrir la porta d'accés a les aules d'Educació Infantil, hi havia 39 femelles (mares, àvies i alguna cangur) i tres mascles, pares, despistats...
- Diguem que, aquest cap de setmana, em va arribar una petita herència en forma de CDs. Entre d'altres, i perquè us en feu una idea, hi ha CDs de Paco Ibañez, Ovidi Montllor, Atahualpa Yupanqui, Chabela Vargas, Maria del Mar Bonet i alguns títols de música clàssica. No cal que digui que eren de la meva mare.
- Una cosa que no sé si feu vosaltres, però a la que jo m'he enganxat en els darrers temps. Una mica a l'atzar, obro un mes dels meus posts antics i els rellegeixo. Crec que no és vanitat. No m'agrado gaire alhora d'escriure (ni, ja ho sé, en unes quantes altres coses), però m'agrada veure que les coses van canviant. De vegades m'entristeixo, de vegades enyoro, o m'enrabio, o... De fet, si no fos així, aquest blog no tindria sentit, oi?
- Una de les coses que penso que hauria de millorar de mi mateix és la meva poca perspicàcia en les converses amb d'altri. Una vegada ho vaig escriure a la japonesa: Ànec que em parles / bocí de Ciutadella / i què em vols dir? Concretament avui, em volies dir alguna cosa?
8.11.07
U2
Avui escoltava el "With or without you" dels U2 a no sé quina ràdio.
Jo no seria tan radical, però costa, de viure, segons com.
Jo no seria tan radical, però costa, de viure, segons com.
12.10.07
La bèstia de l'escenari
Ahir dijous a la nit, potser per celebrar la revetlla de la Hispanitat, vaig anar a veure el nou espectacle d 'Albert Pla, "Vida y milagros".
De fet, nou, no ho és gaire, perquè és una recuperació de diverses cançons de la seva discografia. Ara bé, la formació (fantàstica) amb la que s'acompanya, permet noves adaptacions de les cançons, sense posar-les cap per avall.
El millor de tot és la recuperació de la declaració d'intencions al començament de l'espectacle: "som aquí per cantar cançons", que em va tranquilitzar d'entrada.
Pla és una bèstia dalt de l'escenari i ahir va actuar, però sobretot, va cantar les seves cançons, cosa que havia oblidat una mica en l'anterior espectacle.
No ho he dit encara, però la performance d'ahir al vespre tenia un valor afegit. Pla actuava al Teatre-Auditori de Sant Cugat que, més o menys, és com anar a jugar a camp contrari. En aquest sentit, el públic assistent no era l'habitual de la sala (on era l'habitual setena fila?) i, en canvi, era més el propi de Pla (amb alguna excepció, oi, senyora diputada al Congrés de Madrid?).
En fi, Pla va cantar i representar algunes de les cançons més conegudes del seu repertori; algunes més crítiques amb el sistema, d'altres més crítiques amb nosaltres mateixes, les persones; unes més trecades, d'altres un pél més tendres, alguna d'incendiària, etc.
L'espectacle incorpora un parell de parèntesis, on Pla deu aprofitar per beure i descansar, que són per al lluiment dels seus acompanyants. En aquest sentit vaig trobar a faltar una actuació individual de la polifacètica Judit Farrés.
No té més importància. Tant si coneixeu Albert Pla com si no el coneixeu gaire, crec que és un espectacle molt recomenable. Si us passa a la vora, aneu-hi.
De fet, nou, no ho és gaire, perquè és una recuperació de diverses cançons de la seva discografia. Ara bé, la formació (fantàstica) amb la que s'acompanya, permet noves adaptacions de les cançons, sense posar-les cap per avall.
El millor de tot és la recuperació de la declaració d'intencions al començament de l'espectacle: "som aquí per cantar cançons", que em va tranquilitzar d'entrada.
Pla és una bèstia dalt de l'escenari i ahir va actuar, però sobretot, va cantar les seves cançons, cosa que havia oblidat una mica en l'anterior espectacle.
No ho he dit encara, però la performance d'ahir al vespre tenia un valor afegit. Pla actuava al Teatre-Auditori de Sant Cugat que, més o menys, és com anar a jugar a camp contrari. En aquest sentit, el públic assistent no era l'habitual de la sala (on era l'habitual setena fila?) i, en canvi, era més el propi de Pla (amb alguna excepció, oi, senyora diputada al Congrés de Madrid?).
En fi, Pla va cantar i representar algunes de les cançons més conegudes del seu repertori; algunes més crítiques amb el sistema, d'altres més crítiques amb nosaltres mateixes, les persones; unes més trecades, d'altres un pél més tendres, alguna d'incendiària, etc.
L'espectacle incorpora un parell de parèntesis, on Pla deu aprofitar per beure i descansar, que són per al lluiment dels seus acompanyants. En aquest sentit vaig trobar a faltar una actuació individual de la polifacètica Judit Farrés.
No té més importància. Tant si coneixeu Albert Pla com si no el coneixeu gaire, crec que és un espectacle molt recomenable. Si us passa a la vora, aneu-hi.
12.7.07
De cançons (i no pas de tarteletes)
Diu que avui al vespre tornava jo de l'estació capa casa havent fet un servei de taxi quan he decidit posar la ràdio. RAC105, naturalemnt. Hi he enganxat, d'entrada, el It's raining again, dels Supertamp. Per qui no en recordi la lletra: http://www.sing365.com/music/lyric.nsf/It's-Raining-Again-lyrics-Supertramp/8928F71EF11D845B482569ED0019BF23
Reprodueixo un fragment de la novel·la "L'home manuscrit" de Manuel Baixauli que estic llegint ara mateix.
"La música popular que vomiten les ràdios no passa de ser manifestació impúdica, barroera, d'emocions íntimes. Molta cançó no és sinó plor, queixa, lament de criatura que no sap sofrir sola i que ens baveja. Sentir plors a la matinada, en la buidor mortuòria del dormitori, mentre tothom sura en la inconsciència i tu tens la ment lúcida, esquerda l'ànima. Molta cançó és, també, just el contrari:alegria, gresca, tàbola; i aquesta és pitjor, perquè enmig del silenci, enmigd e la fosca, enmig de la solitud sense límit de l'insomne, aquesta música de fetsa origina, per contrast, un agulló de clarividència, i et refrega per la cara el teu passat ridícul, el teu futur ombrívol, l'absurd d'allò que ets."
No m'acostumo a extendre gaire mai tant, però m'ha semblat que aquest cop valia la pena. D'una banda, perquè és una bona mostra d'un text ben escrit (des del meu modest punt de vista, naturalment) i de l'altre, perquè el tema "cançonetes que sentim per la ràdio i que ens evoquen X", és un tema que ha sortit més d'un cop per aquí.
No cal dir que no comprteixo estrictament l'opinió del personatge de la novel·la, però segurament una bona part de raó deu tenir.
Segons com, podria haver estat un tema de tertúlia, però ara ja l'he escrit aquí.
Per cert, ahir vam aconseguir baixar al Grec i veure al Comelade i al Cassasees fent de les seves. La setmana passada, amb la febrada del grandolàs de la casa ens vam perdre el "Conte d'Hivern". Dilluns de la propera setmana tinc entrades per anar veure, sobretot sentir, la Michel Nyman Band. De moment, un de tres. I encara no va ser l'acuació mes lluïda que els recordo, tampoc va estar gens malament. Un dels moments brillants, pere, va ser la interpretació de "Sense el ressó del dring", de Papasseit.
Reprodueixo un fragment de la novel·la "L'home manuscrit" de Manuel Baixauli que estic llegint ara mateix.
"La música popular que vomiten les ràdios no passa de ser manifestació impúdica, barroera, d'emocions íntimes. Molta cançó no és sinó plor, queixa, lament de criatura que no sap sofrir sola i que ens baveja. Sentir plors a la matinada, en la buidor mortuòria del dormitori, mentre tothom sura en la inconsciència i tu tens la ment lúcida, esquerda l'ànima. Molta cançó és, també, just el contrari:alegria, gresca, tàbola; i aquesta és pitjor, perquè enmig del silenci, enmigd e la fosca, enmig de la solitud sense límit de l'insomne, aquesta música de fetsa origina, per contrast, un agulló de clarividència, i et refrega per la cara el teu passat ridícul, el teu futur ombrívol, l'absurd d'allò que ets."
No m'acostumo a extendre gaire mai tant, però m'ha semblat que aquest cop valia la pena. D'una banda, perquè és una bona mostra d'un text ben escrit (des del meu modest punt de vista, naturalment) i de l'altre, perquè el tema "cançonetes que sentim per la ràdio i que ens evoquen X", és un tema que ha sortit més d'un cop per aquí.
No cal dir que no comprteixo estrictament l'opinió del personatge de la novel·la, però segurament una bona part de raó deu tenir.
Segons com, podria haver estat un tema de tertúlia, però ara ja l'he escrit aquí.
Per cert, ahir vam aconseguir baixar al Grec i veure al Comelade i al Cassasees fent de les seves. La setmana passada, amb la febrada del grandolàs de la casa ens vam perdre el "Conte d'Hivern". Dilluns de la propera setmana tinc entrades per anar veure, sobretot sentir, la Michel Nyman Band. De moment, un de tres. I encara no va ser l'acuació mes lluïda que els recordo, tampoc va estar gens malament. Un dels moments brillants, pere, va ser la interpretació de "Sense el ressó del dring", de Papasseit.
2.7.07
Suspicious minds
Ahir a quarts de deu vaig posar, com molts de dies, RAC105, per fer adormir la petita a les meves espatlles.
Sonava el "suspicious minds" d'Elvis Presley.
No sóc Elvis, quedi clar, però alguna de les coses que diu, em sonen.
Per a qui no se la sàpiga...
http://www.youtube.com/watch?v=FImwVKsBfEM
P.S. Al migdia anava amb pressa. Al vespre he trobat aquest altre. Compareu, si us ve de gust.
http://www.youtube.com/watch?v=790txAGaccQ&mode=related&search
Sonava el "suspicious minds" d'Elvis Presley.
No sóc Elvis, quedi clar, però alguna de les coses que diu, em sonen.
Per a qui no se la sàpiga...
http://www.youtube.com/watch?v=FImwVKsBfEM
P.S. Al migdia anava amb pressa. Al vespre he trobat aquest altre. Compareu, si us ve de gust.
http://www.youtube.com/watch?v=790txAGaccQ&mode=related&search
14.6.07
De la lluna parlàvem
Perquè avui divendres, precisament, és lluna nova i no plena.
De Salvat-Papasseit (els qui hi tingueu accés, versió cantada per Ovidi Montllor)
Poema sense acabar
Quin doll d'aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s'afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.
Quin doll d'aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa e! pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells
agafen el son.
Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera
lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.
P.S. I a la tertúlia parlen de religió...
19.5.07
L'explicació de tot plegat
L'explicació de tot plegat és molt senzilla.
A banda d'alguns posts que em "corria pressa" expressar, la setmana passada vaig penjar tres posts de poemes cantants per Raimon (només enllaços als textos) i tres de Paco Ibañez (enllaços a YouTube).
Eren els cantants preferits de la meva mare.
Avui fa un any que va morir i encara estic elaborant el dol.
A més a més, tinc ocupat el cap en alguna altra cosa, que també es pot llegir (africa), més planerament o més de refiló, en aquests poemes.
Res més.
A banda d'alguns posts que em "corria pressa" expressar, la setmana passada vaig penjar tres posts de poemes cantants per Raimon (només enllaços als textos) i tres de Paco Ibañez (enllaços a YouTube).
Eren els cantants preferits de la meva mare.
Avui fa un any que va morir i encara estic elaborant el dol.
A més a més, tinc ocupat el cap en alguna altra cosa, que també es pot llegir (africa), més planerament o més de refiló, en aquests poemes.
Res més.
Paraules
http://youtube.com/watch?v=C7Zsb0Y8Tpg
Una altra de JA Goytisolo cantada per Paco Ibañez.
M'ha costat molt triar l'última de la trilogia, pensant en tot el que estic pensant.
D'aquí a uns dies, l'explicació de tot plegat.
Una altra de JA Goytisolo cantada per Paco Ibañez.
M'ha costat molt triar l'última de la trilogia, pensant en tot el que estic pensant.
D'aquí a uns dies, l'explicació de tot plegat.
Temps era temps
http://youtube.com/watch?v=xLxLMwlY8nU
Paco Ibañez canta JA Goytisolo.
No heu somiat mai un món al revés?
Paco Ibañez canta JA Goytisolo.
No heu somiat mai un món al revés?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)