Titulo així el post perquè quedi clar des d'on començo (i tampoc penso anar gaire més enllà, aviso).
Suposo que ja sabeu que he llegit força Auster i que, en línies generals, m'agrada.
Aquest no es gaire el cas. Potser no estic en bona situació per entendre'l però, tot i que un pugui fer-se aquesta mena de reflexions quan arriba al seixanta-quatre anys, no veig perquè no se les pot fer abans (o després).
Com diria la meva tieta: no m'aporta res (de nou). Està bé, en el sentit que el llibre està, més o menys, en la línia de la seva prosa, però no gaire res més.
Des del meu modest punt de vista, hi ha moltra altra aportació d'Auster a la literatura infinitament més interessant.
Ara que m'he despatxat a gust, plantejo un dubte que m'ha suggerit "la lectura".
A la contraportada del llibre hi ha la l'arxifamosa frase inicial d'Anna Karènina (la reprodueixo perquè la tingueu present: "Totes les famílies felices s'assemblen. Les dissortades, cada una ho és a la seva manera").
Algú em pot explicar què té a veure amb el llibre? I, en qualsevol cas, no us sembla una mica excessivament pretenciosa aquesta "cita"? Per cert, això deu ser responsabilitat de l'editor, oi?
8.4.12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)